Foradia elgrat

Bufar en caldo gelat

• Alcoi continua estancat en un immobilisme social i econòmic preocupant com a conseqüència d'una gestió pública municipal insuficient • Per molt Alcoi en positiu que ens vulga vendre, els fets i la realitat han deixat al descobert una gestió d'autobombo molt deficient i clarament superficial

En una entrevista a Toni Francés que va publicar el periòdic El Gratis l’alcalde afirmava que: “Aquesta és la legislatura de la gran transformació d’Alcoi”. Jo no hi era; per tant, desconec si ho va dir ruboritzant-se o partint-se de riure directament. I si ho va dir seriosament, és per a preocupar-nos, si més no, per la salut visual de l’alcalde. És evident que Alcoi continua estancat en un immobilisme social i econòmic preocupant com a conseqüència d’una gestió pública municipal insuficient i, fins i tot, en alguns casos desastrosa.

Què s’ha transformat a Alcoi? Qualsevol que no patisca la ceguera del Sr. Alcalde, observarà la mateixa ciutat bruta com a conseqüència de la gestió privada que arrosseguem durant dècades i que repetim en cada nova contracta: com ja és habitual planen les privatitzacions de sempre i les complicitats entre les empreses privades i l’administració, tant si governa PP com PSOE. No s’hi veu el deteriorament progressiu i accelerat del cor de la ciutat? I què dieu de l’augment escandalós de joves que han de marxar a altres ciutats per trobar un futur segur i la consegüent davallada poblacional i envelliment d’aquesta? S’hi aferma cada cop més, si cap, el vessant religiós, malgrat el suposat laïcisme de les administracions públiques.

Aixó sí, centrar l’atenció  en les festes, recordar el gloriós passat, potenciar el xovinisme més arrelat, i bufar en caldo gelat, és l’estratègia quotidiana del govern del PSOE (com abans  del PP) perquè la població se senta orgullosa i pagada i desviar així la seua atenció del que realment passa.

Ara, cap a final de la legislatura i amb les eleccions al girar el cantó, Toni Francés anuncia les mateixes coses de fa anys: cap novetat, cap compromís realment transformador; només es preocupa  de torcar la pols d’un aparador polsós i no arriba a enfrontar canvis radicals a la ciutat que puguen situar-la com a referent  de superació i avanç.

De quina transformació parla Toni Francés? De la del Pont de Sant Jordi, la remodelació de la qual no ha estat precisament una obra exemplar del bon fer? De la construcció de redones fetes a bacs i refetes segons se’n detecten les deficiències? De les obres del carrer Entença, que han estat promeses des dels temps de la picor i la gestió de les quals pel que fa a l’execució desesperen el veïnat i comerciants? De les obres a l’antiga fàbrica de Rodes, per convertir  aquest espai en una barreja indefinida de continguts diversos? De quina transformació parlen Toni Francés i el PSOE?

A Alcoi diem molt que qui té fam somnia rotllos, però la gran frase de Toni Francés en l’entrevista, el que mostra en realitat és una necessitat vital per fer veure el que no existeix, per fer creure l’èxit d’una gestió absent. Com el bon comerciant, Toni Francés farà el possible per vendre’ns allò que cap persona, amb els sentits oberts, pot comprar. Per molt Alcoi en positiu que ens vulga vendre, els fets i la realitat han deixat al descobert una gestió d’autobombo molt deficient i clarament superficial. És evident que la neteja de l’epidermis de la ciutat ha estat mínima i que els alcoians i alcoianes que tornen al seu poble, troben poques diferències de l’Alcoi que deixaren, però que, a més, comprovaran la desolació dels carrers del centre on vivien o passejaven i la runa de les cases a les barriades obreres. Alcoi en positiu, clar que sí, però sense bufar en caldo gelat.

 

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *