Siguem Tossuts
columna per Isabel-Clara Simó
Acabe de llegir que el català (si voleu, digueu-li valencià) recula i que ha perdut 300.000 parlants. Per zones va així: Catalunya té un percentatge del 94,60% que l’entenen o el parlen; el País Valencià té el 88,80% de gent que entenen o parlen el valencià; les Illes, el 96, 80; La Franja, el 94,10%; Catalunya del Nord, el 61 %; L’Alguer, el 88, 20%; Andorra, el 96%.
Quines són les causes del descens, malgrat Escola Valenciana, la Universitat d’Alacant o la Xarxa Alcover? Els experts parlen d’una frenada en l’administració que ha perjudicat la llengua.
No ens equivoquen la culpa no és dels immigrats. Res més lluny de la veritat. Com ha passat sempre, la gent que ve a viure a casa nostra vol integrar-se. De pasada comente que integrar-se i assimilar-se són conceptes sociològicament ben diferents: integrar-se vol dir conservar tot el bagatge cultural i afectiu envers els països del nou vinguts; assimilar-se és obligar-los a renunciar a llengua i religió. Més o menys com Castella va fer a la “descoberta” d’Amèrica, on consideraven que eren portadors d’una llengua “superior”. Marededeu! No hi ha cap llengua superior a cap d’altra, i totes són igualment complexes.
El problema són els mitjans de comunicació (gràcies “El Gratis, per la vostra feina!), és sobretot l’administració i l’escola. I, també, que la nostra llengua ha estat foragitada dels jutjats, de les joguines i fins i tot, ai de nosaltres, de les medicines: coneixeu algun medicament el prospecte del qual estiga en la nostra llengua?
El problema són els mitjans de comunicació (gràcies “El Gratis, per la vostra feina!), és sobretot l’administració i l’escola
No tinc dades de com està la qüestió lingüística en Alcoi, si bé sospite que hi ha dificultats enormes per tirar endavant una llengua que és viva gràcies a la tossuderia dels parlants, i malgrat les normes, les persecucions i els menyspreus de què hem estat objecte.
Sabeu? Els sociolingüistes no acaben de comprendre com ha sobreviscut, malgrat els “blaveros” i tots els jacobins que ens envolten. Continuem essent tossuts: el que està en joc és el millor instrument de cohesió social que existeix: la llengua. Contra el racisme, fem lloc als nou vinguts en la nostra llengua. I no la malbaratem canviant-la fins i tot quan la persona amb qui parlem voldria ser acceptada i parlar de tu a tu amb nosaltres.
Ens juguem el país. I la literatura. I la cohesió social, com deia. Ens hi juguem molt.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi