L’hospital a domicili
Quantes vegades hem sentit parlar a la televisió de les enfermetats rares? (...) Un fet tan senzill com que l’hospital pose en marxa un sistema com este pot canviar i facilitar la vida (...) La salut deu ser una prioritat, ara i sempre (...)
Quantes vegades hem sentit parlar a la televisió de les enfermetats rares? Una generalitzación que fica en el mateix sac a dolències de molt distinta índole. Entre elles es troben la enfermetat de Farby i la de Gaucher. Dos malatíes complicades d’entendre inclús per la seua definició, relacionades amb l’almacenament lisosòmic. Doncs bé, quatre persones de les comarques de l’interior d’Alacant estan afectades per alguna d’estes dolències. Un centenar repartit per tot el territori del País Valencià. Pot semblar que no són massa, però el tractament i seguiment són claus per a que la vida no es retalle en anys.
Quina ha sigut la meua sorpresa al vore que l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, al que acudien de forma regular per a rebre l’atenció necessitada, ha implantat de forma pionera al País Valencià un sistema d’atenció domiciliaria dirigida de forma especial a estos quatre veïns nostres.
Imagineu les vostres vides si cada cert temps, haguéreu de desplaçar-vos a l’hospital per a arreplegar o per ser subministrats d’una medicació clau per al normal funcionament. El que suposaria això en el vostre dia a dia, les complicacions laborals, si teniu la sort de tindre feina, el temps, les complicacions a nivell d’organització familiar, etc. Un fet tan senzill com que l’hospital pose en marxa un sistema com este pot canviar i facilitar la vida no sols de les persones que la sofreixen en primera persona sinó també les del seu entorn més proper. El fill/a que té que anar a l’escola, la parella que també treballa o amb la que es reparteix les tasques domèstiques…
La salut deu ser una prioritat, ara i sempre. És la base de les nostres vides i forma part de manera imprescindible de l’estat de benestar, que devem seguir protegint, al temps que treballar en recuperar el que durant els últims quatre anys alguns s’han encapritxat en privatitzar o destruir. La salut no és sols un afer individual, que també, sinó que els recursos, les polítiques, etc. deuen estar enfocades al mateix objectiu de preservar-la.
S’ha dit sempre “Salut, dinero y amor”. En un temps en el que el ‘dinero’ escasseja, les altres dos s’han de cuidar de manera especial. I tots sabem que sense la primera, la resta de coses en la vida és compliquen o poden inclús deixar d’existir. Per això el compromís, en este cas de l’Hospital, d’apropar-se i facilitar el dia a dia d’estes persones afectades per una enfermetat poc comú, m’alegra.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi