Foradia

Ludòpates en la ESO

mirada al món per Ester Jordà

Gana, gana, gana. Piensa, piensa, piensa. Juega, juega, juega’ ens diu un dels pesats anuncis en els que Carlos Sobera apareix rodejat de gent feliç i amb aparença de triomfador de la vida. Rafa Nadal o Cristiano Ronaldo són altres que també ens han recomanat entrar a jugar al meravellós mon de les apostes i els jocs on-line.

Ells, que semblen jugar a un casino de Las Vegas, estan promovent un tipus de joc solitari, anònim i fora del teu control. Si el joc a les cases d’apostes i màquines tragaperres per a desplegar tot el seu poder sobre la teua persona necessita entre 5 i 6 anys en el cas de les apostes on-line 1 any és suficient per anul·lar-te com a persona. Principalment perquè pots jugar fins i tot sentat a la taça del wc.

La ludopatia consisteix en un trastorn en el que la persona es veu obligada, per una urgència psicològicament incontrolable, a jugar i a apostar de forma persistent. L’Organització Mundial de la Salud la va incloure com a malaltia mental i està a punt de fer ombra, en quan a nombre de persones que la pateixen en Espanya, a la cocaïna.

La publicitat per al joc presencial està prohibida al nostre país però incomprensiblement no ho està per a les cases d’apostes i de póker on-line. I encara que prohibeix que s’anuncien cases d’apostes en horari infantil això exclou retransmissions d’events esportius. Així que, en resum, ens traguem constantment en televisió eixos anuncis de fama instantània i diners fàcils.

El resultat més alarmant és que en uns anys ha baixat l’edat mitjana dels jugadors compulsius, 28 anys, a la de 18 anys!!!

Per aixó, la Comunitat de Madrid, a través d’una proposta de Podemos, ha aprovat este mes prohibir estos anuncis en la seua radiotelevisió pública. A més, la Policia Nacional ja està realizant cursos de conscienciació per tal de previndre el delicte entre joves d’institut ja que els ajustos de conters i els robatoris a la pròpia família han augmentat exponencialment per culpa de les apostes.

Comentaven l’altre dia uns xiquets de 4t d’ESO davant d’uns amics que era molt fàcil apostar per a ells ja que o be utilitzaven el DNI dels seus pares o be coneixien a ‘fulanito’ que si li pagaven els deixava jugar en el seu usuari.

¿Resultat? Sols pensaven en eixir d’escola per buscar a eixe ‘fulanito’ (reconegut ‘camello’ que ara s’ha passat a les noves tecnologies) i vore com se les inventaven per traure diners de pares i iaios.

El ‘Gana, gana, gana. Piensa, piensa, piensa. Juega, juega, juega’ ens passarà una factura molt cara si no assumim prendre mesures per a parar-la.

Font: Ester Jordà./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *