Manifest i activitats del ‘Col·lectiu 8 de Març’
Concentració i lectura del manifest del 8 de Març, aquest divendres 6 de març, 12 h. en la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament de Cocentaina • A més al Centre Ovidi Montllor, c/Vistabella, 8 a Alcoi, i fins el 31 de març continua l'exposició SOM
Concentració i lectura del manifest del 8 de Març, aquest divendres 6 de març, 12 h. en la plaça de la Vila, davant l’Ajuntament de Cocentaina, per denunciar les injustícies infligides a les dones i a difondre els seus drets amb activitats obertes a tota la societat, perquè necessitem dones i homes feministes per acabar amb les discriminacions per raó de sexe.
“Raons i sentiments entorn del debat de l’avortament”, conferència a càrrec de Cristina García Pascual,
professora de filosofia del dret de la Universitat de València, el divendres 6 de març, 20 h al Club UNESCO, c/Cid, 12 a Alcoi. Després de la conferència de Cristina García, totes i tots esteu convidats a compartir amb nosaltres el tradicional soparet de coca amb farina i amb tomaca.
A més al Centre Ovidi Montllor, c/Vistabella, 8 a Alcoi, i fins el 31 de març continua l’exposició SOM és una mostra d’obres de pintura, dibuix i escultura que vol manifestar el compromís dels alumnes de l’Escola Municipal de Belles Arts d’Alcoi amb els valors igualitaris que es propugnen el 8 de Març, contra la violència de gènere, les diferències salarials, la pobresa, el sexisme i els estereotips que encara condicionen i afecten les dones.
Les obres són un homenatge a les dones de distintes generacions a través de la mirada interior de cada artista i dels seus records, sentiments, idees i vivències. Visites dimarts i dimecres de 19 a 21 h; dijous, divendres i dissabte de 18 a 21 h.
Cicle de cinema dedicat a les dones al Club UNESCO, c/Cid, 12 a Alcoi. Coorganitzen el Cine-club La Petita Cinemateca i el Col·lectiu 8 DE MARÇ
- Dia: diumenge 8 de març, 19 h
“La sal de este mar”, dirigida per Annemarie Jacir. Soraya i Emad són dos palestins que tenen metes diferents: ella, que s’ha criat als Estats Units, vol viure i lluitar a Palestina; ell, en canvi, vol fugir i viatjar al Canadà. - Dia: diumenge 15 de març, 19 h
“Promises”, dirigida per Justine Shapiro, B.Z. Goldbert i Carlos Bolardo. La pel·lícula documenta les trobades d’uns xiquets palestins i israelians que, malgrat ser veïns, habiten móns radicalment diferents. - Dia: diumenge 22 de març, 19 h
“Jane Eyre”, dirigida per Cary Joji Fukunaga. Adaptació de l’obra de Charlotte Brontë, de 1847, considerada una de les primeres novel·les feministes. - Dia: diumenge 29 de març, 19 h
“El Cairo 678”, dirigida per Mohamed Diab Basada en la història real de tres dones que s’uneixen contra l’assetjament sexual a Egipte.
8 de Març Dia Internacional de les Dones
Novament arriba el 8 de Març i, un any més, commemorem la lluita de les dones per aconseguir els seus drets.
Però si agafem el calendari i rasquem en els altres dies de l’any, com si fóra un rasca i guanya, descobrirem que darrere de cadascuna de les dates hi ha molts 8 de Març, que cada dia és 8 de Març perquè la lluita de les dones és diària i amagada. Sempre ha estat oculta, callada, però no per això és menys perseverant i, en aquests moments, dramàtica. Diuen que les retallades que fa el govern arriben a tothom, i és veritat, però novament les pitjors conseqüències les paguen les mateixes (les dones).
En tots els moments de la història el poder ha jugat amb els nostres drets segons li ha convingut. Quan han necessitat mà d’obra o ens han volgut en el mercat laboral per a abaratir els salaris, ens han contat les meravelles de l’emancipació de la dona a través del treball i com de positiu és que els fills vagen a les guarderies pràcticament des que els parim, o que els majors, quan ja no són autosuficients, quedem magatzemats en residències amb mancances de pressupost.
Ara, mentre el poder rescata bancs amb diners públics i abandona les persones, tornen a adreçar-nos discursos reaccionaris sobre la grandesa dels treballs domèstics de cura dels xiquets i dels ancians. I aquest xantatge moral ens arriba quan l’excusa de la crisi ha assentat el mercat laboral en la precarietat i en els treballs mal pagats, quan moltes dones no treballen per tindre un salari propi que les faça independents sinó perquè sense el seu sou la seua família no podria subsistir. La càrrega de la doble jornada s’intensifica. La desregulació dels horaris fa molt dura la conciliació del treball extern i del treball intern. Els avis ja no van a les residències, bé perquè les places públiques són escasses i les privades tenen un preu inaccessible, bé perquè les famílies necessiten les seues migrades pensions. Lleis com la de l’atenció a la dependència, que tantes esperances havia creat en la societat, s’han deixat de banda.
La lluita de les dones contra tantes amenaces és tan transversal, inclou tants matisos i queda sovint tan silenciada que és imprescindible que, encara que siga només un dia a l’any, la fem eixir al carrer.
El 8 de Març ens ha d’aprofitar per cridar ben fort que si el món funciona no és gràcies a l’1% que acapara la meitat de la riquesa de la terra. No. El món funciona perquè hi ha gent que treballa per fer-lo funcionar i, en aquest grup, les dones som majoria. Però no volem homenatges tramposos que ens empresonen en el paper d’heroïnes abnegades. L’honor de treballar perquè el món funcione ha de ser compartit, ha de ser de tots i de totes.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi