Pactem amb goig perquè pactar… és bo!
Pactar, etimològicament, prové del llatí ‘pactum’, de ‘pacere’ (acordar) que ve de pax (pau). Una paraula bonica la de P-A-C-T-A-R, significa confiança mútua, seguretat en allò que vols, i també respecte cap a l'altre.
Abans de les eleccions tots el polítics alaben la veu del poble, que ‘el poble és savi’ diuen en democràcia. Així que després de les eleccions del passat 24 de Maig la ciutadania va escollir que hi ha haguera una pluralitat als governs. Castigava majoritàriament al PP però tampoc el PSOE eixia ben parat, més bé, eixia menys mal.
La població espanyola no vol bipartidisme, ho ha deixat ben clar a tots els llocs però els grans partits continuen sense adonar-se, especialment el PP, qui sembla pensar que per no fer cas a l’advertiment de les urnes tot passarà. I no serà així, estem davant d’un canvi d’estratègies, la política no tornarà a ser com era. Els ciutadans estem més preparats per a detectar la mentida i les injúries sense cap base, les campanyes agressives de desprestigi cap a l’adversari a les que el PP jugava i era bon mestre (váyase señor González) ja no aprofiten. Esperanza Aguirre i Rita Barberà són dos clars exemples que, en comunicació política, van 5 anys darrere. Podemos en quatre xavos els ha pegat per les dos bandes i Compromís ha demostrat que a base de denúncies i de treballar dur com a oposició s’obtenen bons resultats. El PSPV-PSOE diguem que sobreviu gràcies a la faena dels anteriors dirigents (20 anys mínim darrere) però que la seua inèrcia va parant-se.
Per dir-ho d’alguna manera, el ciutadà valencià o espanyol medi està molt més preparat que els seus polítics (el nefast nivell d’anglés és sols una mostra) i per tant les campanyes comunicatives basades en el ‘y tu más’ han aconseguit fer extremistes a un xicotet grup de fans (perquè actuen com a tals) que ja anaven a votar-los però no han sabut recaptar cap vot nou.
Les esquerres per la seua banda (amb un Ciutadans xaquetero) també mereixen una ‘bascollà’ cadascun. L’esquerra des dels seus inicis és plural, i la seua força, els seus matisos, els seus avanços venen gràcies a eixa varietat de pensaments i projectes. Després de les reunions per pactar eixen molts polítics enfadats, acusant a l’altre d’extremista i egocèntric. Ei! Srs. Polítics! Que ens importa una bleda que vostès estiguen enfadats! Deixeu de fer el ‘paperot’ i assenteu-se amb il·lusió, amb esperança de crear una societat nova i conèixer pel camí altres partits i altres persones que poden ser igual o més vàlids que els del seu propi.
Finalment ja estan quasi tots els pactes fets, amb un Ciutadans que si el compararem en roba seria el color negre que ‘pega’ en tot, i les cares llargues de fa uns dies ara ens transformen en abraçades i donades de mans. En fi, senyors i senyores, respecte als nostres polítics siguen del partit que siguen són com xiquets i hem assistit a la funció teatral de fi de curs electoral.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi