Foradia

Ei, per si no ho sabies, vius un canvi d’era, alça’t del sofà!

L'Agenda Post-2015 és el nom que rep el pla mundial de desenrotllament • No es tracta ja de donar diners als empobrits, sinó de canviar estructures globals i locals que generen pobresa i desigualtat • la societat ha d'estar interconnectada perquè les grans reines mundials (les multinacionals) ho estan • “si el problema és global, la solució també ha de ser-ho”

alçat del sofa 1I tenim fins a setembre. L’Agenda Post-2015 és el nom que rep el pla mundial de desenrotllament que succeirà als Objectius de Desenrotllament del Mil·lenni (ODM) a partir de setembre. El termini que 186 països van acordar en la històrica Declaració del Mil·lenni acaba enguany sense que els objectius hagen sigut complits i es fa urgent una nova proposta per a eradicar la pobresa i assegurar la igualtat.

L’Agenda Post-2015 sorgix com una resposta a la ‘primavera europea’, a tots els moviments polítics i socials que portem vivint per tots els països de la Unió Europea des de 2011. I què ens porta esta Agenda que no portava els Objectius del Mil·lenni per a garantir el seu compliment? Bàsicament ja no serà una agenda de cooperació, sinó de desenrotllament, açò significa que ja no serà una agenda del Nord per al Sud, sinó que els compromisos assumits correspondran a tots els països firmants. Siga el seu nivell de desenrotllament el que siga, cada país estarà obligat a complir amb tots els punts dins i fora de les seues fronteres. No es tracta ja de donar diners als empobrits, sinó de canviar estructures globals i locals que generen pobresa i desigualtat.

El problema? Que en els temes de globalitat les grans multinacionals ens porten un gran avantatge organitzatiu a les institucions internacionals i a la ciutadania.

Si ens agafem a la filosofia política, Robert Dahl, assenyala l’època actual com la tercera gran transformació sistèmica de la història. La primera va ser el pas de l’organització de la societat en tribus a la unificació social, política i econòmica entorn de la Ciutat-Estat (les polis gregues). La segona seria, segles després i fins hui, la conversió d’estes Ciutats-Estats en les actuals Nacions-Estats en les que es dividix el món. Este model sistèmic ja mostra enormes símptomes d’esgotament i estem assistint a eixa gran transformació que és el sorgiment d’un únic Món-Estat com a marc on es prenen les grans decisions i des d’on es dirigix la realitat dels països (mireu els interessos ocults del famós TTIP Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç que estan negociant de manera tan discreta EE.UU i la Unió Europea)

Però els moviments socials i partits polítics que han sorgit com a resposta a esta crisi sistèmica amb la seua maduresa estan centrant el seu discurs cada vegada més en els problemes locals deixant de banda, quan no oblidant, la perspectiva mundial. I no és així, la societat ha d’estar interconnectada perquè les grans reines mundials (les multinacionals) ho estan, i només lluitant en el mateix escenari podrem eixir victoriosos.

Hi havia un cartell en el 15-M que resumia estes paraules: “si el problema és global, la solució també ha de ser-ho”.

Font: Ester Jordà Solbes./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *