foradia subscriutegrat

La societat líquida

Mirada al Món per Ester Jordà

Llegia estos dies al cèlebre sociòleg, Bauman, sobre la seua teoria que ja en 1970 va tindre moltíssima importància. Ens parla que el món actual es caracteritza pel seu estat fluid i volàtil, ell ho anomena societat líquida. I destaca que la vertiginosa rapidesa dels canvis ha debilitat els vincles humans. El que abans eren nexes potents ara s’han convertit en llaços provisionals i fràgils. 

I si en els 70 ja es considerava que la societat vivia de manera massa ràpida el que estem vivint actualment significa passar a la velocitat de la llum. Eixos canvis, eixa fragilitat de llaços humans porta intrínseca la desigualtat, la falta d’empatia amb el que li ocorre al ‘altre’. Així els majors problemes d’una societat sorgixen amb la desigualtat de les rendes. Just esta setmana les dades oficials de l’INE reflectixen que el 26% de la societat espanyola està en risc de pobresa. Una quarta part!

L’origen del problema, indica Bauman, residix en la creença que la desigualtat té aspectes positius perquè ens diuen que la desigualtat estimula a la gent a treballar, invertir i assumir riscos (i per tant el creixement econòmic és necessari). Però el que realment ocorre és que dividix a les societats amb el l’excusa de la ‘sana’ competència. Per a Bauman, la competència és el substitut de la guerra perquè amb ella es perd l’impuls natural d’ajudar al proïsme, l’empatia i la ètica. Per tant, si volem pau i prosperitat, haurem de substituir la competència per la cooperació amistosa.

També incidix en què la felicitat no es troba comprant. Estem acostumant-nos a mercantilitzar els sentiments humans, inclosos l’amistat o l’amor. La perversió consumista funcionaria així ‘com passem més temps en el treball i menys amb la família ens sentim culpables’. Així per a fer callar eixos sentiments comprem regals. Però la felicitat, en realitat, no es troba a consumir per consumir. 

I finalment, assenyala que considerar l’individualisme com una cosa bona és la creença falsa que ens porta al fracàs com a societat. Aïllar a l’individu el fa feble, els treballadors ja no s’agrupen, els ciutadans no s’associen… i el ‘poder del poble’ es va diluint. Durant la pandèmia se’ns va dir que anàvem eixir més forts però no va ser així, la societat es va debilitar perque ens vam tornar més individualistes.

Ens trobem en un moment de la història en què, a diferència del passat, Estat i poder no estan junts. El verdader poder es diluïx perquè es mou en el món sense que ningú el puga controlar, es tracta d’un poder desconnectat del territori perquè les empreses emigren d’un país a un altre. En el passat, els empresaris depenien dels seus treballadors, com els obrers depenien dels seus ocupadors però hui ja no existix perquè les empreses poden deslocalitzar les seues activitats, no hi ha cap sentit de responsabilitat empresarial per als grans empresaris que tenen més poder econòmic que qualsevol país.

Font: Ester Jordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *