Foradia elgrat

Una possibilitat que esdevingué necessitat

Columna per Sergi Rodríguez

Ha fet falta la repetició de les eleccions, l’augment de l’extrema dreta franquista i l’evidència de la fi d’un PSOE sense la majoria suficient per a governar en solitari, per acceptar finalment el que ja era un mandat popular en les darreres eleccions del 28 d’abril: la necessitat d’un govern progressista de coalició. Quina llàstima de temps, diners i esforços perduts, però benvingut siga el desenllaç. Aleshores, Pedro Sánchez i els seus gurús polítics es negaven a acceptar la realitat i, pensant en una fictícia i ràpida recuperació electoral, ens portaven a una nova convocatòria d’eleccions. Feien així oïdes sordes als seus votants i a les seues bases, que li demanaven que no pactara amb Rivera ni després amb Casado tampoc, davant la crida constant que Pedro feia a tots dos buscant la seua abstenció per no governar junt amb la seua esquerra (aquella que, segons va declarar, no li deixaria dormir).

Ha fet falta que el llop mostrés les seues orelles per damunt la tanca per adonar-se de l’equivocació de tan irresponsable aposta inicial de Pedro Sánchez. El llop, evidentment, és l’extrema dreta; aquella a la qual el PP i Cs ha ajudat a blanquejar donant-li espais institucionals amb els pactes de govern a Andalusia, a Madrid i a altres indrets. La foto de les tres dretes juntes a la Plaza de Colón de Madrid airejant banderes i crits propis de l’època franquista contra l’evident plurinacionalitat de l’Estat espanyol, va donar a Vox el passaport a la normalitat política. Però també ho va fer la foto de tots tres, junt al PSOE d’Iceta i Borrell, en les manifestacions convocades per Societat Civil a Barcelona pel mateix motiu. També aquesta actuació va ajudar a donar ales a una formació feixista que finalment s’ha concretat en un augment de vots que els ha donat 52 diputats i diputades.

Afortunadament, per fi s’ha imposat el sentit comú. Ara cal que el govern progressista de coalició  treballe immediatament per desmuntar el fals argumentari de l’extrema dreta que ha fet que molta gent cabrejada per la manca de solucions als seus problemes quotidians els haja donat el seu vot. El nou govern ha de facilitar l’accés al treball, posar fi a la precarietat laboral i defensar salaris dignes. Ha de fer que l’habitatge siga un dret accessible per a tothom i  n’intervinga en el control dels preus de lloguer. Ha d’assegurar pensions dignes i ajudes reals a la dependència. Ha d’eliminar la Llei Mordassa i la manca de llibertat d’expressió. Ha d’invertir molt més en educació, sanitat, ciència per fer una societat més culta que no es deixe enganyar per les fàcils proclames de la ignorància reaccionària. En definitiva, ha de donar exemple de com un govern d’esquerres és la garantia de justícia social, igualtat i llibertat perquè el discurs xenòfob, intolerant i dictatorial de qui busca la crispació social entre la gent fonamentalment de classe treballadora, siga derrotat.

Realment estem en un moment històric perquè és la primera vegada que s’ha donat la possibilitat d’un govern de coalició dins del període posterior a la dictadura franquista. És una oportunitat que no es pot desaprofitar. S’acaba una etapa que ha deixat molts problemes socials sense solucionar i s’obri una nova etapa on cal demostrar que si s’apliquen noves fórmules, hi ha solucions a aquests problemes. No serà gens fàcil i tindrem tots els interessos econòmics dels grans poderosos fent tot el possible per desestabilitzar i tombar un govern que aplique polítiques que afavorisquen les persones més vulnerables i necessitades. No serà fàcil perquè s’hauran de buscar noves maneres de fer. No valen les mateixes receptes que ens han dut a la situació actual per resoldre problemes que s’han fet estructurals. Cal aplicar noves polítiques i molta intel·ligència per avançar amb pas ferm i no deixar que ens aturen interessos que no siguen els de la majoria social i la profundització de la democràcia participativa i real; una democràcia real que hauria de començar pel reconeixement que hi ha hagut una greu regressió en llibertats tant socials com nacionals que cal revertir. Mai més cap persona no ha de ser empresonada per haver exercit la manifestació del seu pensament legítim de manera pacífica. Mai més no s’ha de criminalitzar el dret de qui vol votar per decidir el seu futur. L’únic pensament que cal combatre és aquell que vol prohibir i exterminar la democràcia.

Font: Sergi Rodríguez Castelló, EUPV./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *