Francesc Bodí i la Trobada d’Escriptors Amics de la UNESCO
per Francesc Gisbert, escriptor
Francesc Gisbert./
El club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, en col·laboració amb la Coordinadora pel Valencià, ha organitzat la II Trobada d’Escriptors. Durant el mes de maig, tindran lloc tota una sèrie de xarrades i presentacions, per poder escoltar i conversar en persona amb autors que, normalment, només coneixem des de la lectura.
La primera cita va ser la setmana passada, amb el poeta Manel Rodríguez Castelló. Més avant, participaran Mercè Climent (dijous 21) i Ximo Espinós (dijous 28). Dijous 14, visita la sala UNESCO del carrer Cid el novel·lista Francesc Bodí.
A Francesc Bodí, molts alcoians el recorden per haver treballat de professor de Filosofia al Pare Vitòria durant molt anys. El que no tants sabreu és que és un dels nostres novel·listes més reconeguts, exigents i premiats. El primer que vaig llegir de Paco Bodí va ser la novel·la amb què s’estrenà, Volves i olives (Premi Enric Valor, 1994). Per aquella època jo feia el primer curs a la universitat i confesse que vaig llegir la novel·la amb la morbositat de l’antic alumne, per descobrir si escrivia bé o no aquell home que ens parlava de la revolució científica, Descartes, Plató, Aristòtil, Kant i Nietzsche. Volves i olives és una història peculiar i inoblidable, ambientada en un poblet imaginari de començaments del segle passat (molts l’identificareu, de seguida, amb el seu Agres natal). Una història reblida de personatges caricaturescos i alhora ben definits, amb les seues manies, xacres i desficacis, amarada de tendresa i sentit de l’humor.
Després vingueren altres títols i altres guardons, com ara Guerres perdues (1997, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica). Una obra a mitjan camí de la novel·la testimonial i la històrica, en recrear les vivències d’una dona durant la Guerra Civil. Ací descobrim el Francesc Bodí més autèntic, un autor que escriu pesant cada paraula i mesurant l’abast de cada adjectiu, per encaixar-los al seu lloc exacte, amb la precisió d’un rellotger. L’infidel (2001, Premi Enric Valor de Novel·la), és una trama actual, una novel·la de personatge, que sens dubte farà reflexionar els lectors que compartisquen l’edat i les vivències generacionals del protagonista, situades a l’època de la transició. Ara bé, si hi ha una novel·la realment remarcable, per l’ambició i el repte que suposa, és Havanera (2006, Premi Alfons el Magnànim). I no solament per l’extensió, sinó pel risc. Perquè una obra s’ha de valorar pel difícil equilibri entre el resultat final i el grau de risc de l’escriptor. I Bodí demostra que aposta fort i encerta. Havanera és una obra que construeix un món ric i vastíssim, una novel·la coral, més que d’amor de passions desenfrenades i sovint voluptuoses. Et recorda l’abast de crear un univers total d’obres com Cien años de soledad o La casa de los espírutus i et submergeix en un realisme màgic sorprenent i de vegades aclaparador, en un mar de personatges i situacions inesperades que van envestint el lector com ones incansables.
Bé. De tot això i molt més, podrem conversar amb Francesc Bodí a la Trobada d’Escriptors de la UNESCO. Una iniciativa ben interessant que, espere, tindrà continuïtat durant molt anys i permetrà redescobrir molts més autors.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi