Crònica de les festes de Sant Jordi 2015
Així, immersos en plena Trilogia, era el moment de la majestuosa desfilada de l'Entrada de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi • Com no podia ser d'una altra manera, la desfilada va seguir el seu curs marcat pel sol i les bones temperatures • Al voltant de 2.700 quilos de pólvora es van disparar en aquest últim dia de les festes, un per cada fester • Amb la posada del sol es va celebrar l'Aparició de Sant Jordi
La ciutat d’Alcoi va viure els dies més esperats de l’any. “Amb veu i alé que és vida” cantat al uníson per tots els alcoians i alcoianes, la ciutat donava per encetades les Festes fent un homenatge als músics amb la celebració del Dia del Músics i el cant de l’Himne del dia 24 d’abril. Així, immersos en plena Trilogia, era el moment de la majestuosa desfilada de l’Entrada de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi.
Encara de nit, els actes es van iniciar la matinada del dissabte 25 d’abril amb la celebració de l’acte de la Diana. Després del prec de l’Avemaria i de la interpretació del Himne de la Festa s’inicia aquest desfile. Una esquadra de cada filà va recórrer els carrers del centre com a mostra del que vindria més tard, despertant al poble d’Alcoi al ritme de marxes mores i cristianes amb la intenció de rememorar les batalles d’antany. Però, enguany hi ha hagut una cosa que ha fet d’aquest un fet històric i pioner: una esquadra de la filà Marrakesch protagonitzada per dones va obrir el pas a la Diana del 2015. La Filà Realistes, al segon tram també s’han incorporat en aquest procés de canvi.
Els cristians van colpejar primer, desfilant des de la part alta del centre a partir de les 10’30 hores del matí. El Capità Cristià Eduardo D.Tormo Matarredona per a la Filà ‘Vascos’ va obrir la desfilada acompanyada per un enorme festeig que va traslladar als carrers d’Alcoi l’època medieval. Un boato molt compacte articulat en diversos blocs: un primer bloc dedicat al poble medieval, amb el tema d’oficis, ramaderia, artesania, etc., representant diferents estaments del poble medieval i acabant amb un primer ballet; i després els regnes aliats del capità: el regne de Granada, on hi ha una representació àrab en el boato i després els regnes cristians que són Navarra, Astúries, Castella i Lleó i Aragó.
El fort sol i la temperatura agradable contribuïen al bon ambient de la primera part de la jornada. Darrere dels Vascos, que aquesta vegada van destacar per la seva puntualitat i bon fer, van descendir totes i cadascuna de les altres catorze ‘filaes’ cristianes de la Festa alcoiana. Va destacar en ella, l’esquadra del Mig trencant la monotonia al pas de la Filà Alcodianos, qui ostentava el càrrec en aquesta ocasió.
Quant a l’Alferes, Ignacio Herrero Matarredona de la Filà Mozàrabes va desfilar més tard a l’esperat. Però això no va desmerèixer l’alferecia cristiana, basada en Alfons VI de Toledo i sobre els Mossàrabs en aquesta població distribuïts en les seves diferents jerarquies. En aquesta ocasió, sembla que no van haver-hi dames, perquè no va haver-hi un acord, així que les dones que han volgut eixir ho van fer en el boato.
A la vesprada era el torn de la mitja lluna per envair, un any més, la ciutat d’Alcoi. Desafiant als seus companys que ho havia fet al matí, els moros van descendir pel centre alcoià amb una Capitania que va recaure en la Filà Judíos. Antonio Masiá Castro va ser l’encarregat de dirigir a les tropes musulmanes en aquesta entrada triomfal a la vila cristiana. Aquesta filà va posar un toc distintiu al qual estem acostumats. Va ser en aquest cas un grup de xiques joves de la filà qui protagonitze el ballet principal. També va sorprendre amb la seva carrossa familiar ccomposada per tres diferents però unides en l’estructura. I quant a les dames i els cavallers van desfilar d’una forma molt especial a la que no estem acostumats, per parelles i sense carrossa.
Com no podia ser d’una altra manera, la desfilada va seguir el seu curs marcat pel sol i les bones temperatures. De nou, com ja passava al matí, la Filà Abencerrajes va mostrar al públic la seva versió més guerrera amb l’Esquadra del Mig. Aquests van rebre els aplaudiments de tot el públic, menys nombrós que al matí però igual d’entregat a la causa morisca.
Amb l’última claror del dia sobre Alcoi era el moment perquè el Alferez Moro Javier Ferrándiz Albors tancara la desfilada per la Filà Domingo Miques. Pujat a una gran carrossa, l’ Alferez va trencar amb la monotonia marcada i va entrar en la ciutat acompanyat pels seus cavallers i un boato espectacular. Les seves dues nebodes van ser les favorites. Com a curiositat el càrrec ho va portar a manera d’homenatge, doncs “en el meu vestit porte algunes picades d’ullet del qual va portar el meu avi quan va eixir de l’alferes”, ens va explicar. La temàtica va estar molt vinculada al disseny de l’heràldica, on apareix un mapa del Magreb, en relació a les diferents tribus i ètnies d’aquestes terres.
Només amb unes hores de diferència, els alcoians i alcoianes van tornar a eixir al carrer per retre homenatge al Patró Sant Jordi, aquesta vegada el diumenge 26 d’abril. El xiquet Mauro Alcaraz Beltran, de la Filà Domingo Miques, ha sigut l’encarregat de representar al Patró enguany. Al matí va celebrar la Solemne Processó de la Relíquia, amb la participació de tots els càrrecs festers, així com la Segona Diana, un acte amb especial participació de la infantesa festera.
Però després de la solemnitat del Dia de Sant Jordi, el Dia dels Trons va posar punt i final a la Trilogia dedicada al patró Sant Jordi. La jornada s’iniciava amb l’acte del ‘Contraban’. I ja després d’aquest preludi va arribar la gran batalla entre els Moros de la mitja lluna i els Cristians defensors de la creu de Sant Jordi. Així, els moros d’Al-Azraq van colpejar primer al matí, exigint als cristians que abandonaren la ciutat i es rendiren per força de l’exèrcit de Mahoma. Després de diversos parlaments que no van portar a acord entre els ambaixadors de tots dos bàndols, van començar a retronar els trabucs pels carrers més cèntrics d’Alcoi simbolitzant la batalla entre els dos bàndols.
Al voltant de 2.700 quilos de pólvora es van disparar en aquest últim dia de les festes, un per cada fester. Passades diverses hores de batalla, els Moros es van fer amb el control de la vila just abans de l’hora de dinar, hissant la bandera de la mitja lluna a la part alta del castell. Però els cristians no es rendirien fàcilment, encomanant-se al seu patró Sant Jordi perquè els guiara en la batalla. Emplaçant-se per a la revenja, la batalla va tornar als carrers de la ciutat unes hores més tard. En aquesta ocasió eren els guerrers de la creu els que exigien a Capità i Alferes Moro, dels Judios i dels Miqueros respectivament, que abandonaren el castell i se’n anaren lluny de les seves terres. Repetint el mateix guió que al matí, després de la dialèctica dels ambaixadors, es va declarar de nou la guerra a Alcoi.
En aquesta segona ocasió van ser els cristians els que van mostrar les seves millors armes, fent recular als moros amb els trets dels trons. Des de dos quarts de sis de la vesprada fins a quasi les 20 hores de la nit no va cessar el baluern en els carrers d’Alcoi. Una vegada acabats els trets es va escenificar la batalla amb les espases i els sabres als mateixos peus del castell alcoià. Com déiem, l’ímpetu cristià es va imposar en aquest segon Alardo i va propiciar la derrota morisca lliurant les claus de la vila al seu original amo. De nou la bandera de la creu de Sant Jordi va tornar a lluir a la part alta del castell i Alcoi va recuperar la seva cristiandat, almenys, per un any més.
Tancant els actes d’aquest ‘Dia dels Trons’ i d’aquestes festes en general, amb la posada del sol es va celebrar l’Aparició de Sant Jordi. A lloms d’un cavall blanc i a la part alta del castell, el xiquet Mauro Alcaraz Beltrán, Sant Jordiet 2015 de la Filà Domingo Miques, va escenificar l’arribada del patró salvador per les muntanyes alcoianes. Va repartir les seues fletxes entre els seus fidels que s’amuntegaven als peus de la fortificació per a conservar aquest típic record de les festes alcoianes. Seguidament el xiquet va baixar del castell i va donar diverses voltes a la plaça de l’Ajuntament realitzant la mateixa operació, assegurant-se que ningú quedava sense el seu present.
Finalment, la cloenda festera es va disputar de manera ja més amena a la Plaça d’Espanya amb el tradicional muntatge de diverses taules per a celebrar els típics ‘soparets’, va allargar la nit tant com van poder els festers i veïns, que després de tres dies de festa van donar per conclosos aquests Moros i Cristians 2015.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi