Foradia

Sandra Obiol: “és ja el moment de ser una ciutat de referència al País Valencià”

Sandra Obiol és professora de Sociologia de la Universitat de València. Ha decidit fer el pas a la primera línia política, encapçalant la candidatura de Guanyar Alcoi. A continuació ens comenta la seua perspectiva sobre la ciutat d'Alcoi, la seua gestió i alguns dels elements que considera fonamentals per millorar-la. També ens trasllada algunes curioses dades personals.

Bon dia, Sandra, per què has decidit fer el pas a la primera línia política?

Política fem tots, jo faig el pas a la política institucional. En el meu cas, he estat molts anys implicada en el Centre Ovidi Montllor, per exemple. La raó bàsica per la qual faig el pas és la gent que m’acompanya: és un equip molt capacitat, amb moltes ganes i amb una idea molt clara del projecte d’Alcoi que vol. Un altre dels motius és perquè duem molts anys en una inèrcia molt roïna a Alcoi, que soles fa les coses mínimes possibles per a aparentar que funciona ve; i en el cas del PSOE, per a aparentar ser progressista. A Alcoi necessitem una transformació, trobe que és hora de prendre aquest compromís.

Com definiries la candidatura que encapçales

Està formada per un equip de gent que ens coneixem des de fa molts anys de la militància quotidiana. També n’hi ha altres persones que ens coneguem des de fa menys temps. El que tenim en comú és un objectiu en comú: pensar que a Alcoi només tindrem un futur si cuidem el nostre present i el transformem.

– Esteu realitzant una campanya peculiar, amb la rotonda com a símbol de bucle del qual no ix Alcoi, per què considereu que Alcoi està en un          bucle?

És evident. Tenim una davallada demogràfica molt important. Unes polítiques econòmiques que no acaben d’arrancar. Tenim massa discursos i pocs fets, en el vídeo de campanya féiem una mica de broma d’això, dels eslògans: “la Nueva York de las Montañas”, “la nueva Silicon Valley”… Són paraules i discursos buits que hem escoltat durant moltíssims anys sense que signifiquen cap mena de canvi. Crec que hem d’avançar, és ja el moment de ser una ciutat de referència al País Valencià.

– Quins són els potencials d’Alcoi que penseu s’han d’aprofitar més?

En tenim molts. Per una banda, sempre hem sigut una ciutat emprenedora econòmica i industrialment. Tenim també la part cultural (que als governants no els interessa molt): Alcoi és un nucli cultural fantàstic, i allà on vas ho reconeixen: es fan reportatges sobre la música a Alcoi, sobre el teatre… Els governs que hem tingut no han potenciat la cultura com la riquesa immaterial que representa. Després, l’entorn natural que tenim, hauríem de mirar-lo com un fonament de la nostra riquesa.

– Parleu de fer una política cultural diferent de la que s’està fent, en quin sentit?

Política cultural diferent no, parlem de fer política cultural. Perquè no han fet política cultural: no han atés les necessitats dels creadors, però principalment no han atés la necessitat de crear un públic. En els teatres o els concerts sempre n’hi ha una filera buida, que és la dels polítics, que, a més ho tenen gratis. Per tant, si no eres usuari habitual de la cultura, no pots tindre ni idea de la cultura de la teua ciutat. També és molt important fer arribar la cultura a la gent: si no generes un públic, no hi ha oferta. Per altra banda, hauríem de fer una programació cultural de nivell, com hem tingut altres vegades en la història.

– Un 37,7% dels xiquets valencians viuen en una situació de pobresa, plantegeu que es pot fer front a la pobresa infantil des del municipi?

Un ajuntament ha de treballar conjuntament amb altres instàncies polítiques, com pot ser la Generalitat i el Govern espanyol. També amb els agents empresarials i les associacions. No podem dir que lluitem contra la pobresa sense reclamar que els empresaris paguen bé als seus treballadors. A banda, des de l’Ajuntament podem prendre mesures de serveis de proximitat, que són fonamentals per a lluitar contra la pobresa.

– Quines mesures es podrien fer?

L’altre dia la regidora de Serveis Socials es vanagloriava de que teníem un vint-i-tants per cent de pobresa: és una barbaritat. Segurament ha baixat, no sé si per les seues polítiques precisament, però és molt important que tinguem en compte que això no és un èxit, és una desgràcia. És evidenciar que no té ni idea del que pateixen eixes famílies: que no poden donar menjar peix i carn als seus fills, que en estiu no poden dur-los a les excursions, que durant el temps estival no tenen activitats. N’hi ha estudis que afirmen que els xiquets sense possibilitats econòmiques, quan tornen d’estiu estan molt pitjor, perquè no tenen recursos per a enriquir-se. Això ho podem pal·liar des de la ciutat: podem fer activitats extraescolars de qualitat accessibles per a totes les xiquetes i xiquets de la ciutat.

– Entre altres mesures econòmiques, esteu plantejant cobrar  l’IBI a l’Església i apujar impostos als pisos buits dels bancs, això es pot fer?

Sí, altres ciutats ho fan. És qüestió de voluntat i es basa en un principi que és fonamental: que aquells que tenen més han de pagar més i aquells que tenen menys han de rebre una miqueta més i pagar menys. És una qüestió de sentit comú.

Estaríeu dispostos a formar part del Govern de la ciutat en coalició amb altres forces?

No tanquem les portes a res, ja ho veurem. Som un partit d’esquerres, per tant, si el programa i els objectius que plantegen altres partits són d’esquerres, podrem parlar. Si són conservadors, involucionistes i considerem que no són bons per al benestar dels ciutadans, no els pactarem. Però nosaltres el que volem és guanyar.

Questionari Personal

– Una pel·lícula que t’agrade especialment

Amanece que no es poco’, de José Luís Cuerda

– Un llibre o un autor

‘El pueblo: auge i declivi de la classe obrera’, de Selina Todd.

– Un referent polític

La militància de La Colla Ecologista La Carrasca

– Primer treball

Una acadèmia de formació ocupacional

– Què faries si et tocara la loteria

Continuaria amb la meua vida normal

– Què et lleva la son

La faena, totes les coses que he de fer

– Que te’n portaries a una illa deserta

Al meu company i les meues xiquetes

– Una mania personal

Fer llistats de tot el que he de fer

– Una cosa que faces  malament:

Xiular

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *