Foradia

El negoci de promoure la ignorància i la infantilització social

La devastació orquestrada del pulmó global que representa la selva de l’Amazònia; les guerres i la pobresa extrema a l’Àfrica i Orient; la destrucció dels drets laborals i de l’Estat de benestar als països occidentals; o la promoció encoberta del tabac, la ludopatia i l’ús de les armes de foc.

El nostre món està farcit d’injustícies, desgràcies, abusos i violacions de drets humans, animals i mediambientals. Per citar algunes de recent projecció mediàtica: la devastació orquestrada del pulmó global que representa la selva de l’Amazònia; les guerres i la pobresa extrema a l’Àfrica i Orient; la destrucció dels drets laborals i de l’Estat de benestar als països occidentals; o la promoció encoberta del tabac, la ludopatia i l’ús de les armes de foc.

Aquests són alguns exemples quotidians de fets roïns per al bé comú que amaguen interessos econòmics privats milionaris. Però n’hi ha molts més. Per tal que la població els accepte diàriament es generen i es despleguen estratègies de comunicació i màrqueting. Estratègies que, per tal de ser exitoses, requereixen, a més de formes de transmissió informativa il·lícites (com la publicitat encoberta, la manipulació i la desinformació), receptors amb pocs recursos culturals i intel·lectuals. Necessiten una societat ignorant i infantilitzada.

I és el que es promou des de molts focs informatius. Exemples evidents són els programes de tele-brossa, que estableixen comportaments humans irracionals, irresponsables i incívics com a models que són, com a conseqüència, assimilats i reproduïts (en diferents variants) per part de la població. Una escena típica il·lustrativa d’aquesta programació: una tertúlia de persones sense cap mena de valors socials que es dedica a criticar (a crits i interrompent-se agressivament entre ells) la vida privada de personatges públics, destacant aspectes morbosos i de mal gust.

Hi ha qui defén que aquesta cultura-brossa es produeix perquè les audiències la demanden. No obstant això, hi ha estudis que apunten que aquests programes es consumeixen perquè és el que està a l’abast de l’espectador. Es podrien produir programes de major qualitat cultural, que transmeteren valors democràtics i enriquiren l’esperit humà; i, sense cap dubte (confiança en la humanitat), tindrien molt més èxit d’audiències.

Però la realitat és que als grans productors (grans empreses amb vincles d’interés i col·laboració amb corporacions i lobbies de pressió) poc els interessa que les audiències adquirisquen valors democràtics, crítics i humans. Existeix un interés real, per part dels poders fàctics, de controlar la percepció de la societat.

D’aquesta manera, la cultura-brossa, a l’abast de xiquets i grans, ens ofereix un flac favor com a societat. Els seus efectes són, des de qualsevol perspectiva, antipedagògics: van en contra de tots els esforços que es realitzen des de l’àmbit de l’educació. Promou valors i comportaments que atempten contra la ciència, el coneixement, la democràcia, la convivència i la salut social: ufanejar-se de la ignorància, no saber escoltar, no tolerar la diversitat de pensament, la facilitat d’insult i agressió, el morbo, la grosseria, la vulgaritat…

En definitiva, hi ha un fort vincle entre la cultura-brossa i els negocis térbols i els abusos de les corporacions i els poderosos, que es converteixen en injustícies i desgràcies humanes, animals i mediambientals. Al final, es tracta de fomentar la ignorància i la infantilització social, és el motor del seu lucre personal.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *