Foradia ivaceext

Franco a una cuneta solitària

mirada al món per Ester Jordà

624 bombes van llençar les forces aliades als nacionals a Alcoi durant la Guerra Civil. 1 va tombar la casa del meu besavi, 1 va caure al costat de la meua besàvia (provocant que morira al poc temps), 1 va caure al carrer Entença matant al lechero, a la seua burreta i ferint al meu iaio… I així fins les 624 bombes a les que cal afegir les ferramentes que llençaven els pilots per fer el més mal possible.

La gent de dretes que està llegint este article, però que els agrada auto denominar-se ‘progressista’, em diran que el bàndol republicà també va fer barbaritats. D’acord, una guerra és una guerra. Tots tenen víctimes i tots van ser verdugos.

Ara parlem de la postguerra. Les repressions de la postguerra són exclusivitat del bàndol nacional, ja que van guanyar ells, i per tant, responsabilitat directa del ‘Generalísimo’. Amb l’única intenció de fer córrer la por la campanya de repressió va ser de les més dolentes viscudes en el món. Els periòdics estrangers de l’època relataven el que estava fent Franco a Espanya com una campanya d’exterminació. Milers de xiquets robats a pares comunistes per evitar que els contagiaren d’eixes idees perilloses, milers de morts a les cunetes sols per expressar les seues idees en veu alta, milers d’exiliats simplement per no pensar d’acord amb el règim… i a 2018 tenim encara un mausoleu dedicat a eixe assassí en massa.

La major fosa comú del món està en el Valle de los Caídos, sí, Espanya més que per a donar lliçons de drets humans està per a que li les donen a ella. Quan parles de política amb amics d’Argentina, Regne Unit, República Txeca, Bulgària o Alemanya sempre et recorden que encara tenim a un dictador enterrat ‘con honores’. Fora del nostre país no es compren que un estat democràtic no haja fet res al respecte. S’imagineu una tomba mausoleu en honor a Hitler? Però anem a ser cruels, Hitler va matar jueus (molts d’ells adinerats) i Franco va matar a població civil pobra o de classe mitja. Qui ha pogut pagar advocats i medis de comunicació per a no oblidar el succeït als camps de concentració nazi?

Però deixem Alemanya i tornem a la postguerra al nostre territori. A Alcoi els afusellaments es feien a l’Estació del Nord. Dotzenes de persones arrancades de les seues famílies condemnades a mort moltes vegades sense saber ni perquè. 

Paterna va ser coneguda com ‘el paredón de España’ ja que més de 2.200 persones van ser afusellades allí. El passat 20 d’agost es va obrir la fosa 112 per tal de trobar els familiars afusellats mitjançant proves d’ADN. El que han trobat ha segut dotzenes de cossos de gent que suposen que van portar de tota Espanya i per això l’Ajuntament de Paterna demana a totes les persones del país que busquen un familiar que es posen en contacte amb ells per que tal volta estiga en una de les foses d’allí.

El meu avi em conta que, després de lluitar en la guerra, va ser obligat a fer el servici militar amb els nacionals i eren ells, eixos joves soldats obligats els que havien de disparar contra eixes pobres persones indefenses que es situaven a escassos metres d’ells amb els ulls rojos d’aquells que saben que els ha arribat el final. Alguns dels que anaven a ser afusellats regalaven els seus objectes personals als mateixos soldats que anaven a afusellar-los. «Mira xicon, quedat en el meu rellotge, és molt bo i et farà paper», «Per favor, dis-li a la meua dona que l’estime», «Algú podria donar-li esta agulleta a la meua filla? no m’han deixat despedir-me d’ella», «La meua dona està embarassada, per favor, digau-li que si és un xiquet li pose Emilio i si és xiqueta Carmen», «El meu home ja el van afusellar i el meu fill té tuberculosi per favor busque que algú el cuide»…

Bum. Una volta havien disparat havien d’obrir el fusell per a que els superiors comprovaren que la recamara estava buida. Així sembrava Franco el pànic entre la població: o bé mories afusellat o bé estaves obligat a matar.

El tio d’una amiga, condemnat en Paterna a morir, va aconseguir fugir en un carro baix de més de 30 cadàvers fent-se el mort. «Hi havia tantíssima gent en la cua esperant a morir que vaig poder aprofitar un despiste per clavar-me en un de tants carros que utilitzaven per portar els centenars de morts d’aquell dia, vaig estar hores amb el cadàver d’una dona damunt meua, li deien Mercedes i tenia dos fills menuts, els seus ulls buits em miraven amb expressió del dolor més intens que he vist mai. Amb el temps vaig saber que els seus fills van morir desnodrits amb tuberculosi perquè no tenien on anar».

Per tot totes estes i tantes altres coses, Franco mereix reposar en una cuneta d’una carretera perduda, que ningú conega, condemnat a l’oblit més absolut.

Font: Ester Jordà./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *