Foradia elgrat

Més de 200 persones reclamen en Alcoi mesures efectives davant l’emergència climàtica

Entre 200 i 250 persones han participat en la concentració pel clima que ha tingut lloc a la plaça d’Espanya d’Alcoi el divendres 29 de novembre.

Entre 200 i 250 persones han participat en la concentració pel clima que ha tingut lloc a la plaça d’Espanya d’Alcoi el divendres 29 de novembre. L’acte, convocat per La Carrasca-Ecologistes en Acció, el Col·lectiu 8 de Març, l’Assemblea Jove Feminista i Obrir Escletxa, ha finalitzat amb la lectura d’un manifest, que reproduïm més avall.
 
En l’acte s’han desplegat pancartes amb els lemes ‘Transformem el món per a salvar la vida’, ‘Aturem el canvi climàtic ara!’, ‘Per la justícia social i ambiental’ i ‘Consumir menys, viure millor’.

Manifest de la concentració 

“La setmana -aquesta- que ve començarà a Madrid la Conferència de les Parts de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. És un moment que té una importància vital per a reclamar mesures efectives davant de l’emergència climàtica.

El canvi climàtic és una amenaça greu per als ecosistemes i per a l’espècie humana. Fa poques setmanes, més d’11.000 científics van firmar un manifest per a alertar la comunitat internacional del patiment humà a què arribarem si no es prenen mesures dràstiques davant del calfament del planeta. Segons destacaven, la situació és encara més greu del que havia previst la ciència, amb uns impactes que estan produint-se a més velocitat del que s’esperava. 

També les Nacions Unides han denunciat fa poc com la inacció dels governs està agreujant el problema. A pesar dels compromisos firmats per 196 països en l’Acord de París, l’any 2015, les emissions, en compte de reduir-se, augmentaran un 10,7% en 2030. Això comportarà una pujada de la temperatura mitjana per damunt dels 3 graus centígrads, el doble de l’objectiu marcat a París. Si no hi ha un canvi de rumb, tot indica que no s’arribarà a la reducció de les emissions que recomana el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (un 45% per a 2030 i zero emissions netes per a 2050).

És fonamental que davant de la inacció de molts governs mundials exigim polítiques dirigides a frenar un sistema de producció i de consum depredador de les persones i de la natura, de la qual formem part. Els dirigents polítics han d’escoltar el criteri científic i adoptar de manera urgent mesures efectives i valentes amb l’objectiu d’evitar que l’increment de la temperatura supere els 1,5ºC, ja que a partir d’este augment podem entrar en una fase molt més accelerada i possiblement irreversible, amb conseqüències devastadores. 

El camí no és fàcil, ja que cal fer front als interessos de les grans corporacions de les energies fòssils i posar en qüestió el mantra del creixement econòmic i el desenvolupisme. Però només aturarem o reduirem el canvi climàtic si aconseguim dur a terme transformacions en tots els àmbits. Un canvi radical del model econòmic actual és bàsic per a aconseguir mitigar les emissions de CO2 i aconseguir la justícia social i ambiental. 

Recentment moltes institucions han declarat l’emergència climàtica, però eixes declaracions institucional no aprofitaran de res si només són simbòliques i es mantenen les mateixes polítiques de creixement absurd que ens han dut a la situació que patim.

Cal posar fre a la urbanització de més territori; a la construcció de més megainfraestructures de transport (siguen autovies, AVEs, aeroports o ports); a la producció d’objectes i envasos d’usar i tirar; al consumisme; al culte a la velocitat; a les centrals tèrmiques de carbó i de gas; a les centrals nuclears que amenacen la nostra seguretat i ens deixen uns residus letals durant mil·lennis; a una agricultura química dependent del petroli; a la gestió insostenible dels residus; a la ramaderia intensiva; etc.

Per tal d’aconseguir-ho, és necessari fer un gran treball de comunicació a fi que el conjunt de la societat conega el problema, siga conscient de les seues causes, dels seus efectes i de quines són les solucions. I també s’hauran de fer grans esforços perquè els impactes de les decisions energètiques que cal prendre repercutisquen sobretot en els grups socials que tenen millors condicions econòmiques i no augmenten les desigualtats.

És el moment de promoure les energies renovables, de fomentar l’autoconsum, l’estalvi i l’eficiència energètica; d’impulsar la rehabilitació dels habitatges en compte de la construcció nova; de pacificar el trànsit de les nostres ciutats i fer-les més sanes i habitables, facilitant els desplaçaments a peu, amb bici o amb transport públic col·lectiu, i reduint l’ús dels cotxes; de consumir productes ecològics i de proximitat; de reduir el consum de carn i apostar per la dieta mediterrània; de buscar una vida més rica en relacions humanes que en la possessió d’objectes materials; de reivindicar el tren convencional com a mitjà de transport interurbà per a les mercaderies i per a les persones; de repartir el treball entre tots i totes, també el treball de cura de les persones, imprescindible per a la vida; d’exigir envasos reutilitzables i sense tòxics; de separar i compostar els nostres residus orgànics; de fomentar la cooperació humana per davant dels interessos mercantils…

En definitiva, cal transformar a fons el nostre model social i econòmic, i posar la vida en el centre: la vida de totes i de tots, dels habitants del Nord i del Sud, dels que habitem ara el planeta i de les futures generacions. 
Pel futur, per la vida, perquè no hi ha un planeta B:
Transformem el món per a no canviar el clima!

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *