Foradia

GENT: Antonio

Els pobles i les ciutats no els fan els seus carrers, els seus edificis, els monuments… els fa la gent. Parle de la gent amb la que ens creuem a diari sense fixar-nos. Persones moltes vegades anònimes, però que tenen un nom i una historia… per Diana Sanus

A l’Avinguda Alameda Camilo Sesto d’Alcoi, o Alameda com s’ha dit tota la vida, assegut al costat de la porta del Mercadona, hi podeu trobar a Antonio.

Diana Sanus

Antonio va nàixer a Oriola, i, després de passar per diferents ciutats, ja fa uns anys que resideix a Alcoi. Com que no pot viure de treballar només unes hores a la llarga del seu ofici de pintor, des de fa dos anys no té més remei que demanar al carrer per a poder menjar i pagar el lloguer. I encara dona gràcies de tindre un sostre sota el que dormir.

Mentre parlem, les seues cames no deixen de tremolar pel fred acumulat després de varies hores de seure al carrer. I uns guants li protegeixen les mans del mateix fred, un implacable enemic de tota la gent que viu en circumstàncies semblants a les d’ell.

De passar tant de temps al mateix lloc, i pel seu caràcter afable, Antonio s’ha convertit en una persona volguda per la gent del barri, que l’ajuda com pot i s’atura per parlar amb ell.

Els seus fills (en té tres i un net) viuen amb uns tios d’Antonio a Oriola. I ell, sempre que li ho demanen els seus familiars, envia els diners que pot arreplegar per a que el seu fills puguen tindre el que necessiten. De tant en tant, li deixen algun mòbil (ell no en té) per a parlar amb ells o amb sa mare. Ella no sap que el seu fill demana al carrer, perquè “tots sabem com es preocupen les mares” i no vol fer-la patir.

Font: Diana Sanus./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *