Llarga vida a la diversitat!
(...) Hi ha diferents maneres de fer, de viure i de ser en el món”. D’altra banda, la globalització actual, segons per a qui, comporta un pas directe cap a la monocultura i cap al monolingüisme (...) “Kolik jazyků znaš, tolikrat jsi človĕkem”, és a dir, “com mes llengües saps, millor persona eres”.
“Long live diversity (…) There are alternative ways of doing, living, and being in the world”, vull dir, “llarga vida a la diversitat (…) Hi ha diferents maneres de fer, de viure i de ser en el món”. (“Language. The cultural tool”, Daniel Everett)
La globalització actual ha portat, d’una banda, coses molt bones: l’aproximació de totes les cultures i les gents d’arreu del món. Ara, és possible parlar amb qualsevol persona de qualsevol país del món en el mateix instant, gràcies a Internet, així com es pot saber tot (o quasi tot) el que passa a qualsevol punt del món. D’altra banda, la globalització actual, segons per a qui, comporta un pas directe cap a la monocultura i cap al monolingüisme, ço és: l’anglés és la llengua (i la cultura) de totes i de tots, tothom l’ha de saber, l’ha de comprendre i l’ha de fer seua. Sí, està molt bé que hi haja alguna llengua mitjançant la qual ens puguem entendre gairebé tot el món, que siga una llengua “comodí” per si es va a algun país i es té una emergència i no se sap com dir-ho en la llengua que toca.
Els que ens dediquem (o ens dedicarem) a la llengua i a la lingüística veiem tot açò des d’un altre punt de vista que no se sol tindre molt en compte. S’aposta, des dels estats que pequen de tindre una política lingüística d’una sola llengua, pel monolingüisme perquè així “tots els ciutadans ens entenem entre nosaltres”. Hi ha tot d’estudis científics fets que demostren clarament que el plurilingüisme comporta en el parlant una visió totalment diferent i oberta del món: una persona que parla més d’un idioma, des de xicotet o des de l’edat en què ha volgut aprendre’n, té la ment molt més oberta a la diversitat cultural, social i, fins i tot, ideològica; sent empatia per la resta de gent perquè s’entén que no tots pensem igual; té un coneixement més elevat del que estudia i molta més facilitat per entendre i aprendre coses noves i, almenys per a mi, el més important, té les portes obertes a una barbaritat de mons i de vides diferents.
La idea actual de llengua, per a la gent corrent, és la de la mera utilitat o inutilitat lingüística. Per a moltíssima (massa) gent, una llengua només és una ferramenta de comunicació i de parla i, per desgràcia, no es veu que un idioma no és només això. Conéixer, saber, parlar un idioma comporta moltes altres coses, a banda de la comunicació evident que et permet: la llengua és sinònim de cultura, d’història, de gent, d’una visió concreta del món… Una llengua és tantes coses que no ens ho podem ni imaginar. No es tracta simplement d’aprendre llengües perquè sí, de traduir simultàniament paraules i verbs de la teua llengua a l’altra, és canviar totalment de punt de vista per entendre què s’està dient i per què s’està dient. A més a més, com més llengües sap una persona, més facilitat té d’aprendre’n de noves. Hi ha tot d’exemples que puc posar d’açò que he dit, sobre la facilitat d’aprendre llengües i de l’empatia intercultural. Pel que fa al primer punt; si un parlant, a l’hora d’aprendre una llengua, s’interessa més o menys de quin és el seu origen, es poden avançar moltíssims coneixements: si ja sabem anglés, i sabem que és una llengua que prové del llatí i que forma part de la família de les llengües germàniques, es pot vore que ja tenim tot de vocabulari, o almenys algunes parts, avançades. Així doncs, “cuina” en anglés és kitchen i, si volem aprendre alemany, que també és una llengua germànica, es vorà que la mateixa paraula es diu küchen. Com es pot vore, són molt semblants. Així com el romanés (de Romania) i el valencià també s’assemblen bona cosa: les dues són llengües que provenen del llatí, però en este cas, formen part de la família de les llengües romàniques. Així, un valencianoparlant que vulga aprendre romanés, o viceversa, podrà vore que les paraules bàsiques del cos humà, per exemple, es diuen igual en les dues llengües: “cos, nas, ulls, boca”… i fins i tot: “soldat, mort”...
La nostra “finestra” ve del llatí “fenestra” que en francés ha donat “fenêtre”, en italià “fenestra”, entre d’altres. Però després ve el castellà i diu “ventana”… i dius, per què? Si ens posem a vore com es diu en altres llengües, es pot vore que en anglés es diu “window” i, si sabem un poc dels dos idiomes, es veu que són un poc massa semblants: ventana és “lloc per on passa el vent” i, d’altra banda, window és el “lloc per on passa el wind” (el vent). Així, dues llengües diferents, de famílies diferents, han tingut la mateixa idea per a crear una paraula. Això ja ens facilita alguna cosa a l’hora d’aprendre. I, per un altre costat, hi ha el tema de l’empatia intercultural que ja he esmentat. Per a aprendre una llengua no ens val només amb una simple traducció, cal tindre en compte moltes altres coses i, de vegades, ens poden ajudar a entendre a la gent o a saber com es diuen certes paraules. Ací, per a dir que “sí” en gestos menegem el cap cap amunt i cap avall (o al revés), i per a dir que “no” ho fem cap als costats. Doncs bé, si anem a Bulgària o ve una persona d’allà a ací, vorem que en la cultura búlgara és just al contrari i clar, si volem dir que “sí” i ho fem a la nostra, pensaran que diem que “no”…
En fi, aprendre llengües no és ni pesat, ni avorrit, ni una pèrdua de temps: ajuda a entendre cultures, a entendre a la gent, a conéixer unes altres visions del món i a ser empàtics davant la resta de persones. No em digueu que no és, com a mínim, curiós que la majoria de llengües europees, que vénen del llatí (i el llatí de l’indoeuropeu) tinguen tantíssimes coses en comú que ens ajuden a conéixer-nos els uns als altres? La globalització no és roïna, però s’ha d’anar amb compte perquè quan menys ens n’adonem, haurem perdut moltíssimes cultures, llengües i riqueses que mai més tornarem a conéixer. Així, com bé diu Everett a la cita amb què he començat este article: llarga vida a la diversitat!
Per acabar, m’acomiade amb un refrany txec (de la República Txeca) que diu així “Kolik jazyků znaš, tolikrat jsi človĕkem”, és a dir, “com mes llengües saps, millor persona eres”.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi