Pablo Casado, el finançament just i Cayo Lara
Columna per Vicent Luna, "La frase, la xifra i la imatge"
LA FRASE.
“Un par de sinvergüenzas que han traicionado al partido” (Pablo Casado, president del PP. Antena 3, el Hormiguero, 02-04-2019). S’ha de tindre la cara molt dura, o no tindre gens de vergonya, per dir públicament que els casos de corrupció del PP han sigut només “un par de sinvergüenzas”. Caldrà recordar-li al senyor Casado que el llistat d’implicats del seu partit supera els 900, entre alcaldes, tresorers, regidors, ministres, presidents de Diputació, presidents autonòmics…i fins i tot un tal M. Rajoy (que vergonyosament els jutges no gosen esbrinar qui és). En fi, per refrescar-li la memòria en citarem alguns quants: Gürtel, Púnica, Lezo, Acuamed, Nóos, Andratx, Auditorio, Baltar, Bárcenas, Biblioteca, Bitel, Bon Sec, Bomsai, Brugal, Caballo de Troya, Camps, Campeón, Carioca, Carmelitas, Castellano, Catis, Ciudad del Golf, de la Construcción, Lino, El Robledillo, Emarsa, Eólico Canarias, Faycan, Fitur, Funeraria, Guateque, Ibatur, Imelsa, Inestur, Lasarte, Líber, Madeja, Marchela, Mercamadrid, Naseiro, Nuevo Cartagho, Ópera, Orquesta, Over Márketing, Palma Arena, Patos, Piscina, Porto, Rasputin, Scala, Taura, Terra Natura, Torres de Calatrava, Torrevieja, Totem, Troya, Túnel de Sóller, Turismo Joven, Umbra, Uniformes, Parques eólicos, Zeta…
Malauradament la majoria de la població no és conscient dels milions d’euros que aquesta gent ha robat de les arques públiques, i el mal que han fet a la imatge de l’estat espanyol, la democràcia i la política en general. Un país democràtic hauria de tindre mecanismes, polítics i judicials per, donat el cas, il·legalitzar partits amb aquest grau de corrupció.
LA XIFRA.
“El endeutamiento se multiplica por veinte en 25 años y supera los 9.500 € por valenciano” (Levante EMV,30-03-2019). Efectivament valencians, la nostra deuda pública en 2018 fou de 47.084 milions d’euros. Sí senyor, tira-li milions!! Ni més ni menys que el 41,7 % del PIB. Per entendre-ho millor dir que cada valencià i valenciana devem la friolera de 9.515 euros. I tot gràcies a l’espoli fiscal dels governs del PSOE i del PP. Aquests dos partits mai han fet res perquè els valencians tinguérem un finançament just. És més, al llarg de tots aquests anys els diputats i diputades, i senadors i senadores valencians del PSOE i del PP, què han fet perquè el País Valencià estigués ben finançat? La resposta és res, res de res. Han estat aprovant lleis conscients que perjudicaven els nostres interessos. Alguns valencians, cada vegada més, ja estem escaldats i sabem que mentre ens governen partits com aquests l’espoli continuarà. L’única solució per capgirar aquesta situació, que clama el cel!, és votant partits d’estricta obediència valenciana, que defensen veritablement els nostres interessos.
LA IMATGE.
(Míting de Cayo Lara, Palma del Rio, 23-03-2019). L’excoordinador general d’Esquerra Unida, Cayo Lara, va fer unes declaracions d’allò més sucoses. L’antic líder comunista criticà els jornalers andalusos que donen suport a la independència de Catalunya, i es preguntà de quina manera es pagaria el PER (Pla d’Ocupació Rural) en cas que Catalunya es separe de l’estat espanyol. Que aquest “esquerrà” del segle XXI estiga en contra del dret a decidir, ens indica quina mena de “comunista” és. A més a més, va tindre la fatxenderia d’afegir que “l’independentisme és egoisme. Volen menjar només en el seu plat i no volen compartir el seu plat amb els altres”. Caldrà recordar-li al senyor Lara que això és mentida. L’independentisme és solidari i ho ha demostrat moltes vegades. Voler ser independent no vol dir ser insolidari. Els independentistes volen ser, si més no, com el País Basc i Navarra, que són amos dels seus recursos i decideixen el seu grau de solidaritat. Els bascos són independent econòmicament, però també són solidaris amb la resta de l’estat. S’ha de tindre la cara molt dura quan s’accepta que bascos i navarros tinguen independència econòmica, mentre es titlla “d’egoistes” a la resta de nacions de l’estat espanyol que també ho volen. Que els jornalers andalusos siguen molt més democràtics que els propis líders polítics, és una prova més que ens demostra que el poble sempre va per davant dels seues líders. Alguns d’ells, no diré noms, només els hi preocupa tindre el pessebre a vessar, les portes giratòries….Saben que si són “políticament correctes” sempre seran recompensats “por los servicios prestados”. El senyor Lara en lloc de fer el ridícul davant els jornalers, des del seu partit el que hauria de fer és perseguir la corrupció, propiciar lleis que repartisquen la terra i creen llocs de treball, incrementar la fiscalitat als “senyoritos”, etcètera. En definitiva, fer el possible perquè els recursos per pagar el PER isques d’Andalusia, que és una terra rica i té recursos suficients, això sí mal repartits. La conclusió de tot plegat és que, com deia l’escriptor Josep Pla, quan algú qüestiona l’espoli fiscal i/o la unitat d’Espanya, “el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.”
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi