Informar-se bé en l’actualitat
• Els mitjans són com una finestra per la qual podem observar diferents realitats. • Només el 34% de la ciutadania espanyola confia en la majoria de notícies publicades als grans mitjans • En moltes ocasions es prioritzen els guanys per davant del dret bàsic d’oferir una informació que reflectisca la realitat
Els mitjans de comunicació ens ajuden a interpretar i comprendre el món i, per tant, a actuar i desenvolupar-nos en ell. Els mitjans són com una finestra per la qual podem observar diferents realitats. Una finestra que modela en bona part la nostra percepció del món: ens ajuda a configurar la nostra cosmovisió.
Per cosmovisió entenem el conjunt de creences, sabers, idees i opinions que configuren el nostre pensament. La percepció que tenim de nosaltres, de l’ésser humà, del nostre entorn, la nostra societat, el nostre veí, l’univers, les religions…
En funció a la cosmovisió que tinguem, actuarem d’una manera o d’una altra davant d’una mateixa realitat. Per exemple, una persona que està convençuda que la naturalesa és part de la seua vida, serà respectuós amb ella. Al contrari, una persona que considera que la naturalesa és una cosa separada de la seua vida, segurament no siga tan respectuosa amb ella.
Per posar un altre exemple: una persona que considera que l’ésser viu és bo i compassiu per naturalesa, normalment estarà d’acord en el fet que tots els éssers bé a la resta d’éssers vius. I una persona que considera que l’ésser viu és roín per naturalesa, normalment serà menys defensor del bé comú.
Aquests aspectes del nostre pensament són modulats per tota la cultura i l’experiència que adquirim durant la nostra vida. I els mitjans de comunicació, exerceixen un paper fonamental en aquest sentit.
Una realitat mediàtica complexa:
Durant moltes dècades els mitjans de comunicació tradicionals (ràdio, televisió, periòdics i revistes impreses) han sigut els que han acompanyat a les nostres societats.
Aquests mitjans es caracteritzen per dur a terme una comunicació unidireccional, és a dir: publiquen una informació i el públic la rep sense capacitat o oportunitat de modificar ni replicar el seu contingut. El públic és únicament receptor.
Però durant els últims anys hem viscut un avanç vertiginós de les tecnologies que ha provocat el desenvolupament de nous mitjans de comunicació. Tots ells basats en internet.
La comunicació que caracteritza a internet és molt més flexible, variable i mal·leable que la dels mitjans tradicionals. Qualsevol persona pot ser, a més de receptor, emissor de la informació, la qual cosa, d’alguna manera, obri les portes a la intel·ligència col·lectiva.
Tipus d’informació
Tota la informació que consumim diàriament a través dels mitjans de comunicació es pot classificar en dos grans blocs: la que pertany al món de la ficció i la que no és ficció.
La ficció és un tipus de narració que es caracteritza per transmetre històries que no són reals sinó inventades. Pel·lícules i sèries de diferents gèneres, basades en diferents èpoques històriques (que ens endinsen en diferents realitats i ens donen a conéixer diferents sectors i sabers) són exemples de ficció. La ficció està relacionada amb la subjectivitat, és a dir: amb la visió personal dels autors.
La no ficció és la informació que pretén donar a conéixer el món real: en el món informatiu, el que coneixem com a periodisme. Un tipus d’informació vinculada (o que hauria d’estar vinculada) amb l’objectivitat i la neutralitat, encara que l’objectivitat pura no existeix, ja que tot producte informatiu està filtrat pel seu autor (un subjecte amb una visió de la realitat concreta).
Quan es confon la realitat amb la ficció
El periodisme és una activitat professional que té la finalitat d’informar a la ciutadania per tal de tindre-la formada i informada. No obstant això, en molts casos el periodisme que consumim avui dia (principalment els dels grans mitjans de comunicació tradicionals) és de molt baixa qualitat, per no dir directament que en molts casos és un frau (alguns autors parlen d’estafa intel·lectual).
Perquè quan hi ha per darrere grans interessos econòmics en moltes ocasions es prioritzen els guanys per davant del dret bàsic d’oferir una informació que reflectisca la realitat.
En efecte, el sector de les finances té una gran influència sobre els grans mitjans d’informació tradicionals: no a soles perquè paguen grans quotes de publicitat, sinó més aïna perquè són grans accionistes de les corporacions (inclús formen part dels consells editorials).
Aquest fet ocasiona que bona part de la realitat que es mostra al públic està en consonància amb la cosmovisió que al sector financer li interessa que la població adquirisca.
Exemples n’hi ha molts. Un ben clar: difícilment trobarem notícies que deixen en mal lloc als grans bancs (encara que les seues pràctiques socials abusives són evidents).
un informe de la Universitat d’Oxford realitzat durant els darrers mesos conclou que els mitjans de comunicació d’Espanya són els menys creïbles dels onze països consultats a Europa”
La realitat dels grans mitjans tradicionals espanyols
Un informe elaborat per la Universitat d’Oxford realitzat durant els darrers mesos conclou que els mitjans de comunicació d’Espanya són els menys creïbles dels onze països consultats a Europa, i els segons menys creïbles dels dotze estudiats de tot el món.
L’estudi demostra que només el 34% de la ciutadania espanyola confia en la majoria de notícies publicades als grans mitjans. Açò situa Espanya molt lluny de Finlàndia, per exemple, on els mitjans gaudeixen de la confiança del 68% de la seua població.
Aquest estudi és una mostra de la parcialitat dels grans mitjans espanyols: la seua informació periodística està carregada d’ideologia.
Un dels motius pels quals manifesten aquesta manca de neutralitat és la gran influència que el sector financer té sobre ells i, per tant, sobre els seus continguts.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi