Una nova onada de deshumanització
• Estem veient com el llenguatge d’alguns discursos polítics està adquirint tintes deshumanitzadors seriosament preocupants • Serem capaços d'aprendre del passat i frenar-la abans que siga massa tard?
El llenguatge no a soles serveix per a nomenar la realitat, el llenguatge també crea la realitat. Quan Orson Welles, en 1938, emet per ràdio una versió de la ficció ‘La guerra dels mons’, que narrava com els extraterrestres estaven envaint Nord-amèrica, va provocar un estat de pànic col·lectiu. No era veritat, però la gent ho va creure i va actuar com si ho fóra.
Els fets socials solen anar precedits per les paraules, que són la base del pensament. S’ha analitzat la relació entre els genocidis humans i el llenguatge: perquè un genocidi humà siga executat, abans cal haver abonat pel substrat cultural que ho sustente, cal haver justificat lingüísticament la barbàrie.
Una atenta anàlisi del llenguatge del nazisme del segle XX haguera facilitat “detectar l’arribada del feixisme (concepte en vies de desgast pel seu mal, i excessivament abundant, ús) a Europa i del nacionalsocialisme a Alemanya“, va afirmar, en 1992, el filòsof italià Giacomo Marramao. Si els nazis van ser capaços d’exterminar, a través de mètodes horrorosos, a milions de jueus i socialistes és perquè ja no els consideraven persones: primerament els havien deshumanitzat amb les paraules.
Actualment estem veient com el llenguatge d’alguns discursos polítics està adquirint tintes deshumanitzadors seriosament preocupants. Els immigrants són el boc expiatori: són titllats, amb caràcter generalitzador, de delinqüents, traficants, terroristes, fanàtics, violents, bèsties, bàrbars. Els estan llevant la seua condició de persones humanes, la seua dignitat.
“Ací no n’hi ha ablació de clítoris, ací no es maten els carners a casa i ací no hi ha problema de seguretat ciutadana”, diu el discurs de campanya d’un polític espanyol després d’afirmar que a Espanya no n’hi ha lloc per als immigrants “que no respecten els costums occidentals” (caldria definir a quins costums es refereix aquest membre d’una organització política que ha tingut la corrupció i el saqueig públic com a forma de govern).
Discursos com aquest, que vinculen als immigrants amb característiques degradants, estan sent cada cop més freqüents, elevats de to i estesos entre la població. A poc a poc, s’està carregant la paraula ‘immigrant’ de connotacions i emocions negatives, de conceptes pejoratius que els despullen de la seua dignitat, els cosifiquen, els deshumanitzen.
Una vegada deshumanitzat el col·lectiu, els sentiments humans de la compassió, l’amabilitat i l’empatia ja no poden ser projectats cap a ells, no funcionen. Arribat a aquest punt, la cosa a soles pot anar a més.
I així succeeix, per exemple, als Estats Units, on les paraules ja estan obrint pas als fets: durant aquests dies puc llegir a la premsa, mentre em pose les mans al cap, que Trump ha autoritzat als seus soldats de la frontera sud-oest a disparar contra els immigrants, col·lectiu tremendament maltractat des de la seua arribada al poder, en “casos de necessitat”.
Durant aquests dies ens ha deixat l’alcoià Paco Aura, que va patir en les seues carns les conseqüències d’un procés de deshumanització arribat al seu punt àlgid, que es pot sintetitzar en una paraula: Mauthausen. Ara observem indicis que ens alerten dels inicis d’una nova onada de deshumanització. Serem capaços d’aprendre del passat i frenar-la abans que siga massa tard?
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi