Foradia

Alcoi en solidaritat amb el Sàhara Oriental

Van portar el material mèdic i educatiu recol·lectat de diferents territoris, inclòs Alcoi • Altra de les aportacions és el debat del BDS (boicot, desinversió i sancions) • Els habitants dels camps de refugiats viuen en condicions extremes • “Sense l’ajuda internacional la societat sahrauí no podria viure".

sahara3

Avui dia, el poble sahrauí viu en una situació molt vulnerable. Ocupada per la dictadura de Marroc, la societat del Sàhara pateix una constant violació dels drets humans. La part de la societat que va fugir de l’exèrcit marroquí viu, millor podríem dir sobreviu, en camps de refugiats en Algèria.

Per ajudar al poble sahrauí, per iniciativa del Cabildo de Fuerteventura, una brigada solidària, de la qual van participar diferents associacions i càrrecs públics de diferents forces polítiques, va anar al territori i va portar el material mèdic i educatiu recol·lectat de diferents territoris, inclòs Alcoi. Entre els membres de la brigada solidària estaven els regidors de Guanyar Alcoi Naiara Davó i Cristian Santiago.

En els camps de refugiats del Sàhara hi ha al voltant de 180.000 persones, ens comenten Naiara Davó i Crsitian Santiago. Situats en territori algerià des de l’any 75, viuen en condicions naturals extremes: “fa molta calor, no hi ha res més que sorra, en mig del desert”. Hi ha una manca de recursos irreparable i les infraestructures són molt precàries.

quan arribes allí ens recorda a una imatge apocalíptica”

No obstant això la població està organitzada per tal de cobrir les seues necessitats bàsiques: “en l’àmbit de la sanitat, tenen personal i espais per atendre de forma bàsica als necessitats; i en educació, disposen d’estudis escolars fins a secundària. A més, també tenen organització política i administrativa”.

Però tots els recursos dels quals disposen i necessiten depenen de l’exterior: aliments, material educatiu i sanitari… Per això es brigades internacionals van estar ajudant al poble sahrauí. En concret la brigada va portar al voltant de 300 Kg de material mèdic i educatiu. El poble alcoià també va aportar el seu granet d’arena, 50 Kg d’aquest material. “Aquest fet demostra que des de l’àmbit local es pot canviar també el global. Es pot fer molt per les persones”.

Els regidors de Guanyar Alcoi van viatjar als camps de refugiats del Sàhara Occidental no a soles per portar el material, sinó també amb l’objectiu “de conéixer la situació, i, en tornar, de tindre la informació i el coneixement necessari per fer propostes i declaracions institucionals de suport al poble sahrauí, crear consciència del problema entre la nostra població i plantejar projectes concrets”.

Allí van poder viure de primera mà l’experiència del poble sahrauí refugiat als camps. Una de les aportacions que van fer arribar és el debat del BDS (boicot, desinversió i sancions), un instrument social, basat en la cultura de la pau, per l’alliberació dels pobles. La idea és organitzar una pressió segons la qual “la dictadura de Marroc es veja forçada a retirar-se de la zona, aïllar-lo internacionalment perquè deixe de vulnerar i respecte els drets humans de la població”.sahara2

Parlem d’Espanya des de l’estima. Malgrat ser un país que els va abandonar a la seua sort”

Es va acordar un compromís de fer una crida la resta del món perquè es duga a terme el BDS. Cal afegir que el mètode del BDS ja està aplicant-se a favor de l’alliberació del poble palestí. I en concret l’Ajuntament d’Alcoi va sumar-se a la causa acordant un boicot als productes d’Israel fins que respecte els drets del poble palestí.

Els habitants dels camps de refugiats situats al territori algerí viuen en condicions extremes. Però la població del Sàhara ocupat per Marroc pateix pitjors condicions: “viu en una situació completament vulnerable i desprotegida. Allí no es respecten els drets humans, hi ha agressions constants, segrestos, assassinats”.

La Comunitat Internacional, i en concret Espanya, té la responsabilitat de la situació del Sàhara Occidental actual. “En el passat era una colònia d’Espanya, considerada com a una província més. En el moment en què la dictadura començava a fer aigües i Franco estava morint el que va fer Espanya va ser retirar-se del territori sense iniciar un procés de descolonització, com sí que es va fer en la majoria de les colònies africanes”.

Marroc i Mauritània, països veïns, van aprofitar el vuit de poder per començar una invasió. Els sahrauís no tenien exèrcit, el que tenien era l’espanyol, i ja no estava. “L’exèrcit marroquí va entrar utilitzant bombes de napalm i fòsfor blanc. Els homes es van quedar a lluitar, però les dones, els fills i la gent jove va fugir. Els que van fugir van arribar a Algèria, on van trobar acollida. Les famílies van quedar dividides. Al final Marroc va acabar ocupant el Sàhara Occidental”.

L’exèrcit marroquí va entrar utilitzant bombes de napalm i fòsfor blanc”

En aquests moments, “sense l’ajuda internacional la societat sahrauí no podria viure. Hi ha molta desnutrició perquè el que mengen bàsicament són creïlles, cebes, arròs, sucre i té. L’aigua també està molt limitada, tenen alguns pous però la majoria estan contaminats. Els arriba aigua d’ajuda internacional, però com no arriba per a tots al final acaben bevent aigua amb paràsits”. De fet Naiara, de beure aigua, va agafar una malaltia: dies amb alta febra, colitis, vòmits, deshidratació, molt difícil de tractar en el desert.

Quasi tot el menjar que els arriba prové d’Europa, i també dels EUA, inclús d’Aràbia Saudita. “Però hi ha una doble moral per part d’aquests països, que tenen la capacitat de millorar la situació i fer que la gent d’allí tinga una vida decent, però no ho fan. I per tant la situació del Sàhara Occidental és conseqüència de la seua inacció”.

sahara1

¿Perquè no actuen aquests països? “Hi ha interessos molt importants en forma de recursos naturals. Per això l’interés que té Marroc d’ocupar la zona amb els seus aliats com França, Espanya… Mines de fosfat i bancs de pesca. Per això l’ocupació. Marroc fa de frontera per retindré la immigració, interessos de vaixells, és un aliat estratègic d’Espanya. Hi ha interessos entrecreuats i l’equilibri és molt complicat”.

Els regidors ens comenten que “els sahrauís parlem d’Espanya des de l’estima. Malgrat ser un país que els va abandonar a la seua sort. Diuen que som els seus germans. Saben molt de la nostra política nacional, conserven la nostra llengua, coneixen de la nostra cultura…”.

des de l’àmbit local es pot canviar també el global”

Per a Naiara i Cristian el viatge va ser una experiència molt enriquidora, “és una lliçó de vida que aporta molt. Durant uns dies vius en les mateixes condicions que ells. Estàs en sa casa compartint les mateixes experiències: menges i dorms amb ells. És un poble molt agraït, ens van acollir d’una manera espectacular, el poc que tenen te’l donen. Al final es crea un lligam amb les persones per a tota la vida”.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *