Després d’unes festes magnífiques, omplim de gom a gom el Collao
Esport en Marxa
Si les festes 2017 han resultat un any més espectaculars, tot i estar molt comprimides per les dates que van ser, esportivament, també van ser molt interessants, primer amb un multitudinari Trofeu de filaes i després amb la disputa de 2 partits per part de l’Alcoyano amb unes dates realment assenyalades, Divendres Sant i dia de Sant Jordi.
Per al primer partit intentarem passar (apresa) donats que quan tan sols quedava un dia per a complir el Collao any i mig sense vorer perdre al seu Deportivo, va arribar per 0 – 2 la derrota davant el Atco. Saguntino. Tota temporada té un dia en el qual les coses no surten i sembla que l’Alcoyano ja l’ha patit. Aleshores amb molt bon criteri, i tot just abans de començar les festes, es decideix aïllar a la plantilla de l’ambient fester que viu la ciutat i es concentren a l’Albir el dia abans dels músics per a preparar el partit davant l’Hèrcules com si es tractara d’una final.
Una vegada més el pla de Seligrat, va donar fruits i amb el suport d’una cinquantena d’aficionats i per tercera vegada consecutiva, l’humil Alcoyano passava per damunt d’un tot poderós Hèrcules vingut a menys tot i l’escandalós pressuposa que atresora. Quina llàstima donava vorer un estadi de vora 30.000 espectadors amb una entrada semblant a les del Collao Açò fa que tinga’m que valorar molt més si cap a la tasca de tots i cadascun dels membres d’aquest Alcoyano, des del primer a l’últim.
Cadascú al seu lloc, exerceixen una tasca encomiable; el de la plantilla aquest any impressionant, a més a més d’estar molt implicada, connecta perfectament en l’afició perquè no donen un baló per perdut, i eixa és la forma de jugar que ha agradat sempre en Alcoi.
El míster, ja no sé què més dir-los, si Seligrat no existira, s’hauria d’inventar-lo; pense que és molt intel·ligent, i sobre tot pràctic, sap al que juga, en fi, com vaig titular un dia en aquesta secció de l’esport en marxa, “Posa un seligrat a la teua vida”.
La gent que treballa al voltant no la conec suficient, però quan tot va bé, doncs avant; i per últim també ho hem comentat, els actuals dirigents, començarem a apreciar-los el dia que ja no estiguen; acabem de tancar les primeres festes de moros i cristians sense el directiu més emblemàtic i alcoianiste que he conegut, D. Lionel Grau Mullor, i amb una frase seua va seure càtedra, va dir: “Juan Serrano és el millor President de la història de l’Alcoyano”, en el que per a mi va ser una de les últimes lliçons d’aquesta entranyable persona, que estarà gaudint de debò allà on estiga rodejat de molts altres aficionats que també ens van deixar en el seu dia.
Per últim crec que de nou fa falta fer una crida i un esforç final per a omplir de gom a gom el mític Collao, i que els 2 partits que queden de lliga es queden en casa apuntalant el segon lloc, i sobretot que aquelles persones que tinguen dubtes, que sàpiguen que ha arribat el moment i que de debò que el grup seu mereix. Sis plou, omplim el mític Collao i explotem la millor arma i el verdader aval d’aquest club, que no és altre que ser la millor afició del món.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi