Ara que venen eleccions…
Mirada al Món per Ester Jordà
Quan venen eleccions cada grup de edat sol tindre el seu propi pensament en referència a elles. Respecte als adolescents, resumint, molts d’ells tenen la idea de que els drets que tenim estan amb nosaltres des de sempre, que ells tenen dret a tot i obligacions a res.
Després, hi ha gent més majoreta, la gran massa treballadora i empresària, que pensa paregut. Quan parles sobre la situació d’alguna cosa que ens afecta sembla que la melodia de ‘tots els polítics són uns desgraciats incompetents’ siga el nou ‘temaso’ de l’estiu perquè la repetició d’este concepte l’ha convertit en un mantra… que a vore qui és el xulo que diu el contrari!
Els pensionistes, per la seua banda, van demanant descompte per tots els llocs. També van exigint els drets que tant els ha costat aconseguir i que es neguen a perdre.
¿Quina fotografia ens queda de la nostra societat? Que moltes d’estes persones (que inclouen la població censada amb dret al vot) no volen votar. Cadascú pels seus motius, està clar.
Uns pensen que com ja tenen eixos drets no veuen important renunciar a una nit de festa per alçar-se el diumenge a votar, altres pensen que donarà igual la papereta que claven dins del sobre, que el resultat serà el mateix, i altres pensen que ells ja ho han fet tot en esta vida i que toca remar als altres.
Respecte a eixes reflexions que porte dies escoltant m’agradaria deixar ací uns breus arguments, per si algú amb eixe pensament està llegint-me. En primer lloc, els drets no els ens han regalat, i menys a les dones (quanta gent ha mort per demanar coses tan senzilles com la jornada de 8 hores) En segon lloc, no tots els polítics són iguals. Les polítiques d’esquerra no són ni de lluny com les de dreta encara que bons i roïns polítics hi ha als dos bàndols. Compensa assentar-se a pensar quina serà la nostra elecció, encara que és cert que molts polítics de primera fila mereixen un estiró d’orelles per portar l’enfrontament i la deslegitimació a marges de la mala educació i l’odi. I per últim, els majors són encara ciutadans i per tant han de col·laborar en ella com tots. Conforme està la classe treballadora en poc temps seran els jubilats els ‘rics’ i afortunats per tindre un sou fixe.
Amb açò simplement vull dir que els drets que tenim igual que es guanyen es perden, i no oblidem que malgrat tot allò roïn d’Europa tenim a milers de persones morint a diari per entrar a viure ací.
Asun Navarro: 
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi