A l’Ovidi
per Kraska./
Tal dia com avui fa 20 anys des que Ovidi Montllor va marxar de ‘vacances’. L’actor i cantautor alcoià ens va deixar a Barcelona el 10 de març de 1995. Per aquest motiu, volem homenatjar-lo amb un poema escrit per Kraska amb textos de les cançons d’Ovidi Montllor, alguns copiats, altres adaptats, altres inventats.
Jo vinc d’una família humil,
i encara recorde els plors de la mare quan ho va sentir,
ens vas dir adéu i feres vacances,
en un dia que durarà anys.Les llàgrimes van sortir dels meus ulls
per un home amb qui mai havia parlat,
però les lliçons de sumes i verbs que ell em va regalar,
encara cap mestre les ha superat.Batejat amb vermells de sang i Sol i d’esperança,
recorde la teva ensenyança a l’escola de Ribera,
la cançó de les balances cante amb plors, riallera,
i continue ballant aquell petit vals amb la Teresa.Allà on comença el Barranc del Cinc,
espere tant i tant de tu, cada cop que senc un nou poema,
pense que passa aquí on sóc, que tinc regust a rés,
perquè he crescut i vull més, perquè ja no m’alimenten molles.I no busque cap herència, perquè ja tinc la meva vida,
perquè vaig passant i compartint
pels ponts i costeres del meu poble Alcoi,
cadascuna dels teves cançons, cadascuna de la teva rima.Encara va com va, muntanyes de paranys, enganys i més enganys
però les paraules cobren sentit, i dintre de tots els mals,
seràs per mi més que un record d’infantesa,
seràs per mi braços lluïres, i boques i mans.I en català, a la manera valenciana,
cridaré al vent que has sigut per mi vaixell de deu mil ports,
i en temps tan llargs que hi ha qui es cansa,
el resultat sóc jo, la jugada torna a ser perfecta.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi