Foradia elgrat

El Prado reivindica una obra del pintor alcoià Antonio Gisbert, el ‘Guernica’ del segle XIX

• Destaca la seua qualitat estètica, però també la seua càrrega simbòlica: la defensa de la llibertat i la justícia. • Una de les grans obres mestres de la història de la pintura espanyola del segle XIX

L’obra del pintor alcoià Antonio Gisbert ‘L’afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga’ (1888) està sent revalorada pel Museu del Prado, que la considera el ‘Guernica’ del segle XIX. Ho fa no a soles per la seua qualitat estètica, sinó també per la seua càrrega simbòlica: la defensa de la llibertat i d’una organització social basada en la justícia i la convivència.

L’obra representa el moment en el qual van assassinar a José María Torrijos, un general militar i polític que es va rebel·lar contra l’absolutisme de Fernando VII, en 1831, eamb l’objectiu de restaurar la Constitució de 1812.

En l’intent d’alçament, Torrijos va ser traït pel governador Vicente González, qui li havia promés el seu suport; i, tot seguit, va ser detingut junt amb els homes que li acompanyaven. Dies després, va ser afusellat junt amb 48 dels seus homes sense cap tipus de judici previ, a la platja de Sant Andrés, de Màlaga.

57 anys després, el pintor alcoià Antoni Gisbert, a petició del Govern de Mateo Sagasta, va decidir immortalitzar aquest fet amb la intenció d’establir un aprenentatge històric que pogueren aprofitar les generacions futures recordant les dificultats de fer avanços la llibertat i la justícia social.

Antonio Gisbert Pérez va nàixer a Alcoi en 1834 i va morir a París en 1901. Va ser director del Museu del Prado entre els anys 1868 i 1873. La seua pintura representa la tendència artística del segle XIX relacionada amb les obres pictòriques de grans dimensions amb temàtica històrica.

Aquest quadre, oli sobre llenç amb unes mesures de 390 per 601 centímetres, és un bon exemple d’aquesta tendència. A més, és considerat una de les grans obres mestres de la història de la pintura espanyola del segle XIX. Actualment, inclús, es parla d’ell com el ‘Guernica’ del segle XIX.

En ella es pot contemplar, amb un estil vívid i realista, com els condemnats tenen les mans nugades mentre que uns frares els embenen els ulls i tracten d’oferir-los la benedicció divina. Mentrestant, l’escamot d’afusellament espera ordres per a procedir al moment d’execució. Al mateix torn, en un primer pla, a terra, es poden veure alguns dels primers condemnats ja sense vida.

Torrijos ocupa la primera fila dels condemnats que esperen el seu nefast moment, amb una actitud que es pot interpretar de decisió i valentia, però no sense el neguit que suposa l’espera d’una mort segura. Al seu costat, un home més major agafa la seua mà, Francisco Fernández Golfín, exministre de la Guerra. Altres dels homes presents són: Flores Calderón, López Pinto, Robert Boyd i Francisco Borja.

Entre els condemnats es poden observar cares que expressen un ample ventall d’emocions i sentiments: preocupació i tristesa, valentia i decisió, por i pesar. Tot afrontat des de la resignació de saber que no hi ha possibilitat de salvació, però també des de la dignitat d’haver intentat actuar d’una manera justa.

L’obra va estar conservada en el Museu del Arte Moderno de Madrid fins que en 1971 va ser traspassat al Museu del Prado. Un altre dels quadres més emblemàtics de Gisbert és ‘L’execució dels comuners de Castella’, que actualment es troba ubicat al congrés de Diputats de Madrid, prop de la bancada del PSOE.

El poeta romàntic José de Espronceda, també defensor compromés amb el liberalisme i contrari a l’absolutisme, va ser altra figura emblemàtica del món de les arts i les lletres que va immortalitzar el fet històric de l’afusellament de Torrijos i els seus companys.

Helos allí: junto a la mar bravía

cadáveres están, ¡ay!, los que fueron

honra del libre, y con su muerte dieron

almas al cielo, a España nombradía.

Ansia de patria y libertad henchía

sus nobles pechos que jamás temieron,

y las costas de Málaga los vieron

cual sol de gloria en desdichado día.

Españoles, llorad; mas vuestro llanto

lágrimas de dolor y sangre sean,

sangre que ahogue a siervos y opresores,

Y los viles tiranos, con espanto,

siempre delante amenazando vean

alzarse sus espectros vengadores.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *