Foradia

L’OMIC, contra les pràctiques abusives de les grans empreses

• OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor • Parlem amb Elena Roig tècnica de consum, i Carlos Gregori, inspector de consum, per tal de conéixer les principals pràctiques d'abús que realitzen les grans empreses contra els consumidors i per conéixer els nostres mecanismes de defensa.

omic alcoi

Elena Roig és tècnica de consum, i Carlos Gregori, inspector de consum. Ambdós treballen al servei públic municipal OMIC, Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, dedicat al servei d’assessorament i informació al consumidor, via de reclamacions de consum. Parlem amb ells per tal de conéixer les principals pràctiques d’abús que realitzen les grans empreses contra els consumidors i per conéixer els nostres mecanismes de defensa.

Els fraus i les estafes als consumidors sempre s’han donat. Però és curiós com les tècniques i les pràctiques per a dur-les a terme, amb el pas del temps, s’especialitzen i s’adapten a la llei i a la societat per tal de ser més efectives.

I els consumidors, per falta d’informació, per ingenuïtat o per urgència, caem en les trampes de les grans empreses, que tenen al seu abast especialistes en lleis i tècniques de màrqueting agressiu.

el nostre dret fonamental com a consumidor és la informació: reclamem-la”

Per contrarestar aquestes pràctiques, els poders públics faciliten serveis als consumidors. L’OMIC és un d’aquests. En ell, els seus treballadors s’ocupen de defensar els drets dels consumidors, de protegir i prevenir el frau i, principalment de tramitar les reclamacions que els usuaris necessitem.

¿A qui no li ha succeït el fet de fer-se una portabilitat d’una companyia telefònica a altra i tindre problemes?Quan fas la portabilitat a altra companyia, la teua companyia et crida i et diu que vol fer-te una contraoferta. Si el consumidor accepta i fa la retro portabilitat, hi ha problema garantit: gent que es queda sense servei durant una temporada, penalitzacions… encara que no hages contractat el servei, et cobren gestos de gestió (150 €)”.

Perquè la principal arma de les grans companyies per abusar del consumidor és l’omissió de la informació. “Quan fem un contracte amb una companyia per telèfon, en la gravació t’han d’informar de tot el que és essencial: del paquet de servei, dels preus (amb impostos), compromisos de permanència, penalitzacions, clàusules en general que el consumidor ha de conéixer abans de contractar… Perquè la llei entén que si no estàs informat no pots prendre una decisió conscient”. Però la tendència de la gent és no demanar res, “ho volem tot ràpid”.

Des de l’OMIC ens avisen:el nostre dret fonamental com a consumidor és la informació: reclamem-la. Si tots tinguérem formació i informació com a consumidors s’evitarien moltes pràctiques abusives per part de les empreses, perquè no les quedaria més remei que fer les coses ben fetes. Ens enganyen però també ens deixem enganyar perquè tenim uns drets i no els exercim”.

Parlant de les companyies del sector de telecomunicacions, altre abús típic: “si tens un servei de telèfon, internet i televisió i altra companyia t’ofereix fer una portabilitat et diu ‘nosaltres ens encarreguem de tot el tràmit’, és mentida perquè la companyia a soles s’ocupa de la línia de telèfon, no s’encarrega de la portabilitat d’internet i la gent acaba pagant dues línies d’internet a la mateixa vegada”.

estem sobrepassats de casos, no tenim ni temps ni recursos humans”

Altra pràctica abusiva que està de moda pertany al sector de les grans empreses energètiques:en el sector energètic està havent-hi una sèrie d’abusos creixents. Els comercials que van per les cases no diuen la veritat: menteixen i enganyen descaradament. Per exemple d’Iberdrola: ‘anem a fer-te una sèrie de descomptes en la factura’. Trauen la factura, emplenen el document i et diuen ‘firme ací’. No t’enteres del que firmes perquè no en molestem en llegir el que firmem. Ací et claven de tot, principalment contractes de manteniment i segurs”.

Hi ha més casos d’abusos empresarials, per exemple, s’està donant el de comercials que venen productes per les cases. Li diuen a la gent, sobretot a la gent gran, que li van a donar una sèrie de regals i a partir d’aquí li obliguen a comprar de tot.

Els treballadors de l’OMIC s’encarreguen de tractar i solucionar aquests casos via reclamacions. “Fem de mediació de consum: tractament i solució de les reclamacions. Açò té una part jurídica de normativa sectorial. La normativa és molt específica dependent del sector”.

En qualsevol cas, ens comenten els tècnics, “l’ideal és que la gent vinga abans de tindre el problema, si li fan una oferta, pot vindre ací consultar-la i així li podem fer recomanacions i advertències”.

Per altra banda, segons ens comenten Elena i Carlos, les retallades en el sector públic han fet que la plantilla de l’OMIC d’Alcoi es reduesca de 6 a tres treballadors, “estem sobrepassats de casos, no tenim ni temps ni recursos humans, no poden dur tot el treball al dia”.

omic, alcoiSi tot el món fera un xicotet esforç abans de fer les coses, s’evitaria problemes més greus. La gent ve a l’OMIC quan ja té el problema damunt i a més quan el problema ja està ofegant-lo”.

L’OMIC, quan es tracta d’una reclamació, “s’encarrega de fer pressió jurídica: apliquem la legalitat. Fem d’advocat. Però una reclamació porta molta faena: tramitar-la, estudiar els fets, les circumstàncies, la documentació, que la majoria de consumidors no tenim la prevenció de guardar-la…”.

Per això, altre consell important és tindre constància de les coses, demanar els contractes i tota la documentació que calga per escrit, llegir-la i guardar-la: “si tot el món fera això forçaríem a fer que les empreses complisquen la legalitat. Però la gent no és conscient”.

Perquè cal tindre en compte que les companyes no diuen la veritat, “a soles diuen la part bonica, simplement volen vendre, i per això ometen informació essencial”.

Però ocultar informació no és legal, i en aquest sentit, ¿no es podria fer que la llei siga més dura contra les empreses? “No és legal que no informen, però no es pot evitar. Espanya és un dels països de la Unió Europea que tenim més lleis i més normativa, el problema és que s’incompleix”.

en el sector energètic està havent-hi una sèrie d’abusos creixents”

¿I la via de la sanció econòmica a les empreses que incórreguen en pràctiques abusives? “Sancionar a les empreses és molt complicat, tan sol arriben a terme un 10% de les reclamacions sancionadores, perquè les empreses tenen molt bons advocats. La solució és dir: no m’interessa. I, si no, has de llegir el contracte al complet”.

¿I si es configurara una espècie de lobbie ciutadà, una organització de pressió ciutadana que lluite contra els abusos? “És molt complicat organitzar conjuntament als consumidors per fer pressió a les empreses perquè avui dia tota la gent va a la seua, hi ha un individualisme tremend, vivim massa ràpid, no pensem solucions col·lectives. És la meua opinió i experiència. Pot haver-hi un sector molt concret que s’unisca per solucionar eixe problema, però així i tot és molt complex”.

La ciutadania no té les eines informatives per tal d’evitar aquests fraus, no ens les donen en el col·legi, ni en els mitjans de comunicació, que tenen una responsabilitat pedagògica important: “tots els agents socials tenim responsabilitat, cal una cultura de consumidors que no tenim. Al final, és una qüestió sociocultural”.

Per això des de l’OMIC insisteixen en la informació per tal de previndre els abusos. De fet, després de fer aquestes reflexions amb nosaltres, ja s’han posat mans a l’obra i, entre altres coses, han llançat un comunicat púbic per tal de crear consciència als alcoians.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *