lasarga ajualcoitel

Ens veiem prompte

per Jordi Tormo i Santonja

jordi tormo

Jordi Tormo./

La decisió que vaig prendre fa unes setmanes, i que es va materialitzar el 28 d’abril, ha estat una de les més dures de la meua vida. No ha estat una decisió en contra de la meua voluntat, sinó una decisió reflexionada, meditada i molt madurada. Sobre aquesta es poden fer totes les especulacions que es vullguen. De fet, ja han hagut que derramen insinuacions que no responen en absolut a la veritat: pressions en el meu lloc de treball, una estratègia d’EU per fer-me fora, greus conflictes interns motivats per diferències ideològiques, etc. Res de res, que ningú busque estranys motius. Tot al contrari, he tingut totes les facilitats del món per poder compaginar la vida laboral i la municipal per part del centre on treballe i EU-l’Entesa ara comença una nova etapa mirant cap al futur i repensant la ciutat on participaré activament.

Ha estat una decisió personal. Governar en minoria és molt dur, sobre tot per als qui no hem volgut alliberar-nos del nostre treball, on estem molt compromesos. Compaginar la vida laboral, personal i gestió municipal és força complicat pels horaris, tensions i responsabilitats. Ser regidor exigeix molt més d’allò que tots pensem. I, per a persones com jo, que som molt autoexigents, és molt dur. Sempre tenim la sensació de no estar al 100% en tot i això passa factura. La setmana passada em comentava una de les persones que formen part del meu àmbit més pròxim que estar tres anys a l’ajuntament en un govern en minoria i gestionant quatre regidories és molt més intens que estar 11 anys governant amb majoria i gestionant una única regidoria. De segur que té raó.

I em quede amb les persones, absolutament amb totes. En aquestos tres anys he conegut a gent magnífica que aquesta última setmana m’ha enviat els seus missatges d’afecte, atenció, agraïment i, també, uns quants bonegons: les meues companyes i companys de govern, de corporació, el personal de l’ajuntament, els equips de treball i tota aquella gent amb què he compartit projectes, reunions, treball, il·lusions, maldecaps, etc. Espere haver-vos ajudat. Si no ho he aconseguit, disculpeu-me.

Amb aquestes persones hem aconseguit dur endavant un magnífic treball que s’ha desenvolupat des de les quatre regidories que he coordinat i com són Cooperació, solidaritat i pau, Política lingüística, Salut pública i Medi Ambient. Els actes en recordança de les alcoianes i alcoians morts pels bombardejos o que van estar deportats als camps d’extermini nazis; el fiançament de la col·laboració amb entitats com l’IEC, l’AVL, la Coordinadora, el CCOM o UNESCO, entre altres, i els reconeixements a les figures pròpies com l’Ovidi en els seus 70 anys o l’atorgament de les distincions de Medalla d’Or i Filla Predilecta a Isabel-Clara Simó i la redacció d’un nou reglament de política lingüística que es presentarà en breu; haver obert a debat la qüestió de la legionel·la en el Simposium organitzat en 2012, rebaixar els nivells de clor a la xarxa d’aigua potable i poder obrir les fonts ornamentals després de l’estiu; impulsar el Consell Municipal de Participació en Medi Ambient i els 5 grups de treball, aplicar el Projecte Rius de promoció de la participació ciutadana en el paratge del Racó Sant Bonaventura i els Canalons, aprovar els plans d’Acció d’Energia Sostenible, d’Acció Local de Medi Ambient, Especial del Racó Sant Bonaventura, Local de Cremes i de Prevenció d’Incendis, realitzar els horts socials a la Zona Nord i Vil·la Marcarelles, concretar el nou plec del servei d’arreplegada de brossa que es farà públic en breu, coordinar totes les entitats i persones vinculades al projecte de vigilància d’incendis en estiu i rebutjar i soterrar el projecte de l’hotel a la Font Roja, són alguns exemples.

Ara serà Estefania Blanes qui ocuparà el lloc que deixe. Estic segur que serà una regidora magnífica, perquè ella és una persona magnífica, perquè està preparada, formada i, sobre tot, perquè ella vol ser-ho. Estefania ve dels moviments socials i veïnals, coneix l’ajuntament i estarà com ho està tota la gent del col·lectiu: oberta a noves propostes, a atendre i a treballar per solventar problemes. I jo continuaré vinculat al projecte treballant en el pròxim programa electoral. Una proposta col·lectiva i oberta que volem llençar el més aviat possible, per fer partícip a tota la ciutadania.

I vull tancar amb una benedicció i maledicció, ja que el meu comiat no és un comiat a l’ús, és un “ens veiem prompte”. Dues cites dels poemes de l’Ovidi i que diuen: “No me’n vaig, sóc qui torna” i “Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar”. Dins de poc ens veurem en altres àmbits que vull recuperar i un “aviso para navegantes”: eleccions hi ha cada quatre anys.

Moltes gràcies a totes i totes

Font: Jordi Tormo i Santonja


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *