Foradia elgrat

Demanant als Reis Mags…

Per Ester Jordà

«Tota Espanya està ocupada per Pare Noels… ¿tota? No! Una aldea poblada per irreductibles alcoians resisteix encara i sempre al invasor…»

P1180524

Per a mi arriben les millors festes de l’any. Encara que a la resta del país el Nadal s’ha convertit en un anunci de El Corte Inglés i les activitats festives organitzades giren al voltant dels xiquets a Alcoi el Nadal és un assumpte de qualsevol edat.

I és que ací tindre al balcó penjant un element tant aliè a la nostra cultura com un home en barba vestit de roig ens fa arrugar el nas quan posem la vista sobre ell. Una altra cosa són els ‘pajes’, tant negrets i amb un somriure tant gran, un element catalitzador d’una societat avançada a un segle on la infantessa no podia permetre’s grans luxes a la majoria de la població. La primera Cavalcada dels Reis Mags es va fer a Alcoi, vam ser pioners a l’hora de crear màgia i il·lusió en temps on omplir el plat per sopar ja es considerava un èxit.

Estudiants Erasmus de tota la Comunitat Valenciana àvids per conèixer les costums típiques valencianes acaben venint Alcoi com a reducte únic supervivent de l’essència nadalenca més tradicional.

No sols tenim la Cavalcada i la Burreta, tenim al Tirisiti, tenim les Pastoretes, el Sopar del Pobre… però sobretot, ens tenim a nosaltres mateixa. Alcoians i alcoianes que es resisteixen a obrir les portes dels seus balcons a Santa Claus, comerciants que decideixen plantar el Betlem de Tirisiti als seus aparadors i oblidar-se de tanta influència nòrdica. Ho diuen tots els visitants que venen a estes dades, el Nadal a Alcoi és diferent.

Un aspecte important és que encara que en les festes de Nadal els xiquets i xiquetes ocupen un paper destacat no són els únics protagonistes. Ací el Nadal, l’il·lusió, la festa… és de tots. Quantes voltes veiem els pares o els iaios portant al seu fill a besar-lo al Rei amb més il·lusió que el propi xiquet?

Perquè ací, al contrari de la resta de cavalcades, traure un Bob Esponja és sacrilegi. Tirisiti, el Sereno, l’Agüelo… són els personatges esperats per tots. I passaran les generacions i continuaran sent els més volguts.

Però hi ha una altra cosa que deixa bocabadats als forasters que ens visiten: que a Alcoi tots tirem la carta al Reis Mags. La costum d’escriure els teus desitjos i deixar-los a la burreta, de mirar cap al Preventori i vore les fogueres enceses quan tornes a casa i pensar en allò que has demanat… És mantindre una il·lusió que des de menuts ens acompanya durant estes dades. Hem de ser ciutadans crítics, no deixar la política en mans de corruptes per desídia de no anar a votar, hem d’exercir lliurement al nostre dret a la denúncia social però… l’il·lusió també és necessària. L’il·lusió per un futur millor remou consciència i ens aboca a realitzar actes valents que d’altra manera no s’atreviríem.

I tu? A què esperes per escriure la teua carta?

Font: Ester Jorda./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *