Foradia

Alcoi rep un sainet de Postguerra d’Enrique Valls que parla del tèxtil alcoià de l’època

• Nova donació a les Biblioteques Municipals d’Alcoi • Me cason l’Havana és un sainet costumista escrit per l’alcoià Enrique Valls Vicens • Fa referència a la crisi tèxtil dels anys 30, després del crac de Wall Street, i les seues repercussions a Alcoi.

El professor Josep Tormo Colomina ha fet una nova donació a les Biblioteques Municipals d’Alcoi, en aquest cas es tracta d’una edició del sainet escrit en valencià Me cason l’Havana.

Me cason l’Havana és un sainet costumista escrit per l’alcoià Enrique Valls Vicens i estrenat el 17 de desembre de 1931 per la Compañía de Actores Noveles. Va ser publicat segurament l’any següent en els tallers PayPay, i es conserva actualment un exemplar en les biblioteques municipals d’Alcoi. No obstant això, després de la Guerra Civil va ser editat de nou en la Impremta Hispania, segurament en l’any 1942.

Enrique Valls, a més d’autor d’alguns sainets, va ser un formidable actor i director d’escena. Va estar al capdavant de diverses agrupacions teatrals locals: Compañía de Actores Noveles (1931), Compañía teatral de la Academia Politécnica (1934), Elenco Artístico (1936), Agrupación Artística Cultural (1939), etc… fins que va morir en febrer de 1946.

Me cason l’Havana fa referència a la crisi tèxtil dels anys 30, després del crac de Wall Street, i les seues repercussions a Alcoi: “els fabricants van tancant poc a poc”. Una de les causes era la poca qualitat del teixit alcoià malgrat la pretensió de fer-lo passar per superior: “en Barcelona diuen que hi ha botigues que pa’acreditar que no tenen res roïn, diuen en un lletreret: ‘Nada de Alcoy’”.

Les fàbriques que abans pertanyien a un únic ‘amo’ ara estaven en mans dels nétsque no s’entenen i acaben per tancar”. I, sobretot, perquè s’havia perdut l’esperit pioner de la indústria alcoiana, “aquell caràcter aventurer que els fea prosperar”.

Resulten també nostàlgiques les estampes d’un Alcoi desaparegut, com aquell “Teatro Cervantes” en el carrer del Camí, amb el seu repertori de fulletons i els seus populars actors Claramunt, Payá i el Pintoret, entre d’altres.

Font: Redacció./





Una resposta de Alcoi rep un sainet de Postguerra d’Enrique Valls que parla del tèxtil alcoià de l’època

  1. JORDI LLACER 10 de Març de 2017 en 19:25

    Als anys sixanta, al teatro de Caramanxel, es va tornar a representar,Jordi Miro, Miquel Marti, i jo mateix,,Garcieta,,,, empleat del Ajuntament.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *