lasarga subscriutegrat

Guardiola, Julian Assange i El 45% de la ciutadania

La frase, la imatge i la xifra columna per Vicent Luna i Sirera

LA FRASE.

“Me ofende que Guardiola diga que España es un estado autoritario y represivo” (Pedro Sanchez, president del Govern, Marca, 09-04-2019). El senyor Sánchez, socialista de mena, digué aquesta frase segurament pensant en el tipus de públic que llegeix aquest periòdic esportiu. Ara bé, la resta no ens xuclem el dit i sabem molt bé que Pep Guardiola té raó. I té raó perquè l’estat espanyol espia presidents, aplica d’una manera anticonstitucional l’article 155 , no deixa votar i furta urnes, permet la impunitat de les forces repressives, persegueix tuiters, aplica lleis contra la llibertat d’expressió com la Mordassa, practica l’espoli fiscal, permet que hi haja presos polítics, rescata la banca corrupta, cuina Tribunals Suprems fets a mida… Per tot això, i més i molt més, l’estat espanyol senyor Sánchez, li agrade o no, és autoritari i repressiu, i no ho diu només Guardiola. Amnistia Internacional parla del creixement de la violència contra les dones, de la impunitat que tenen els torturadors, de les amenaces contra la llibertat d’expressió, de la discriminació contra els ciutadans estrangers… I si en parlem de la justícia, personalitats de tot el món, senadors, premis de la pau, eurodiputats, parlaments…ens han dit molt clarament que la democràcia és una altra cosa. Arran del procés català, el món ha pogut veure clarament quina mena de democràcia té el Regne d’Espanya, una democràcia que s’agafa en pinces: manca de separació de poders, una Constitució que és com la llei de l’embut, una generalitzada corrupció en la classe política, un exèrcit i una justícia post franquista…

LA IMATGE.

La seua detenció és una amenaça a la veritat i la llibertat d’informació arreu del món.

(Julian Assange en el moment de la seua detenció. Vilaweb, 11-04-2019). Fa temps que la detenció del fundador de WikiLeaks es veia a venir. Els Estats Units i Suècia, fonamentalment, li la tenien jurada i després de pressionar al Govern de l’Equador han aconseguit detenir-lo. Assange s’ha passat gairebé set anys refugiat a l’ambaixada de l’Equador. I és que la publicació de milers i milers de documents oficials importants, relacionats amb les operacions militars dels Estats Units a l’Afganistan i l’Iraq, van sacsejar l’opinió pública mundial. Especialment colpidores foren les imatges d’un vídeo difoses per WikiLeaks, on es veia com soldats americans mataven des d’un helicòpter diverses persones, entre les quals un reporter de Reuters. A més a més assassinats de gent civil desarmada i l’ús sistemàtic de la tortura per part dels soldats nord americans. Mentre que per als governs dels EEUU Assange ha esdevingut una mena de bèstia negra, per a molts ciutadans, i especialment periodistes compromesos amb la llibertat d’expressió i de premsa, és un autèntic heroi que, jugant-se la vida, ens ha mostrat les clavegueres de la guerra bruta que practica els Estats Units. I de llavors molta gent del món ja no veu amb els mateixos ulls a l’exèrcit americà. Tot i que l’ONU ha dictaminat que la detenció és il·legal i ha demanat el seu alliberament, el futur de Julian Assange és incert i la seua detenció és una amenaça a la veritat i la llibertat d’informació arreu del món.

LA XIFRA.

“El 45% de la ciutadania de l’estat espanyol viu en territoris amb una llengua pròpia diferent a l’espanyol” (Diari La Veu, 10-04-2019). Després de quaranta anys de la Constitució del 1978, on només l’espanyol ha sigut i és l’única llengua oficial a tot l’estat, la realitat ens demostra que quasi la meitat de la població té una altra llengua pròpia. Però tot i aquesta realitat, l’estat no cedeix ni un mil·límetre i es nega a acceptar la plurinacionalitat de l’estat. La nostra llengua, el català, malgrat tots els entrebancs que cada dia ens hi posen governs, polítics, jutges, policies… té una moderada salut, i aquestes són algunes de les dades que ens ho demostren: 1 milió de persones llegeixen cada dia premsa en català; 2 milions escolten emissions de ràdio; 3 milions segueixen canals de televisió; només 4 dels deu webs principals del món no incorporen el català com a opció; 5 milions de persones que parlen català no el tenien com a llengua materna; 6 dels deu principals fabricants de mòbil l’incorporen; el català és la 7a llengua més estudiada a Europa; és la 8a llengua amb més penetració a internet; és la 9a llengua més parlada de la EU, i som 10 milions de persones els qui la parlem. Doncs això, seguim lluitant per poder viure plenament en la nostra llengua que és, com diria Miguel de Unamuno, “la sangre de mi espiritu. Y mi patria és allí donde resuene”.

Font: Vicent Luna i Sirera./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *