Foradia

Hiroshima convertida en sorra de platja

Mirada al món per Ester Jordà

Eren poc més de les 8 del matí del 6 d’agost de 1945 quan EE.UU va deixar caure ‘Little Boy’ sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima. La bomba pesava 4,4 tonellades i contenia 64 kg d’urani enriquit. En apenes un segon va matar a 70.000 persones però es calcula que milers més van morir després a conseqüència de les radiacions. No sols va arrassar la ciutat sinó també amb tot allò que hi havia en un radi de 3’6km. Conten que sols un exemplar de l’arbre Ginko Biloba va sobreviure.

Però la matèria no es pot crear ni tampoc destruir, sols es transforma. ¿On van anar a parar les cases? ¿I els vehicles? ¿I la carn de les persones?

Els geòlegs Mario Wannier i Marc Urreiztieta, entre altres investigadors, creuen haver trobat la resposta a Motoujina, una península de la bahia d’Hiroshima situada a uns 10 km de la ciutat japonesa.

Allí han trobat en les seues platges materials estranys, molt diferents de les quarsites i feldspats que formen el gros d’una platja. Pareixien materials fosos i després solidificats d’una erupció volcànica però en 200 quilòmetres a la redona no hi ha hagut activitat volcànica en Hiroshima durant eixe temps.

Wannier va prendre mostres de sis platges de la península de Motoujina i la propera illa de Miyajima i els investigadors van poder realitzar una completa anàlisi petrogràfica de les mostres. En primer lloc, la concentració de partícules vítries era molt alta (per cada quilogram d’arena seca, hi havia 18 grams de materials vidriosos) Assumint que esta proporció es manté, la massa d’estes partícules en la capa superficial rondaria les 36.000 tones només en les platges de Motoujina.

Per la seua forma, el 90% dels grans vitris són de forma esfèrica o perlada, quasi tots brillants i amb les primeres capes translúcides. Molts tenen bambolles en la seua superfície i altres pareixen tubets de vidre. La resta del material és d’origen metàl·lic encara que s’assembla al cautxú i hi ha infinitat de xicotets vidres que recorden a l’obsidiana i la pedra tosca dels volcans. Res a veure amb la forma i estructura cristal·lina de la resta de l’arena.

Comparant diferents mostres van arribar a la trista conclusió que les platges d’al voltant de Hiroshima són el cementeri de la mort i de la memòria d’aquella ciutat que va viure un horror que mai va haver de succeir. 

Font: Ester Jordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *