Nova creació literària de José Antonio Tomás Andrés: ‘Abril Primaveral’
• Nova creació literària de José Antonio Tomás Andrés: ‘Abril Primaveral’
Abril Primaveral
Tot i que l’hivern es prolongara i abril tardara a esclatar la bellesa de les flors; l’arribada d’aquest mes, sempre ens faria recordar la primavera. És l’estació més bonica de l’any que, lentament i dolça, desperta del llarg son. A poc a poc ens avisa que torna la vida. Cada alba conforma un paisatge meravellós que després l’astre rey il·lumina i li dóna una gran diversitat de colors.
En passar la brisa ens inunda de fragants aromes. Les ràfegues de vent fan que els arbres es besen, com si estigueren fent una demostració d’amor amb els braços oberts. Els rossinyols, caderneres, canaris i tots els ocells, com si foren un cor angelical, ens delecten amb els seus harmoniosos refilets i el nostre espirit es relaxa als acords d’eixa música celestial.
La gent gran reverdeix i fins les malalties s’alleujen. Els meus sentiments s’han vestit de lliri enamorat, en un racó del jardí que de flors està adornat. Quan arriba la primavera, vestida de mil colors, com si fora un do diví, alça la copa de vi i fes-li tots els honors.
Abril
Hay una preciosa flor
que al llegar la primavera
su perfume embriagador
a mí la sangre me altera.
Y ese pájaro cantor
que en el almendro espera
emitiendo trinos de amor
que se esparcen por doquiera.
La flor es una linda rosa,
el pájaro es un ruiseñor.
Sus pétalos la hacen hermosa.
Su gorjeo es encantador.
Él muy feliz alboroza
al ver su belleza y candor,
de su cariño ella goza,
él le canta con dulzor.
Cada día, cada hora
tú te cruzas por mi mente,
un recuerdo tuyo aflora
obstinado y vehemente.
Fui tan feliz a tu lado
que viví con ilusión,
¿estaría enamorado,
lo sabrá mi corazón?
El cerezo está florido
y me hace recordar,
pasa el tiempo y no te olvido
y estoy sin poderte besar.
Ha llegado el mes gentil,
una bella mariposa
al ver un narciso febril
decidida allí se posa,
¿será que ha venido abril?
Comenta i participa-hi