Ecofeminisme, un camí per explorar

mirada al món per Ester Jordà

Esta setmana fa 1 any del moviment #metoo que va aconseguir que milers de dones arreu del món denunciaren els casos de violació i assetjament sexual que havien callat fins eixe moment. Amb la vaga del 8 de març a Espanya es va fer visible un poder que fins ara havia quedat relegat als ‘xascarrillos’ de bar.

L’altra mitat de la població mundial porta ja anys estan farta de ser sempre el ‘segon sexe’.

Des dels inicis de la història l’home s’ha col·locat com a centre del món. Superior a tots. La dona en el seu paper de creadora de vida i més unida a la natura per eixe motiu quedava relegada al nivell dels animals. Es podien posseir i vendre. ¿Quant segles ha negat la religió cristiana a la dona tindre ànima?

Grans pensadors i filòsofs pensaven que d’una dona no és podia extraure altra cosa que no fora descendència. Però la història l’escriuen els que guanyen i per tant la història que coneixem és la història dels homes.

La gran revolució d’este últim segle ha segut la de la dona. S’ha aconseguit el dret al vot i una igualtat de drets (al menys sobre el paper) en el món occidental. Però en els centres educatius semblen més interessats en parlar-nos de la revolució industrial. Màquines versus pensament. Estem a una societat capitalista, òbviament ja sabem qui guanya.

Dins d’estos paràmetres va nàixer l’ecofeminisme. Recordem que el feminisme lluita per l’igualtat entre els sexes (‘hembrismo’ és quan es vol la superioritat de la dona) L’ecofeminisme naix a mitat dels anys 70 i és tracta d’un moviment que veu una connexió entre l’explotació i la degradació del món natural i la subordinació i l’opressió de les dones. No obstant, comença a prendre força a partir de les protestes de les dones nord-americanes amb motiu de la fusió accidental del nucli del reactor de Three Mile Island.

L’ecofeminisme, d’alguna manera, recupera l’antiga identificació patriarcal de Dona i Naturalesa per a donar-li un nou significat. Invertixen la valoració d’estos conceptes que en els pensadors tradicionals utilitzaven per a afirmar la inferioritat de la dona (així, per exemple, en Hegel la dona és presentada com més pròxima a formes de vida considerades inferiors -animals o vegetals- a l’home). Així doncs, des d’esta nova perspectiva l’ètica de l’atenció femenina (de la protecció dels éssers vius) s’oposa a l’essència agressiva de la masculinitat. 

Siga com siga, allò que és indiscutible és que les dones sempre han sigut les primeres a protestar contra la destrucció del medi ambient. Si durant mil·lennis se’ns ha considerat animals tal volta és el moment de donar-li la volta a eixa consideració i lluitar per ella. Per un món més just per a tots els ésser vius.

Notícies que també el poden interessar

Bestiari de Ciudadanos: la degeneració democràtica!

Quan l’ecologia tenia raó. El fi de la era del petroli

Del Cartell, de les dones i la Festa