Foradia

Supervivència

Columna per Sergi Rodríguez

Fins feia poc l’evidència del canvi climàtic era negada pels polítics del gran poder, les seues multinacionals i els seus “científics” a sou. Fins i tot, hui per hui encara hi ha qui ho intenta desmentir malgrat les dades objectives què afirmen que el procés de deteriorament del planeta per l’augment del calfament són alarmants. Els guanys econòmics en joc d’aquests negacionistes  són tant quantiosos que estan disposats a mentir abans que perdre’ls. A mentir i a matar. Tenen igual si amb la producció de les seues riqueses el planeta va morint de manera accelerada. Per a ells la història de la humanitat és produir a base de transformar la matèria natural en bens de consum dels que treuen suculents beneficis. Per a ells en aquest procés és inevitable que es forme matèria contaminant, i si ho és, no és rentable per l’alt cost que cal assumir. Allò important no és la contaminació que provoca el calfament del planeta, és la riquesa que comporta el consum del producte contaminant. Hi haurà d’ells que amb la bogeria del poder pensaran que altres planetes quedaran  per espoliar i continuar enriquint-se amb noves mans d’obra barata i consumidora. 

És el preu de la societat de consum, de la modernitat depredadora, del rumb sense sentit. 

La resta dels mortals, els peons del tauler, ens juguem molt amb aquest aparentment inaturable  procés de degradació del planeta. Segons les darreres estimacions científiques, al 2050 el planeta entrarà en una fase de col·lapse irreversible total. En tant sols 30 anys la vida del planeta tal i com la coneixem desapareixerà i la degradació serà irreversible. Desfeta dels casquetes polars, augment dels nivells dels oceans,  augment contaminació de la terra i del mar, augment de la desertització, obligats moviments migratoris de milions de persones per manca d’aigua i de terres de cultiu amb les que sobreviure, mort d’espècies animals, de vegetació i de flora imprescindibles per a la vida. No són invencions de la ciència ficció, són una realitat que ja comencem a patir.

Evidentment, cal que totes i tots prenguem consciència i canviem un estils de vida que provoca contaminació i agressions mediambientals a la naturalesa. Cadascú ha d’assumir la seua responsabilitat vers el planeta i actuar en conseqüència per fer un ús racional de tot allò que ens envolta. Però aquesta voluntat individual i col·lectiva, sent fonamental no és suficient. El que és imprescindible és aturar el mal anomenat “creixement” desmesurat. Canviar les fons energètics per alternatives ecològiques. Construir un model de “creixement” sostenible i basat en el respecte absolut a la vida al planeta. I aquests objectius sols poden ser possibles si canviem de model productiu i apliquen mesures legislatives que prohibeixquen la producció de material contaminant. No és prou que nosaltres intentem consumir menys plàstics, cal dictaminar lleis que prohibeixquen la seua producció i el seu ús a tot arreu. No és prou que nosaltres procurem estalviar aigua o consum elèctric, cal prendre mesures governatives que racionalitzen l’ús de l’aigua i obliguen a la producció d’energies renovables. 

Sense mesures radicals i obligatòries per a tothom no hi haurà possibilitat d’aturar el que ja està anunciat. O aturem el model actual imposant un nou model respectuós amb el planeta o de res servirà res. O ens imposem als depredadors o serem engolits per les seus accions.  És un tema de supervivència.

Font: Sergi Rodríguez EUPV ./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *