Foradia

Morim dues vegades

• Si "Del revés (Inside Out)" parlava de les nostres emocions i conflictes interns, "Coco" tracta de la mort, de la família • Una història que no enganya, que no edulcora gens, que respecta la tradició del dia de difunts

Amb “Coco“, PIXAR ho torna a fer, una pel·lícula de majors contada per a xiquets. Si “Del revés (Inside Out)” parlava de les nostres emocions i conflictes interns, “Coco” tracta de la mort, de la família, d’allò que voldrem ser de majors, temes profunds i difícils per espantar / avorrir a un xiquet però no, tot el contrari, ells es queden bocabadats i nosaltres gaudim d’uns arguments adults.  De vegades associem pel·lis d’animació amb temàtiques banals, arguments molt infantilitzats / estereotipats, fet que també ocorre en cintes presumptament per adults.

Coco” en tots els aspectes és brillant; la millor tecnologia d’animació, colorit i musicalitat. La millor tecnologia que li crea fondor a l’ànima de la pel·lícula: l’argument és el clar protagonista de la història, tots els personatges estan ben desenvolupats, el màxim respecte per les tradicions mexicanes, l’humor no desentona gens i la música és un fil conductor per tota la història. Un film molt preciós tant en la part visual com en la part narrativa / musical. A pesar d’haver-se desenvolupat amb les més modernes tecnologies, té una aroma a cinema clàssic que també ens alegrarà als majors

També té un altre punt fort, apareix un dolent que ens resulta molt familiar, eixe dolent que pareix bo però que és capaç de fer el més roín, trair-nos i així apropiar-se de la fama.

Coco” ha aconseguit situar-se entre les millors pel·lícules d’animació sense cap dubte. Jo no sé si els membres de l’Acadèmia de Hollywood li donaran l’Oscar a la millor pel·lícula, però si comentava que la lluita entre “Dunkerke” i “Blade Runner 2049” seria molt disputada (al menys als Oscars “tècnics“) “Coco” per a mi els ha sobrepassat.

Una història que no enganya, que no edulcora gens, que respecta la tradició del dia de difunts a Mèxic (dit pels crítics mexicans), que t’emociona i et diverteix alhora, que no fa por. Tot el contrari, cap xiquet va plorar ni es va espantar, en veure calaveres i morts per tot arreu. Parla de coses que ens han passat i ens passaran, tots tenim algun familiar que ha faltat i encara l’estimem.

Tot això és “Coco, recorda’m sempre perquè sinó moriré per segona vegada.

Font: Jordi Santonja./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *