Foradia

Presentació de ‘Contes del riu-rau’ de Pepa Guardiola

Dijous 15 de gener. 19:30 h. Biblioteca pública municipal Pare Arques. Presentació del llibre 'Contes de riurau', de Pepa Guardiola. Amb la presència de Pepa Guardiola i Ximo Gascón. Hi haurà música i la lectura d'un conte.

portada-riurauDijous, a les 19:30, la biblioteca de Cocentaina acollirà una visitant il·lustre. L’escriptora de Xàbia Pepa Guardiola. Guardiola és una de les autores més destacades de l’actual literatura infantil i juvenil, amb una vintena llarga de llibres i nombrosos reconeixements. En esta ocasió, ens visita per a presentar Contes del riu-rau, una recopilació d’històries populars arreplegades a la comarca de la Marina i publicades per edicions 96, però amb el valor universal de les rondalles compartides per tots els valencians.

L’herència, el mestratge i l’èxit de les rondalles d’Enric Valor, de qui enguany es compleix el 15 aniversari de la seua mort, va animar noves iniciatives. Són molts els reculls que s’han publicat des d’aleshores. Totes les cultures han recuperat el seu bagatge d’històries tradicionals en algun moment. Els germans Grimm, ho feren a Alemanya; La Fontaine i Perrault a França; Rodríguez Almodóvar a Castella, amb aquells inoblidables Cuentos al amor de la lumbre…  la llista, seria ben llarga.  Amb tot, no cal oblidar que les rondalles són històries per a ser escoltades. I en ser llegides, perden gran part de la seua gràcia.

El recull Contes del riu-rau, de Pepa Guardiola, forma part de les recopilacions que entenen que no n’hi ha prou, d’aplegar històries orals: cal sotmetre-les a un procés de reelaboració literària per a convertir-les en històries atractives per als lectors actuals. I això, que no és fàcil, Guardiola ho aplica molt bé. Ens ho explica al pròleg del llibre: “Respecte a l’exposició formal dels contes he mantingut l’estructura de la narrativa popular, si  bé  l’adobe amb  matisos que volen enriquir el context literari i despertar en els lectors gust i delectació per la lectura,  cosa que, d’altra banda, ja feien els bons narradors orals, en no limitar-se a contar una historieta, sinó ampliant els detalls per atraure l’atenció dels oients. No oblideu que, un riu-rau, és la construcció típica de moltes masies, els porxos amb arcs on, en el cas de la Marina, es deixava assecar la pansa i on la gent es reunia per conversar i contar-se històries.

Amb Guardiola, les rondalles, els clàssics del poble, s’eleven a clàssics de la literatura universal i encarnen una tradició imprescindible. Unes històries ben útils per a l’escola i per a les famílies, per a ser llegides a l’aula, a la vora de la llar o al capçal del llit, abans de gitar els més menuts.

Pepa Guardiola./

En segon lloc, Guardiola sap integrar les històries a la seua comarca, la Marina, amb referències constants a la toponímia, a la forma de viure dels pobles i també amb un treball lingüístic més que remarcable que incorpora lèxic i fraseologia popular. Enriqueix les històries i les fa seues amb descripcions líriques que doten l’espai i els personatges de major entitat, dins de l’esquematisme del gènere; amb digressions costumistes per a il·lustrar la vida al camp (els cultius, els oficis desapareguts, el nom dels peixos, etc.), que el lector modern desconeix i no li ve de més que li expliquen. La forma de dignificar la cultura expressada en la llengua del poble passa per recuperar les històries i l’evocació d’una forma de vida, posar-la per escrit i fer-la perdurable.

Les rondalles de Contes del riu-rau són com les contades pertot arreu. Hi apareixen personatges i actituds de l’imaginari col·lectiu que compartim amb la resta de la humanitat, amb noms i matisos diferents: el forçut de “Perot el Negrot”; la sort i la desgràcia en “Les bruixes de la Plana”; la picardia en “El correu del Purgatori”; la cabuderia en “Un per a mi, dos per a tu”; la bondat i altruisme de l’heroi en “La flor de les Meravelles; la por de “Marieta i la Granoteta”; la ximpleria de “Peret, Marieta i la llocada”; les faules d’animals, etc. Les rondalles, comptat i debatut, tenen el valor de ser els clàssics del poble, universals i atemporals. Parlen d’un món on hi havia –com ara, ahir i hui-, envejosos, lladres, egoistes, malvats… i alhora, gent bondadosa, altruista, valenta, exemplar.

Font: Francesc Gisbert./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *