Foradia ajualcoitel

Cara a cara de la dona en la festa: Gemma Ballester

• La participació de la dona en les festes de Moros i Cristians a Alcoi és un tema polèmic • Des d’un punt de vista històric, ha sigut molt recentment quan la dona ha tingut la possibilitat de començar a integrar-se de ple dret a la festa • Aquesta quinzena volem confrontar els arguments a favor y en contra

Gemma Ballester, Sí a la dona en la festa ./ lesmuntanyes.com

Gemma Ballester, Sí a la dona en la festa ./ lesmuntanyes.com

Gemma Ballester és la presidenta de Fonèvol, una associació que lluita per la integració de la dona en les Festes de Moros i Cristians.

  • Per què penseu des de Fonèvol que la dona ha de tindre més participació en les festes d’Alcoi?

La festa d’un poble és de tot el poble, hòmens i dones. Moltes dones ens estimem la festa i volem compartir-la en igualtat, les dones també tenim els sentiments d’alegria que proporciona participar en els actes de les filaes, i participar en igualtat és el nostre dret. Més que augmentar la participació, el que volem és que les dones puguen triar, d’entre totes les formes de participar, la que més els agrade (incloent-hi les que tradicionalment s’han reservat per als hòmens).

  • Quines són les reivindicacions concretes que feu?

Que les dones que vulguen puguen entrar en les filaes. Que dones i hòmens tinguen els mateixos drets i deures. Que es revoquen les normes instaurades per a separar als festers per sexes o per impedir l’accés de les dones a la festa. Que es fomente la integració de manera que no hi haja impediments intangibles i que es trenque el sostre de vidre que educa a la societat en la discriminació.

Que es fomente la integració de manera que no hi haja impediments intangibles

  • Creieu que entren en contradicció amb el rigor històric?

Segons diferents historiadors la festa té poc rigor històric. Sembla que la lluita no va tindre el final que s’interpreta, que els vestits i les armes tampoc són rigorosos, que les procedències dels qui van participar no coincideixen amb el que indiquen els noms de les filaes, i que el número de gent no és el que es representa. En la mateixa línia que vestim de guerrers xiquets de tres mesos, qualsevol es pot vestir, poden ser vells o velles, xiquetes o xiquets, grossos o prims. En la pràctica, la importància del rigor històric en les festes de moros i cristians és molt poca.

  • Penseu que si canviarem la tradició, les Festes d’Alcoi podrien perdre el seu atractiu?

Les festes ja estan canviant i continuen sent atractives. La festa sempre s’ha adaptat a nous temps i noves necessitats, és precisament l’adaptació el que fa que les festes siguen de tota la gent. De fet, l’expectació i la reacció positiva que va generar la primera diana amb participació femenina demostra que el fet d’incorporar les dones desperta interés tant en persones d’Alcoi com en gent de fora que va vindre expressament per a veure com s’aconseguia aquesta fita. El que realment es valora de la festa és que la gent d’Alcoi ho passe bé, i les dones també han de poder formar part de la celebració. La no participació de la dona en la Festa ha sigut un distintiu d’Alcoi respecte a les festes d’altres pobles. Hi ha qui opina que per tal de mantindré el prestigi de les Festes alcoianes cal mantenir aquest aspecte. Però com més avança la societat més clar es veu que discriminar no proporciona prestigi, més aïna fa vergonya. És un distintiu negatiu i no el volem per a les nostres festes.

La no participació de la dona en la Festa ha sigut un distintiu d’Alcoi respecte a les festes d’altres pobles

  • Per què, a banda d’aquests aspectes, existeix tanta reticència a l’hora de donar més participació a la dona?

Hi ha múltiples raons: algunes són qüestions de parella, molt té a veure amb l’educació que hem rebut des de xicotets, alguns hòmens també volen mantenir (i no compartir) el poder o el prestigi que els dóna formar part d’una filà.

  • La tendència demostra que cada any que passa, la dona aconsegueix més drets en Festes. Arribarem a veure la participació íntegra de la dona en les festes feta realitat algun dia?

Així ho esperem i per això lluitem.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *