Exterminadors
mirada al món per Ester Jordà
Ho som. L’homo sapiens com a espècie va suposar un cataclisme per al planeta des de la seua existència. No sols va acabar amb les altres espècies d’homínids sinó que també amb més del 60% de biodiversitat del planeta. I tot això quan encara no coneixia el ferro.
La capacitat de treballar en equip el van convertir en l’animal més perillós sobre la terra. Existeixen evidències de que ja en la prehistòria varis grups independents d’humans treballaven junts per acorralar i massacrar ramats sencers de cavalls o d’altres mamífers grans.
Però que l’ésser humà fora culpable d’este extermini no és una opinió, és un fet provat. Aci van uns exemples:
-Nord-amèrica: Colonitzada per l’homo sapiens al voltant de 12.000 anys a.C. a través d’Alaska. A partir d’eixe moment es van passar de 47 gèneres de mamífers grans a sols 34 al continent. ¿Com ho podem saber? Les pilotes d’excrements més fresques daten d’entre el 12.000 i el 9.000 a.C. Camells natius americans, cavalls, ratolins gegants… van deixar d’existir.
-Sud-amèrica: Arriben els primers humans sobre 10.000 anys a.C. i van passar de 60 mamífers grans a 50. Hi havien tigres dents de sable, aus acolorides, rèptils gegants… res, no vam deixar cap.
– Austràlia: Fa 45.000 a.C de l’arribada de la raça humana i va desaparèixer el 90% de la megafauna australiana (cangurs de més de 2 metres, diprotodontes…)
– Nova Zelanda: la van alcançar els maorís fa sols 800 anys. En 2 segles la majoria de la megafauna i el 60% de les aus es va extingir. El mateix va ocórrer a Hawai, a les illes Marqueses, Pasqua, Samoa i Tonga, Salomón, Fiyi… era arribar l’humà i acabar en més de la mitat de les espècies.
Un últim exemple, si abans els mamuts ocupaven gran part d’Eurasia l’assetjament dels humans va anar desplaçant-los cap a la Sibèria on finalment els van extingir. De fet, sols van sobreviure uns quants a l’illa de Wrangler (a uns 200 km de la costa Rusa) I sabeu quan es van extingir? Fa 4.000 a.C. just coincidint amb l’arribada d’humans a l’illa.
Així, davant d’eixes xifres és lícit preguntar-se que tal volta hi haurien altres motius que acompanyaren eixes extincions massives. Pot ser, tal volta, l’arribada del sapiens sols va ser un desencadenant més però… perquè no va ser el clima? Perquè els canvis climàtics causen extincions en massa, aleshores els organismes marins solen vores tan afectats com els terrestres. No obstant, no existeix evidència de cap desaparició significativa de la fauna oceànica fa 45.000 anys a.C.
El paper de l’humà en l’extinció d’espècies és innegable. Ara estem al s.XXI i una vegada dominada la mar estem acabant també amb les grans espècies marines: balenes, dofins, tonyines, peixos espasa, taurons… en uns anys acabaran també sent estudiats als museus perquè ja no hi haurà cap viu.
Som una espècie invasiva i poc respectuosa amb l’entorn, de fet, el millor que li podia ocórrer a la Terra és que fórem nosaltres els que s’extingirem. O no? Podem els humans actuals aprendre de milions d’anys d’evolució i obrir una nova era d’enteniment? Som capaços de desprendre’s de les nostres comoditats per millorar la vida a tot el planeta? La resposta està en cadascú.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi