Foradia

Maria Juan: “l’humor està per a transgredir i per a trencar amb allò que està establit”

· Entrevistem a Maria Juan, actriu i col·laboradora del programa ‘Assumptes Interns’, qui ens comenta la seua experiència i la seua visió sobre l’humor, el seu estat, la seua funció social i altres qüestions. · Jo crec que tindre una televisió en la nostra llengua és una necessitat absoluta

L’humor en valencià ha sigut el tema de reflexió de les Jornades Sociolingüístiques d’Alcoi, que, celebrant la XXIV edició, s’han desenvolupat al Campus de la Universitat Politècnica de València. Diversos investigadors, professors, humoristes i experts han analitzat la situació actual de l’humor en valencià, la seua funció didàctica, el seu paper en la normalització lingüística, les seues característiques i els recursos més genuïns.

Entre els ponents ha estat present Maria Juan, actriu i col·laboradora del programa ‘Assumptes Interns’, a qui hem entrevistat perquè compartisca amb nosaltres la seua experiència i la seua visió sobre l’humor, el seu estat, la seua funció social i altres qüestions.

– Com definiries la teua trajectòria d’humorista?

Ha anat construint-se a poc a poc. Ha sigut qüestió de tindre ganes de torbar un camí on explicar coses meues i coses de les quals m’agradaria parlar. Vaig comprovar que això a través de l’humor em funcionava molt bé i que em trobava molt a gust.

– Des del teu punt de vista quin és el paper de l’humor en la societat?

A través de l’humor es poden posar en evidència els problemes socials. Es poden identificar els problemes del dia a dia i fer-los propers, reconeixibles, que la gent empatitze… Crec que l’humor aconsegueix això.

– L’humor també pot servir per a la reflexió o, inclús, per a superar algunes qüestions?

Sí, passa amb els temes tabú o amb els que en principi costa de parlar. L’humor fa més accessibles els temes a la gent, més reconeixibles. És una manera de trencar certs límits dels quals no se sol parlar.

– Precisament amb el tema dels límits de l’humor hi ha hagut recentment una polèmica social, tu creus que l’humor ha de tindre límits?

Límits hi ha hagut sempre. Però el que canvia és qui els està posant i com. Jo crec que l’humor està per a transgredir i per a trencar amb allò que està establit. Per a mi no hauria d’haver-hi límits. Una altra cosa és el gust, a mi hi ha coses que no em fan gràcia, com espectadora m’alce i me’n vaig. Però la prohibició no és bona.

– Una de les teues habilitats és el de la improvisació i la del trencament de protocols, comenta’ns què representa això per a tu.

Trencar el guió establert m’agrada perquè et fa estar ací i ara. I el públic també valora que estàs en el que està passant. A més és molt divertit.

– Tens alguna anècdota curiosa al respecte?

Jo faig comèdies i cada dia passen coses que són úniques. Després les expliques i no tenen gràcia, però quan succeeixen en el moment sí que es converteixen en algo especial. Es queda com un record tant per a mi com per al públic. Després traent-ho de context no és el mateix, però anècdotes gracioses tenen lloc en gairebé cada actuació.

– Ara, entre altres, estàs treballant en À Punt, què representa la televisió pública per a tu?

Jo crec que tindre una televisió en la nostra llengua és una necessitat absoluta. Que els xiquets tinguen dibuixos en valencià, que tinguen referents en valencià… És un bé necessari, a més, perquè la gent d’ací cobreix més les coses dels valencians. Genera també un mercat i una indústria audiovisual, és importantíssim: això dóna feina. La cultura implica un enriquiment del poble, no només econòmic, que també.

– Pel que fa a la llengua, que ha sigut històricament minoritzada, en quin moment creus que està ara mateix?

En un moment molt millor que abans. Entre altres coses perquè els xiquets d’ara poden familiaritzar-se molt més: tenen l’escola, el carrer i també la televisió. És important que sàpiguen que la llengua nostra són les nostres arrels.

– Durant la teua intervenció a la Jornada Sociolingüística has fet referència al valor de l’humor per a divulgar el valencià i apropar-lo a la gent del carrer…

Clar, i que el que ve defora, per exemple, entenga que està el castellà, però també el valencià.

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *