El tema roda per altres camins

Pixant fora de lloc, columna per Àlex Agulló

Estic absolutament en desacord, mai no s’haurien d’igualar les remuneracions econòmiques de les dones, futbolistes professionals, a les dels mascles!

És una proposta amb la que no m’identifique ni gens, ni miqueta. I no és que ara a la vellea el trellat haja pegat a fugir, ni que de sobte, haja passat a fer front comú amb aquella gent que pretén continuar vivint amb avantatges, barat a sotmetre a mitja humanitat. El tema roda per altres camins. M’explique:

Si des del 2003 fins ara ja han mort assassinades més de 1000 dones,  per defensar la igualtat entre les persones, mai  em passaria pel cap proposar que ara caldria que les dones mataren 1000 homes.

O que per compensar la marginació femenina en el món de la gent que acumula més grans fortunes, reclamara un millor lloc en la llista 32 de Forbes, és a dir, més diners, per a la primera dona ubicada a l’estat espanyol: La “pobreta” amb una fortuna superior als 5.500 milions d’euros, apareix en el lloc 238.

Pense que caldria pegar-li la volta a l’assumpte. Que és preferible apostar per una disminució dels assassinats masclistes més que defensar que elles maten més homes. Que és més saludable per a la humanitat que els rics, foren menys rics i la gent pobra menys pobra. I parlant del futbol, l’esport que més musculació bucal genera, més que igualar i consolidar les barbaritats econòmiques que es fan, comprant i pagant per fer servir bàsicament els peus, necessitaríem replantejar-se si té cap argumentació possible que algunes persones, cada vegada que li peguen una patada al baló, guanyen 10, 50 o 100 euros. I nosaltres, bocabadades, aplaudint. 

Pense que no és massa convincent argumentar que les seues possibilitats de “treball” es redueixen a uns pocs anys, quan grapallades de gent o no tenen treball, o tenen un treball precari, insegur i/o mal remunerat. Al seu abast tenen alternatives i temps per garantir-se una ocupació posterior a la de viure de les patades al baló.

Podem anar al recte i justificar-ho afirmant que vivim a una societat amb una economia de mercat lliure i a partir d’ací, si al tema de les remuneracions la gent no li veu cap problema, doncs és una situació generalitzada i normal, poc a dir. Tan sols demanaria que m’explicareu on està escrit que la paraula NORMAL  siga sinònima de la paraula BO. Hi ha moltes normalitats que fan plorar les pedres i han segut, són i seran normals, mentre nosaltres ho assumim.

 Per cert que a la mateixa llista Forbes 32 s’afirma que la gent més rica ha incrementat la seua fortuna en un 18% sobre la llista 31.  Per contra la devaluació salarial durant els darrers anys, i parlant de l’estat espanyol, ha estat molt per damunt del 20% (caldria recordar que no fa massa anys, dir-li a una persona “mileurista” era despectiu). És a dir, que la diferència entre les persones més riques i les més pobres va eixamplant-se cada dia de manera descarada des que allò que anomenem “la crisi” del 2008, provocada en Lehman  Brothers, o per l’ànsia il·limitada per acumular i acumular al cost que siga. Va petar el sistema financer, va contaminar el sistema productiu i va acabar justificant-se en que els culpables érem la gent de a peu. De debò que ho van aconseguir. Li atorgàrem la categoria de normal i ens ha portat a situacions que mai pensàvem tornaríem a viure. Reflotar el sistema financer i les polítiques de dretes han col·laborat a estrangular el sistema públic i com qui no vol la cosa, han aconseguit que interioritzem com a normal que ens cal un pla de pensions privat, una atenció sanitària privada…  Però no cal sufocar-se, si ens ix un fill (filla no) futbolista d’èlit, s’han acabat els patiments. També tenim la loteria, la primitiva, la bono…    I per acabar-ho d’ajustar, ens han convençut i cada dia és més normal, al nostre món occidental, pensar que els/les culpables de les nostres mancances són les persones migrants: altres víctimes de l’egoisme desmesurat d’eixa minoria sense escrúpols amb les persones i el medi,  que aposta per aconseguir que es perpetue aquesta normalitat.

 I a gosades vida que ho estan aconseguint!

Notícies que també el poden interessar

“salvo unos hilillos, como de plastilina, todo es mentira”

Però si mai hem tingut mòbil!

Una carta fora de lloc