S’inicia el solstici d’estiu amb el dia més llarg
Si cridem col·loquialment durada del dia al mateix temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol en un lloc donat, demà dia 21 de juny serà el dia de major durada • Com a exemple, a Alcoi la sortida a les 06:37 i la posta del sol a les 21:30, aquesta durada serà de 14 hores i 53 minuts
Segons càlculs de l’Observatori Astronòmic Nacional Institut Geogràfic Nacional, l’estiu de 2015 començarà el diumenge 21 de juny a la 18h 38m hora oficial peninsular, a les 17h 38m a Canàries. Aquesta estació durarà 93 dies i 15 hores, i acabarà el 23 de setembre amb el començament de la tardor.
Com a exemple, a Alcoi la sortida a les 06:37 i la posta del sol a les 21:30, aquesta durada serà de 14 hores i 53 minuts, a comparar amb les 9 hores i 27 minuts que durarà el dia més curt el 21 de desembre.
El dia 13 de setembre es produirà un eclipsi parcial de Sol que no serà visible a Espanya. Quant als planetes, Venus començarà l’estiu molt brillant i sent visible després de la posta de sol. Acabarà l’estació sent visible abans el fet de clarejar. Mart començarà a veure’s abans de clarejar a la fi de juliol, i Jupiter es veurà inicialment després de la posta de sol, i a primers de setembre passarà a veure’s abans de clarejar. Saturn es veurà després de la posta de sol durant tot l’estiu.
La tradicional pluja d’estels de les Perseides succeirà cap al 12 d’agost i la seua observació serà favorable per coincidir amb la Lluna en fase propera a la Lluna nova.
INICI DE L’ESTIU
El dia del solstici d’estiu correspon al de major durada de l’any. Al voltant d’aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més ràpid i aquell en què es posa més tard. Un fet circumstancial no relacionat amb les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del afelio, és a dir, el dia en què el Sol i la Terra estan més allunyats entre si al llarg de l’any. És aquest major allunyament al Sol la causa que la Terra es moga més lentament al llarg de la seua òrbita el·líptica durant l’estiu (segons la coneguda com a segona llei de Kepler) i per tant la durada d’aquesta estació siga major que unes altres.
Sortida i posta del sol.
Es podria pensar que el dia més llarg de l’any serà també el dia en què el Sol surta més ràpid i es pose més tard, però no és així. Això és a causa que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica i al fet que l’eix de la Terra està inclinat en una adreça que gens té a veure amb l’eix d’aquesta el·lipse. Això fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un Sol mitjà fictici, estiguen desajustats. El dia en què el Sol surt més ràpid és el 14 de juny, mentre que el dia en què el Sol es posa més tard és el 28 de juny.
Lluna plena
La primera lluna plena de l’estiu es donarà el 2 de juliol, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquest estiu es donaran altres dues llunes plenes: 31 de juliol i 29 d’agost.
Visibilitat dels planetes
En la primera part de l’estiu seran visibles al capvespre Venus (molt brillant), Júpiter i Saturn, en la segona part sols serà visible Saturn. En el cel matutí serà visible Mart des de primers d’agost, Venus des de mitjan mateix mes i Júpiter des de primers de setembre.
Pluges de meteors
Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. Les dues més intenses durant l’estiu són els deltes Aquárides, el màxim ritme del qual es dóna al voltant del 30 de juliol, i la més famosa de l’estiu, la de les Perseidas, que el seu màxim es dóna al voltant del 12 d’agost.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi