lasarga participatius

Pau Alabajos: “Hotel Fontana és la meua òpera primera en teatre”

És Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2019. L'entrevistem al nostre darrer número en paper

Pau Alabajos ha estat guardonat amb el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi. Un reconeixement que li arriba quan està capficat en el disc ‘Ciutat a cau d’orella’ (2018), el títol del primer llibre que Vicent A. Estellés va publicar en valencià, a l’any 1953. Dotze poemes, testimonis de la postguerra, la Dictadura, que reflecteixen una València dels anys ‘durs’, i que, amb alguns arranjaments de banda, vol donar cos i forma a aquest homenatge amb motiu dels 25 anys de la mort del poeta de Burjassot. En aquesta línia es meneja el text dramaturg que li ha valgut el veterà premi alcoià: una altra guerra, en aquest cas, el conflicte de Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina, amb un aroma clarament antibel·licista. Parlem, de tot, amb ell.

  • Com li arriba a Pau Alabajos el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi? Quan el tenim més ‘enfocat’ a l’àmbit de la música.

Doncs la veritat és que estic molt content amb el guardó. És la primera obra de teatre que escric i rebre un premi tan prestigiós com el Ciutat d’Alcoi és un honor, m’ha fet moltíssima il·lusió. Els últims dies m’han estat arribant comentaris per les xarxes socials de molta gent sorpresa, que em té associat a l’àmbit de la música i que no em tenia ubicat en l’àmbit teatral. Persones que han vist el vídeo del lliurament al Teatre Calderón i donaven per fet que si estava damunt de l’escenari era per a amenitzar la cerimònia amb alguna cançoneta, però no! 

  • On és ‘l’Hotel Fontana’? Quin és el component social que guarda entre les seues pàgines?

L’Hotel Fontana es troba en una ciutat que es diu Bratunac, en la República Srpska, una de les dues entitats polítiques que constitueixen l’estat de Bòsnia i Hercegovina. Allà van tindre lloc les negociacions entre el general de l’exèrcit serbobosni Ratko Mladic i el coronel dels cascos blaus, Thom Karremans, dies abans de la massacre de Srebrenica: 8000 musulmans bosnis entre 12 i 65 anys van ser assassinats per l’exèrcit serbobosni entre el 12 i el 19 de juliol de 1995. Aquest és el meu primer record d’una guerra, una guerra real i propera, que em va marcar profundament quan jo tenia només 12 anys i aquestes imatges que tinc gravades a la memòria m’han servit d’inspiració per a escriure un text deliberadament antibel·licista.

  • Quina és la trajectòria de Pau en la dramaturgia. Què opina d’aquest tipus de premis, els més antics quant a l’àmbit lingüístic comú del valencià.

Com et deia abans, Hotel Fontana és la meua òpera primera. Per tant, la meua trajectòria en la dramatúrgia és molt breu. Sí que vaig participar en un muntatge teatral, ‘Vives’, de Gabi Ochoa, basat en un text sobre les mobilitzacions estudiantils de la Primavera Valenciana. Jo hi vaig posar la banda sonora en directe i va ser un projecte molt encoratjador, que em va permetre viure a l’escenari unes sensacions que no havia viscut mai en els meus concerts com a cantautor. El Ciutat d’Alcoi és el certamen degà del País Valencià, personalment opine que si un premi de literatura dramàtica ha complit 45 edicions és un símptoma claríssim que aquest guardó està absolutament consolidat i ha esdevingut una plataforma per a molts dramaturgs i dramaturgues emergents que van ser premiats en edicions anteriors i ara mateix tenen carreres artístiques solvents.

  • Ajuda tenir una ràdio i televisió, de nou, valencianes? I vertebrar a través de festivals?

La recuperació d’una ràdio i una televisió públiques ha tornat a insuflar oxigen al sector audiovisual valencià, per descomptat, però de passada també ha repercutit molt positivament en altres sectors, com és el cas del teatre o la música. Durant els anys de l’apagó, no teníem plataformes de difusió massiva per a poder explicar a la ciutadania els nous projectes, les iniciatives que empreníem, era impossible connectar amb el públic si no era a través de les xarxes socials o de mitjans d’abast estatal. Ara fins i tot existeixen programes específics transmèdia que serveixen de plataforma de divulgació per a les companyies de teatre o els grups de música. És una manera també de vertebrar el mercat cultural del nostre domini lingüístic, seria molt interessant que hi haguera una reciprocitat entre IB3, TV3 i Àpunt, perquè això faria que ampliàrem la base de públic potencial i que hi haguera una retroalimentació entre tots els territoris de llengua comuna. Per exemple, el festival Barnasants porta molts anys programant cantautors valencians a diferents escenaris del Principat dins de la seua programació, i recentment s’està implantant al País Valencià i a les Illes Balears perquè les propostes d’autor del Principat també ens arriben a nosaltres.

  • Des de l’intern del Col·lectiu Ovidi Montllor. Com s’està treballant? Nous reptes.

Des del Col·lectiu Ovidi Montllor tenim per davant reptes molt engrescadors. L’any 2020 es commemoren 25 anys de la mort de l’Ovidi Montllor, i a banda dels premis homònims que organitzem anualment i que arribaran a la seua quinzena edició, també volem fer una sèrie d’activitats al voltant de la figura del cantautor d’Alcoi: concerts col·lectius, xarrades, exposicions… Ara mateix totes aquestes iniciatives es troben en un estat embrionari, però hi ha una ferma voluntat de retre-li un merescudíssim homenatge a l’Ovidi. 

  • En què treballa actualment Pau Alabajos? Novetats d’agenda.

Doncs no parem en torreta. D’una banda, estem treballant en un nou disc, que eixirà publicat molt probablement en febrer de 2020. Hi haurà cançons pròpies i musicacions de Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal i Apel·les Mestre. També acabem d’estrenar un espectacle antològic, amb una dotzena de les nostres cançons més emblemàtiques arranjades per a banda simfònica: la prova pilot va ser durant la fira Trovam, el passat 8 de novembre, amb la Banda Municipal de Castelló i va ser una passada! La idea és poder repetir-lo en diferents pobles i comarques, tenint en compte la quantitat i la qualitat de les nombroses societats musicals i bandes simfòniques que tenim al nostre país. Pel que fa al teatre, em faria molta il·lusió que Hotel Fontana arribara als escenaris i ja estic pensant en nous projectes d’escriptura, el cap sempre em va a mil per hora.

  • Com valora l’escena cultural valenciana en l’actualitat?

Crec que ha tingut un creixement exponencial, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. Com a secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor he col·laborat en la creació dels premis que, d’alguna manera, han fet de termòmetre de les produccions que s’han fet en la nostra llengua en els darrers quinze anys. La primera edició, en 2006, quan comencem a caminar, teníem una certa por que no hi haguera produccions suficients, plantejant-se inclús de fer els premis cada dos anys. Al final els fem cada any, i ens hem adonat que vam encertar en la decisió; dels primers vint discos, hem passat a un centenar llarg de discos per any. L’obertura del ventall estilístic implica que tenim una escena cada volta més àmplia. És cert que, després del canvi polític, les institucions ens han obert les portes, res a veure amb l’anterior etapa, duríssima, però sí necessiten apostar encara més, decididament, per la música feta a casa, amb ajudes més específiques i orientades a què els creadors puguen fer la seua feina d’una manera menys precària, que d’això els músics valencians en sabem molt.

Font: Marta Gisbert./

ajualcoi


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *