Foradia elgrat

Entrevista a Verònica Cantó, secretària de l’Academia Valenciana de la Llengua

• Verònica Cantó és secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua • Ens parla de la situació actual de la llengua i de la feina que es realitza des de l'Acadèmia • Assegura que "el fet de que defenses una llengua no vol dir que vages en contra d’una altra”

veronica canto avl

Verònica Cantó és secretària de l’Acadèmia  Valenciana de la Llengua i va ser Directora de l’Editorial Marfil. A l’entrevista fa una reflexió envers la situació actual de la llengua valenciana i les funcions de l’acadèmia.

  • Quina és la situació actual de la llengua valenciana?

Si estiguérem actualment en la LOGSE podríem dir que progressa adequadament. La llengua evidentment no s’ha perdut, però s’ha necessitat un suport per part de les autoritats per tal de fer-la avançar. La llengua no té un problema de normativització sinó d’ús social. Gràcies a l’escola en valencià ja tenim generacions formades en valencià. S’ha fet molt de camí en este àmbit però no tant en els diferents àmbits socials. Queda molt per millorar, per exemple en l’àmbit de la justícia, la sanitat, etc. Però anem pel bon camí.

  • Com ha canviat des que és creada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua?

L’Acadèmia va es creada per sostraure el debat lingüístic del polític. Les Corts han de fer el seu treball però no s’han d’immiscir en temes lingüístics que era on estava el focus. Al llarg dels 15 anys d’història, crec que el que s’ha suprimit és el conflicte que hi havia al voltant de la llengua.

  • Ha servit la seua creació per a avançar en l’acceptació del valencià?

Si, evidentment. Jo sempre pose l’exemple de que el valencià era percebut per una part important de la societat com la llengua de l’espardenya, és a dir, quan vas a casa et poses còmoda. Era la llengua de l’àmbit familiar i de l’àmbit més íntim de la persona, hi havia una concepció de que el valencià era una llengua de segona categoria quan és una llengua de primeríssima categoria i és apta per a qualsevol àmbit.

  • En què esteu treballant actualment en l’AVL?

Treballem en molts fronts. Per exemple, a l’edició d’una gramàtica valenciana bàsica i l’edició en paper del diccionari normatiu valencià. Però a banda seguim treballant en projectes fantàstics com el CIVAL (Corpus informatitzat del valencià). Açò vol dir que de forma informatitzada estan registrats tots els usos de les paraules des de l’edat mitjana, de forma que es pot saber quin és el seu origen, quan es va utilitzar per primera vegada, en quina publicació i per quin autor. És una base de dades que va implementant-se a mesura que van publicant-se noves obres. També està treballant-se en vocabularis específics, textos litúrgics, jornades de temàtiques variades, l’homenatge del 2016 a Isabel de Villena i també estem en el procés de renovació de la institució.

“La llengua no pot ser un objecte d’instrumentalització política”

  • Com es fa eixe procés de renovació?

Es fa per cooptació. Les Corts ja no intervenen, durant 15 anys, les baixes de membres sí que han estat triades per les Corts però ara este procés es fa per cooptació. Són els mateixos acadèmics els que trien les 7 persones que entren.

  • L’Acadèmia està per tant menys polititzada.

A veure una cosa és el que es percep als mitjans de comunicació i una altra és el funcionament intern, no som usats políticament, però és cert que el fet que les Corts nomenaren els acadèmics era d’alguna manera una tutela política i el que s’acaba és eixa tutela política de les Corts.

  • L’Acadèmia és un òrgan depenent de la Generalitat, com han afectat els canvis polítics que s’han produït recentment?

L’acadèmia és una institució autònoma, és un òrgan estatutari i per tant els canvis polítics no tenen perquè afectar al marge de la implementació de les polítiques lingüístiques. Crec que cadascú té que assumir el paper que li correspon. L’acadèmia no és un òrgan consultiu de la generalitat sinó que és l’entitat normativa.

  • Perquè s’ha convertit el tema lingüístic en moltes ocasions en una guerra de guerrilles política?

Perquè el tema lingüístic s’ha tocat en àmbits i foros on no s’havia d’haver tocat. Tot allò que ha de vore amb la part més intrínseca de les persones, no pot ser objecte d’instrumentalització política i la llengua és la ferramenta, el mig, l’eina que les persones utilitzem per a comunicar-nos i és la llengua que ens han ensenyat els nostres pares i els nostres avis i la que nosaltres transmetem als nostres fills. Instrumentalitzar-ho no dóna mai bon resultat i provoca que hi haja una visceralitat que no correspon.

  • Es va pel bon camí cap a la normalització del valencià?

Jo pense que estan fent-se moltes accions que indiquen que sí, encara que hi ha molt per fer. Pense que s’estan fent passos en les direccions adequades. La competència d’aplicar polítiques lingüístiques i de redreçar el tema respecte a l’ús social és del govern. Però l’acadèmia té també una ‘part que diu que ha de vetllar per l’ús normal del valencià i això fa que també fem accions de foment. Hi ha accions que es poden fer de forma conjunta i és necessari que independentment del signe polític s’arribe a establir col·laboracions.

“Els valencians som bilingües des de naixement i no ho veiem com un valor”

  • Que cal perquè la nostra llengua no es perga o siga tractada com a llengua de segona categoria?

Conéixer-la, estimar-la, parlar-la però en definitiva usar-la i transmetre-la a les generacions. Una llengua que no s’escriu, que no es parla, és una llengua que es pert. El fet de que hi haja moltes llengües és una mostra de riquesa cultural i les accions tenen que estar dirigides al foment i protecció. Ací hi ha dos llengües oficials: el valencià i el castellà, però el valencià té una cosa que no té el castellà, i és que segons l’Estatut, el valencià és la llengua pròpia.

  • Parlar valencià és un valor.

Clar. M’agradaria que es poguera viure en valencià sense cap tipus de problema i açò no té perquè anar en detriment de cap altra llengua. El fet de que tu defenses una llengua no vol dir que vages en contra d’una altra, és absurd pensar-ho, les llengües s’han fet per a comunicar-se. Els valencians són bilingües des de naixement i no ho veiem com un valor, quan més riquesa lingüística molt millor, però la llengua base o vehicular deu ser la llengua materna perquè és la que primer hem escoltat a casa i després ja aniran incrementant progressivament l’ús de l’altra. No hi ha que utilitzar-la per a confrontar.

  • La llengua és suficient per a vertebrar el País Valencià?

És un element fonamental. És la principal senya d’identitat d’una comunitat i del que més ens uneix i més en un país que és allargat. Però altres temes són importantíssims, com el territori. La gent del sud ha de saber quins pobles hi ha al nord i s’ha de sentir identificat amb ells i a l’inrevés. Ens sentim identificats en la llengua, el territori i en una forma de ser.

Font: Mireia Pascual./


Una resposta de Entrevista a Verònica Cantó, secretària de l’Academia Valenciana de la Llengua

  1. Miguel 21 de Febrer de 2017 en 10:44

    No estoy deacuerdo con tu exposicion esta mañana en la columna de radio alcoy. premio@aamalcoy.com gracias

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *