Foradia

El decreixement just i l’injust. Sense opcions

mirada al món per arcaris

Amb decreixement fem referència a una reducció del consum material i energètic en termes globals. Ja estem aconseguint els límits geològics de molts recursos de caràcter no renovable. No sols estem acabant amb els combustibles fòssils sinó també del fòsfor, del coure, etcètera. El decreixement no és una elecció, el decreixement ens vindrà sí o sí, no tenim més opcions que decréixer.

El problema ens arriba amb un decreixement ‘just’. Una vegada assumit eixe descens en el consum material i energètic de la humanitat açò pot abordar-se de distintes maneres, i la manera justa consistix a entendre que hi ha una desigualtat enorme entre distintes parts de la població i que, mentres que hi ha poblacions que estan consumint grans quantitats, altres estan consumint quantitats xicotetes. I el més just seria que les primeres hagueren de reduir de forma molt més important el seu consum mentres que altres no haurien de reduir el seu consum sinó que podrien augmentar-ho per a aconseguir unes condicions de vida digna dins del marc del repartiment d’uns recursos escassos.

No, estimat lector, no penses en açò com en un futur difús. Ja està passant, Donald Trump va guanyar les eleccions als Estats Units perquè va saber llegir el moment històric en què estem. Quan Trump va dir ‘No cabem tots dins dels Estats Units; no cabem tots dins de l’estil de vida americà’ té raó. Amb els nivells de consum material i energètic que estan tenint ara les classes mitjana i alta nord-americans, no cap tot el món. Per això Trump proposa alçar un mur amb Mèxic i una altra sèrie de polítiques de caràcter exclusor. Això és l’ecofascisme, i l’ecofascisme proposa un decreixement ‘injust’

Per això és tan important que entenem que la població mundial decreixerà, ja no tenim elecció. Però sí que està en les nostres mans que el decreixement siga ‘just’ o ‘injust’.

Vivim un moment històric en què les polítiques de redistribució jugaran un paper clau en el futur de la raça humana.

I això sense parlar del clima, el fet de que el canvi climàtic es dispare significa una completa reorganització dels ecosistemes. El clima no és un sistema lineal; cap sistema complex ho és. No és  que hi haja un augment de concentració de gasos d’efecte d’hivernacle que signifique un augment de les temperatures. El que hi ha són punts d’inflexió en què una sèrie de bucles de realimentació positiva es disparen i ens porten a un altre escenari climàtic, a un nou equilibri climàtic radicalment diferent de l’anterior.  Per exemple ara sabem el desgel del permafrost de la tundra siberiana allibera metà, que és un gas d’efecte d’hivernacle molt més actiu que el CO2.

Però a estes amenaces anirem enfrontant-nos conforme vagen passant, no tenim capacitat d’avançar-nos a elles. Aprenguem este mes de setembre a començar a viure amb menys, assumim-ho com un repte i no com un castic, perquè el decreixement ha vingut per a quedar-se.

Font: @soc_arcaris./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *