Foradia

Com afrontar el 26M, després del 28M

Article per Jaume Brotons

Diumenge que ve 26 de Maig ens enfrontem a l’últim cicle electoral, en la C. Valenciana només a eleccions Europees i locals. Per a afrontar el 26-M, és desitjable fer un repàs del resultat del 28 d’Abril encara que siguen eleccions diferents. Les Europees en les quals sempre vota menys gent, -es veu distant i fins a cert punt com una cosa desconeguda, quant a les Institucions europees-, però la realitat és que cada vegada com s’ha dit, des d’Europa es prenen les decisions més transcendentals, que afecten per exemple els acords de lliure comerç amb els EUA i el Canadà que suposen la pèrdua dels controls agroalimentaris, sanitaris, mediambientals etc. que recullen les directives comunitàries, també polítiques com la “agrícola”, i el que suposa per a països com Espanya, on l’abandó del camp, moltes vegades derivades de les polítiques agrícoles europees, fan de l’Espanya deserta el resultat d’aquelles. Per això i pel poder de decisió de Brussel·les, les eleccions Europees són molt importants perquè els partits progressistes o del canvi, s’enfronten a les polítiques de molts anys dels partits de dretes liberals o la socialdemocràcia que també les aplica, i sobretot amb una major participació de l’electorat, el detindre l’accés de la ultradreta a les Institucions europees.

Analitzant el resultat del 28 d’Abril, ens adonem que les persones que amb el seu vot volien parar a la ultradreta, amb “el vot útil” que ha anat a parar al PSOE, i sobretot l’alta participació – que és quan l’esquerra guanya sempre a la dreta-, ja que aquesta sempre està mobilitzada, ha pogut parar l’impuls del franquisme nostàlgic. Així i tot el resultat ha sigut molt apretat per a poder tindre un Govern progressista, si els socialistes s’obstinen a no tindre res a veure amb l’esquerra independentista ( ERC o Bildu), veurem com va la investidura de Sánchez, de moment la suma possible només dóna com a molt, empat tècnic a 175 diputats, ( PSOE, UP, PNB, PRC, Compromis, i C. Canària, aquesta última difícilment). 

D’altra banda el resultat en les autonòmiques Valencianes ha donat un respir bastant just, davant l’actitud interessada de Ximo Puig i el PSPV, d’avançar les eleccions autonòmiques per a recollir el “efecte Sánchez”, amb la pèrdua de tres diputats de la majoria que tenía el Botánic en 2015 ( de 55 passa a 52 diputats en les Corts) i amb les conseqüències per a Compromís i Units Podemos, que han perdut set diputats, tambe en part, per que les seues polítiques tant en el govern autonòmic com a les Corts valencianes, no han sigut degudament visualitzades per la societat valenciana, i per tant de tot això, els socialistes només han recollit quatre escons. Per poc amb aquesta actitud del PSPV, es podria haver fet pedre la majoria progressista i tornar a polítiques que molts volem oblidar ( corrupció, grans fastos, mala gestió, retallades socials, ).

Finalment l’encarar les locals (a nivell nacional el tractar de mantindre els municipis del canvi i C. Autònomes amb governs progressistes) i a nivell d’Alcoi, el com poden anar els resultats de les eleccions locals. Si es té en compte el resultat del 28-A, i s’extrapola, (sabent que el vot de molts votants és diferent en les generals i també en les autonòmiques), el resultat donaria una majoria als socialistes a la nostra ciutat. No obstant això una anàlisi més detalladament del moment, ens fa visualitzar que, encara que el PSOE haja realitzat obres per onsevulla a Alcoi a última hora, perquè es veja el seu dinamisme i la seua gestió, actitud que ja cansa a molts ciutadans que exigeixen que les polítiques municipals no siguen en moment electoral, sinó molt abans, quan són necessàries.

D’altra banda la situació en Ciutadans Alcoi, després del “dedazo” de la direcció en nomenar a la seua candidata i defenestrar a la persona triada pels militants locals, fa preveure una abstenció o un vot cap el PP i de càstig cap a la candidatura taronja. Es podia previndre que tots els votants del 28-A que van votar a Vox, – quasi 3500 -, podien repetir el vot en les locals, amb la qual cosa tindríem a dos regidors de la ultradreta en el Consistori, encara que també ací és previsible que, veient que no s’han aconseguit aqueixos resultats que preveien els extremistas de dreta i que havien d’arrasar amb l’arribada de Vox a les Institucions i també la trucada del PP al vot útil, poden retrocedir i siguen molts menys el 26-M. El PP com déiem pot recollir vots de Ciutadans a Alcoi, tal com s’ha desenvolupat l’elecció de la seua llista i també de Vox amb la qual cosa podria millorar els quatre regidors actuals. Compromis ha fet una bona gestió en l’oposició i també ha recolzat en moltes ocasions al Govern Municipal, ja vam veure el 28-A, on el vot a les generals va ser mex baix, però l’autonòmic va ser major com sol ocórrer, la candidatura nacionalista espera almenys repetir o millorar el resultat de 2015.

Finalment l’esquerra més progressista, representada en aquesta ocasió amb dues candidatures, Guanyar Alcoi i Podem, i la falta d’entesa per a confluir, farà que es dividisca el vot entre la primera impulsada per Esquerra Unida, i la segona estrictament morat i que es presenta per primera vegada a unes eleccions locals amb pocs mitjans, però amb una imatge molt juvenil dels seus candidats i amb la il·lusió d’impulsar noves polítiques a la ciutat. El mal sabor de boca de la falta de confluència amb Guanyar fa difícil l’enteniment postelectoral ja que l’empatia personal a vegades transcendeix a la política), i d’altra banda, el distanciament entre determinats sectors tradicionals d’Esquerra Unida (que provenen del Partit Comunista) amb Podemos, i que pesen molt en Guanyar i que es dibuixa com a continuista, fan difícil una convivència amb un Podem nou i transformador. L’electorat més a l’esquerra haurà de prendre partit entre les dues candidatures. 

El 26-M. poden haver-hi sorpreses, però el més important és que no hi haja un govern municipal socialista amb majoria absoluta per a governar i així haja d’arribar a pactes, i que aqueixos pactes poden traduir-se en majories progressistes que puguen fer polítiques socials, mediambientals, feministes, industrials i tecnològiques, per a un Alcoi modern i amb futur.

Font: Jaume Brotons./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *