Alferes Moro 2014 Juan Mataix
Juan Mataix Bonell (1970), fester i Alferes moro de la filà Judios. Juan ho diu als seus companys de filà, “l'any d'Alferes no és meua, sinó de la filà Judios”.
Juan Mataix Alferes Moro per la Filà Judios./ lesmuntanyes.com
Juan duu 17 anys sent membre de la filà Judios, i enguany es consuma el que fa tres anys, en una nit de Sant Jordi, va començar sent una idea mig descabellada amb els amics de la filà. Fa 13 anys, Mario Santacreu, capità judio al 2001, li va escriure a Juan en una cullera de fusta típica del Mig Any fester una dedicatòria en la que es referia a ell com “per al pròxim capità”, i Mario no anava massa desencaminat.
Juan Mataix Bonell: “Farem un boato contingut però buscant sempre l’impacte”.
Confessa que el primer pas de tots, abans d’endinsar-se en aquest somni que per a molts és fer un càrrec a les festes de moros i cristians d’Alcoi, va ser demanar-li permís a la seua dona, Irma. No cal dir que va acceptar i que poc a poc van anar donant-li forma a aquesta idea.
A la Junta de Rams de la filà Judios de fa dos anys Juan va ser proclamat pròxim Alferes de la filà per unanimitat i com a únic aspirant. Des d’aquell dia ens diu que “ara pocs em criden pel nom, em diuen ‘Alferes”.
Aquest fet, el de ser l’Alferes musulmà a les festes d’Alcoi del 2014, tant notable, no hagués sigut possible si Juan no hagués ingressat a la filà pels seus amics Ángel i Raúl, on va començar sent soci protector ja vivint a Madrid -on resideix actualment- i tres anys després apuntant-se com a fester de ple dret.
Se sent “molt recolzat per la filà” i en tot moment ha volgut estar acompanyat al boato per tota la gent possible de la filà, “segurament siga l’any que menys judios amb la vestimenta típica hi hagen, hem volgut que isca i participe al boato molta gent de la filà”.
Ens conta les idees principals que mouran i que veurem durant el seu recorregut a l’entrà el pròxim 3 de maig: “La idea gira entorn a un Tinent d’Al-Azraq que desplaça a un exèrcit i a part del poble on residien cap a la guerra”. Ha volgut deixar de banda les influències típiques dels musulmans de l’Aràbia o del Sarrains del nord d’Àfrica i s’ha centrat més bé en el concepte de que és el desplaçament de tot un exèrcit musulmà pròxim que ataca, en aquest cas Alcoi, amb tot el que comportava eixe desplaçament (vivers, tendes per guarir-se, utensilis per sobreviure i, evidentment, part del poble). “Volem representar a l’exèrcit i al poble en moviment, que es desplacen cap a la guerra. La primera part estarà personificada per l’exèrcit, serà molt sorollós”, aquesta primera etapa la tancarà ell mateix, Juan i el seu fill de cinc anys, Javi, amb la carrossa. I es donarà pas a la segon part del boato centrada en el poble i que arrancarà Irma i la seua filla, Lucía, de nou anys. A més Juan estarà escortat en tot moment per deu cavallers i Irma per tretze dames. Com no els majors no seran els únics que gaudiran plenament del moment sinó que ens avança que “hi haurà una també una carrossa amb cavallerets i dametes”.
L’Alferes i el seu fill, Javi, estaran acompanyats musicalment per la Banda Musical d’Alfarrasí, justament amb un obra del seu director, Francisco Valor Llorens, titulada ‘Benditos’.
Juan Climent./
Juan Climent ha sigut el responsable del disseny tant de les vestidures com de les carrosses, a partir d’idees de Juan Matix i d’una bona amiga, Elena Amorrortu, ambdós apassionats de la història.
Com que no hi ha dubte de que les festes no són alienes a la crisi, l’Alferes tracta de extreure la part positiva: “La crisi econòmica s’ha notat, però per treure alguna cosa bona farem un acte més contingut, és a dir, pot ser més curt però buscant sempre l’impacte. A més em cobert totalment les expectatives, no tindrem ni massa ni poca gent.”
Juan reconeix que l’acte que més li agrada és el Dia dels Músics, concretament cantar l’himne l’emociona molt i també l’alardo, ambdós dies especialment emotius i intensos per a ell, ens diu que “serà fotut, perquè plore molt”.
Confessa que el seu major desig és, com no, “que no ploga”, un tòpic i afegeix “que isca tot com ho tenim pensat”.
Sobre els últims canvis esdevinguts en la festa opina que, respecte a la Diana li agrada arrancar davant l’Ajuntament, “pese a que, afortunadament, la gent continua responent molt bé”. Afirma estar dividit respecte al canvi de dates: “El meu cap em diu que en cap de setmana, el meu cor en Sant Jordi. Vull dir, m’agrada que caiguen en Sant Jordi però em ve millor que caiguen en cap de setmana. És bo per al turisme i ho fa tot més fàcil, sobretot per als de fora”. Opina que la mesura de convocar un referèndum és “molt democràtica” i que n’està a favor. Respecte a la integració de la dona en la festa ens diu que, per exemple, a la seua filà “ja ha disparat alguna dona el dia de l’Alardo, i es veu com una cosa totalment natural. Dins de la filà no li hem donat tanta importància. Estem evolucionant.”
El to de la conversa és distés, l’evolució del paper de la dona en la festa ens duu a una evolució de la festa en sentit ampli, “la forma de viure la festa ha canviat molt. Vaig començar en trenta anys i conforme avances vas gaudint i vivint molt més la festa pel dia que no pas per la nit, encara que no és sols un aspecte generacional”.
Quan se li pregunta per com reaccionen els companys i amics de Madrid al fet de ser Alferes, Juan ens diu que “estan animats” i que “he tingut que explicar que ací no ens disfressem sinó que ens vestim. Podem dir que sóc un ambaixador d’Alcoi. Per molt que ens diguen que estem bojos aquestes festes hi ha que veure-les al menys una volta en la vida”.
Camine en Juan cap a la seua filà després de l’entrevista per fer-li la fotografia annexa a l’article. Ens fem un café -un altre- i tractem temes com el de la qualitat de vida en Alcoi respecte a Madrid o, més concretament, Móstoles, on ell viu amb la seua família i no dubta en dir que és major a Alcoi. Em diu a més que sa mare “està encantada” de que faja l’Alferes, “baixem més a Alcoi, veu els seus nets, li fem companyia…”.
És un home obert i sembla encantat amb la vida, d’aquestes persones amb les que el temps no passa, o passa massa ràpid, segons com es mire. Juan ho diu als seus companys de filà, “l‘any d’Alferes no és meua, sinó de la filà Judios”. Des de lesmuntanyes.com li desitgem a ell i, com no, a la filà Judios un inoblidable any d’Alferes 2014.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi