Foradia

Naiara Davó, síndica d’Unides-Podem: “Ara tinc més capacitat per a treballar per Alcoi”

La diputada alcoiana és la nova síndica d’Unides-Podem a Les Corts Valencianes

Naiara Davó a la redacció d’EL GRAT / lesmuntanyes.com

La diputada més jove s’estrena com a portaveu d’Unides-Podem. Té 27 anys i és l’alcoiana Naiara Davó, qui haurà d’afrontar una tasca no gens fàcil en unes Corts amb sis grups polítics amb representació, la majoria amb molta experiència en aquest àmbit

  • Abans que res, enhorabona. Com afronta aquest càrrec?

Primer, amb il·lusió però també amb molt de respecte, ja que és un càrrec amb molta responsabilitat i visibilitat. Tinc com a adversaris polítics a gent molt bregada en l’àmbit autonòmic, com a Toni Cantó, Manolo Mata. Els objectius que tenim, com a grup parlamentari, ara que estem al govern, diferent respecte a la legislatura passada, són centrar la nostra tasca en dos plans fonamentals: primer, apuntalar i millorar les polítiques que isquen des de l’executiu, i, d’altra banda, intentar arribar a tot el territori, a tots els col·lectius, des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada, ara que tenim una vicepresidència. Poder portar les reivindicacions de la gent de carrer a l’acció.

  • Dues alcoianes a Les Corts (Davó estarà junt a Estefania Blanes, d’Esquerra Unida). Diferent sintonia la que s’espera respirar a Alcoi, amb la separació d’ambdues forces.

Sí. La realitat local és distinta de la valenciana. És cert que des de Podem, a Alcoi sempre hem intentat tindre eixe Unides-Podem, que no s’ha aconseguit. També és cert que continuem tendint la mà al llarg de la legislatura a Guanyar i que, en Les Corts, anem a poder tenir un treball fantàstic, en sintonia. A més a més, és l’únic grup a Les Corts amb majoria de dones -set i Ferran Martínez-. No s’havia donat mai aquesta situació de majoria. 

  • Una persona tan defensora del feminisme supose que estarà esgotada de què li pregunten sobre la conciliació com a dona a l’àmbit familiar en aquesta nova tasca que comença. Als polítics homes els pregunten menys, i també són pares.

Sí, és cert. Però realment no em molesta que em pregunten. És important posar-ho damunt de la taula. Del que no parlem, no existeix. De fet, una de les coses que em preocupaven era eixa conciliació. El treball de síndica comporta molta feina, perquè has de coordinar el grup de manera interna i ésser la cara visible, a l’externa. De totes maneres, som un grup de dones, moltes mares, i que sabem què vol dir esta feina.

  • Celebrem, a més a més, que la seua arribada a aquest càrrec directiu siga una mostra més de què les dones estem presents als llocs de poder, cada cop més.

Ho valore molt positivament. És el moment de què les dones ocupem els espais de responsabilitat i de visibilitat, i que puguem fer-ho conciliant, sense renunciar a la vida personal, que és, a voltes, el factor que fa que no donem eixe pas endavant. Si podem garantir açò, moltes més dones aniran ocupant aquestes feines i estant capacitades, per suposat.

  • Pilar Lima, la seua oponent al càrrec de portaveu d’Unides-Podem a Les Corts, com valora el seu esforç i la seua tasca? Ha marcat alguna diferència?

Treballa molt bé. Tot i tindre aquesta diversitat funcional, ser una persona sorda, es desenvolpa molt bé. Va tindre molts suports, també. Pel que siga, després la gent va dipositar la seua confiança en mi, i estic molt agraïda. Dones com ella, Beatriu Gascó, Cristina Cabedo, que també estan en la mesa de Les Corts, van a ser molt visibles també. 

  • Com veus la reedició del Pacte del Botànic.

Crec que era completament necessari continuar fent polítiques de canvi social, econòmic i ambiental. És cert que molt mitjans de comunicació esteu publicant que es prolonguen molt els temps però és un projecte plural, a on ara s’afegeix una nova veu, nosaltres, el que fa que siga més complex de gestionar.

  • A escala local. Com valora la tercera legislatura socialista que comença?

Ara tenim municipis amb una corporació més fragmentada, amb l’entrada de Vox en molts, i altres, on Podem era la primera vegada que es presentava, no sols Alcoi, a moltes altres localitats. Nosaltres sempre vam defensar en campanya que, quantes més veus i més mans, millor. Evidentment, el partit socialista ha tret una majoria folgada, però no haguera estat desgavellat formar ací un pacte com el del Botànic, incorporar a quatre, sis mans més, per a poder treballar en la ciutat.

  • Donar el salt d’Alcoi a València.

Canviar l’espai institucional dóna una mica de vertigen al principi. Els pros són que vaig a tindre més capacitat per a treballar per Alcoi, perquè som govern, aleshores tenim capacitat de crear lleis, però també d’executar-les. Eixe va ser un dels punts que em va fer decidir-me, saber que des d’ahí podré millorar la ciutat. Contres? No visc a València, ni vaig a fer-ho, perquè tinc la família ací. El tema dels desplaçaments diaris resta una part del temps de la teua vida. A banda d’açò, no li trobe res més negatiu (riures). Igual d’ací un any, si em preguntes, han canviat les coses. 

Font: Marta Gisbert./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *