Foradia

“El govern em va transmetre que volia una persona crítica i diferent”

En una nova edició impresa de EL GRAT, entrevistem al nou regidor al front de Transició Ecològica i Protecció Civil, Jordi Silvestre

La seua entrada al govern municipal socialista com a número 5, l’únic independent de la llista, suposarà un abans i un després en la gestió d’Alcoi. Amb grans coneixements en l’àmbit del Medi Ambient i també en la prevenció d’incendis, per citar-ne’n solament dos exemples, Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica i Protecció Civil, promet abordar la seua nova responsabilitat amb l’estima pel territori, on continuarà estant vinculat amb projectes com Salvem l’Aqüífer del Molinar.

-Has fet un gran salt a la política. Quines són les primeres sensacions? Objectius que et marques.

En els meus pensaments i objectius de vida no tenia pensat entrar en política. Ni molt menys. Ha estat una decisió ràpida, que em va vindre, inesperada, alhora que il·lusionant. Perquè jo he sigut molt crític sempre en l’administració local, no sols en l’actual, també en les anteriors, per això vaig pensar de donar un pas endavant, entrar dins, i des d’ahí, intentar fer coses.

La teua entrada com a regidor suposarà, per tant un revulsiu, sense cap tipus de dubte.

Clar. És molt bonico anar criticant però…el que no fa res, eixe no s’enganya mai. Això està claríssim.

El teu tarannà més significatiu es remarca amb la teua entrada de número 5 com a independent, no?

A mi em van proposar entrar al govern municipal com a independent. Em van transmetre que volien una persona crítica i que es plantejara coses diferents a les que es fan. Tindre un polític al costat i anar ‘pegant-li’ colpets al muscle…No t’aporta res. S’han de discutir les coses, parlar, no imposar.

-Què més creus que pots aportar a la ciutat d’Alcoi amb els teus coneixements?

Jo sóc biòleg, doctor en Biologia, sóc mestre, i he tocat varis fronts. Sóc una persona inquieta. El meu treball de tesi doctoral, per exemple, ha tractat sobre el que seria la biologia marina, concretament uns invertebrats, fent estudis en Els Canalons sobre ells. Sempre m’ha interessat molt el tema dels insectes. He treballat en les unitats de vigilància forestal, coneguent de prop la prevenció i l’extinció. He tocat molt àmbits des de la biologia i el medi ambient, ho dic sempre sense voler ser presuntuós, sempre des de la modèstia. Jo crec que puc aportar coses, sobretot en la situació actual en què es trobem, d’emergència mediambiental. Estem en un punt crític; jo sóc molt optimista, però està clar que la ciutadania hem de canviar, entre tots, els hàbits, la manera en què estem funcionant. Necessitem això, una transició ecològica, fer un canvi.

Concretament, què li cal a Alcoi per ser més sostenible?

En les ciutats grans, com seria la d’Alcoi, hi ha molta cosa per fer. És cert que estes coses no poden fer-se de hui per a demà, és un camí, un procés. Crec que estem ahí i s’han encetat molts projectes, tema de residus, per exemple. Som una ciutat que ha aconseguit que la gent es consciencie reciclant i separant. Hem d’anar més enllà, però crec que està fent-se una bona tasca. En el tema energètic, el mateix: s’han col·locat instal·lacions fotovoltaiques en edificis de l’Ajuntament, van a posar-se més. També el tema dels vehicles elèctrics en la flota de recollida de residus, i en alguns altres departaments.

-En el tema de prevenció d’incendis?

Crec que hi ha un bon pla. Es basa en tres pilars fonamentals: els tallafocs, perímetres de prevenció, en zones urbanes, com en les pròpies urbanitzacions, amb qui col·labora de vegades l’Ajuntament, encara que és responsabilitat seua; els parcs naturals, que, encara que tenen el seu propi pla de prevenció, es coordina moltes vegades en l’Ajuntament; els punts d’aigua, estudiant prèviament, amb els bombers forestals, del Consorci, la col·locació d’una sèrie d’hidrants, igual que depòsits d’aigua, que poden ser claus a l’hora de l’extinció. També és necessari mantindre les pistes i camins forestals, moltes voltes competència de la Conselleria. La tasca d’informació i vigilància no és menys importants. On estan col·lectius com ara Acif, voluntariat ambiental del departament, voluntariat protecció civil, a banda dels tècnics, Xarly Alfa i el grup de corredors que passen hores per la muntanya i ens avisen si detecten alguna cosa, crec que també treballa Creu Roja. Tots contribueixen a la conscienciació, distribuint-se per les nostres serres. Després també tenim als agents forestals, policia local, que també fan tasques de vigilància, sense oblidar les unitats especialitzades. En total, podríem contar prop de cinquanta persones en el voluntariat. Un grup important de gent.

Precisament Acif va acollir la presentació de la nova campanya contra els incendis, institució que va rebre la medalla de plata al mèrit per la seua tasca, atorgada per la Generalitat Valenciana, en 2016.

Acif jo crec que és un col·lectiu molt gran. Un reconeixement que va entregar el mateix president de la Generalitat, Ximo Puig. Fan una gran tasca de protecció civil. Crec que Acif s’ha convertit en un precedent de la prevenció i l’extinció d’incendis, no sols a Alcoi, sinó també en la comarca i la Comunitat Valenciana

El Síndic de Greuges ha alertat a Alcoi de què, si no aporta dades sobre el servei d’aigua, el declararà en actitud hostil. Com veus que està portant-se la gestió de l’aigua a la ciutat?

Jo este tema el desconec, en el sentit de què no sé la informació que han demanat i la que s’ha negat donar a La Colla Ecologista La Carrasca. Jo crec que eixa informació es proporcionarà. La gestió de l’aigua en Alcoi és la que n’hi ha: és a dir, es va privatitzar fa vint anys, cosa que va ser prou traumàtica. Avui en dia no sabria dir-te exactament…Jo crec que està funcionant bé, encara que podrien millorar-se algunes coses. Pot ser es puga fer d’una altra manera. Haurem d’investigar-ho… No obstant, a l’hora de buscar solucions a determinats problemes, no solament hi ha una única resposta. Això s’ha de respetar i, quan arribe el moment, entre tots els grups polítics, aconseguir un acord.

Un projecte al qual has estat molt i directament vinculat, la plataforma Salvem l’Aqüífer del Molinar, ara et distancies, amb aquest nou càrrec. Continuaràs combatiu?

Sí. Perquè si no hi hauria coses que firmaria com a president, i també com a regidor. No tindria sentit. Jo fa 18 anys que estic a l’associació, on he estat al peu del canyó. Continuaré com a soci i, en la mesura que puga, seguiré defenent que allí en la zona de La Canal no es faça res que no estiga permés. La realitat és la que és i necessitem que aquella zona estiga protegida, ens juguem el futur i l’aigua de la ciutat.

-Aquest és un tema que creus que pot provocar alguna crispació dins del govern municipal?

Jo crec que no. Ells saben a qui han agafat. No va a fer-se el que jo diga…Haurem de parlar-ho. Sempre es pot arribar a acords i parlar les coses. A voltes hi ha coses que no es fan per falta de temps i també la de coneixements, que fa que no pugues endinsar-se a fons en determinats temes. Ahí contem en un equip tècnic en Medi Ambient i Protecció Civil en els que confie plenament i m’han donat molt de suport, en moltes coses.

-Tema residus, que l’has esmentat. Què passa a hores d’ara amb el cinqué contenidor?

Ahí està el tema de l’orgànic, que, més tard o més prompte, entrarà. És un contenidor més que, a la vegada, permet separar l’orgànica de la resta. Ahí necessitem implicar els ciutadans, que han de ser conscients de què generem una quantitat bestial residus, i hem de ser capaços de seleccionar pràcticament tot. Quan ho fem, problablement ens quedaran una sèrie de restes que no sabren on deixar, i per a això està l’ecoparc. Això implica canviar els hàbits i posar-se les piles. Va en benefici nostre. Amb el cinqué contenidor s’ha fet alguna experiència, però el depòsit marró encara no s’ha situat en cap lloc en concret, és cert. En alguns col·legis i empreses sí està fent-se recollida de l’orgànica, i es farà en més punts. També s’han fet experiències pilots en alguns barris per a poder arrancar abans de què s’implante la nova llei, i que no ens pille fora de joc. Ahí s’ha de fer una tasca d’educació ambiental, de conscienciació, informació.

Font: Marta Gisbert./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *