Foradia

Estem boges!

• Núria fou una boja quan va entrar als Alcodians, Hermínia delirava quan va voler fer l'esquadra, boges van ser les que van formar les primeres esquadres... • Alguna cosa deuen d'haver remogut i accelerat aquestes boges, per a que l'Ajuntament assumira la responsabilitat de fer un Pla Municipal d’Igualtat amb un punt dedicat a les Festes de Moros i Cristians

Una marca esportiva molt famosa ha fet una campanya publicitària narrada per  la tenista Serena Williams, reconeguda pel seu activisme racial i de gènere. L’eslògan diu una cosa així: “És una bogeria només fins que ho fas”.  La narració irònicament va etiquetant de boges aquelles primeres atletes que competiren junt als homes, les que demanaren equitat al món de l’esport professional o les que conqueriren espais  fins aleshores impensables per a elles, com córrer una marató.

Al nostre poble també estem boges. Boges per esmunyir-nos per les escletxes que s’obren, boges per aprofitar els buits que hi ha als reglaments, boges per seguir la miqueta de llum que ens pogueren oferir els nostres amics o familiars per tal de colar-nos en un microcosmos construït pels homes i per als homes. Núria fou una boja quan va entrar als Alcodians, Hermínia delirava quan va voler fer l’esquadra, boges van ser les que van formar les primeres esquadres… tot plegat és una bogeria perquè si no hagués estat per estes dones amb les seues accions petites, aïllades i privades, res no hagués avançant ni al món de l’esport ni al món de la festa, ni a cap altre. Han passat vint anys, que es diu prompte, i en eixos 20 anys este és el nostre petit i esbojarrat recorregut cap a la inclusió. Cap institució pública ho va fomentar, ni va facilitar les coses perquè poguera ser així, amb normalitat. Boges perquè estaven soles, perquè sabien que al fer-ho s’aturaria el món, esclataria la polèmica, bullirien els mitjans de comunicació i deixarien de ser persones anònimes

Durant tot aquest temps ha regnat la passivitat, els esforços de l’activisme organitzat ha aconseguit donar visibilitat i ha forçat el canvi. Tot i això  L’Associació de Sant Jordi ha fet els mínims per corregir el que era inexcusable i ha posat molts entrebancs per tal de diferenciar ambdós gèneres, perpetuant la discriminació. L’Ajuntament s’ha passat molts anys amb una actitud de deixadesa, confiant que el Valor Superior de lgualtat fóra una prioritat per a una entitat conformada exclusivament per homes sense cap voluntat de compartir-la amb dones…

No obstant, alguna cosa deuen d’haver remogut i accelerat aquestes boges, per a que l’Ajuntament  assumira la responsabilitat de fer un  Pla Municipal d’Igualtat amb un punt dedicat a les Festes de Moros i Cristians. En este punt es preveu garantir la “participació de qualsevol persona en qualsevol acte fester” i es demana que esta “inclusió” siga “acompanyada d’un llenguatge inclusiu”, a més a més entre els seus objectius està el “foment i promoció de la presència d’homes i dones en els òrgans de decisió de les entitats festeres”. Però, s’ha posat realment seriós l’Ajuntament amb l’ASJ? Com es podria avaluar la implantació d’este Pla, si no tenim dades, ni números, si no sabem quantes dones hi ha a les filaes, quantes són festeres de ple dret, quines són les filaes que encara barren el pas a les dones, quantes dones ocupen llocs als òrgans de decisió (estes sí que estan boges de veres)? L’ASJ rep subvencions de l’Ajuntament, està declarada d’Utilitat Pública, els alcoians i les alcoianes agraïm la seva tasca i valorem l ‘esforç que dediquen perquè totes i tots puguem gaudir de les nostres festes. Però, estem boges si els exigim uns mínims? Si els exigim transparència? Ens hem begut l’enteniment si els demanem dades i números per poder negociar les condicions d’accés a les subvencions públiques? És forassenyat assegurar-nos que cap filà puga negar l’accés a una dona pel simple fet de ser-ho?

L’Ajuntament ha tingut bona voluntat i s’ha emportat els deures a casa, però encara no els ha fet… potser confien que les boges del poble troben una nova escletxa per on esmunyir-se dintre del microcosmos fester.

Font: Redacció./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *