Ana Sandoval i Rosa Fraj: “Volem fer una escola d’actors i actrius de qualitat”

Entrevistem a les professores responsables de l'Escola Municipal de Teatre d'Alcoi, immerses en el curs 2019-2020

Enviat per Redacció Muntanyes en 9 de desembre de 2019.
Guardat en Cap, Cultura
Tags: #Alcoi, Ajuntament Alcoi, CCJ, Centre Cultural, Comarques centrals valencianes, Escola de Teatre, Formació, Professors, Rosa Fraj, Teatre

Educar és la seua passió. I fer teatre, molt, i de moltes maneres. Ana Sandoval i Rosa Fraj són les professores a l’Escola Municipal de Teatre en aquest curs. Molts projectes, que voran la llum en la Mostra de Teatre Escolar, i altres iniciatives, que ens detallen les professionals al front.

Les classes comencen amb històries de pirates, germans i cosins de Barba-roja. Somiant i somiant, menuts i grans viatgen, quasi sense adonar-se’n, als contes adaptats d’Enric Valor i/o Almodóvar. Aquesta és la dolça rutina de l’Escola Municipal de Teatre d’Alcoi. Capitanejant-la, les docents Rosa Fraj i Ana Sandoval. Fraj és mestra; ha impartit cursos al CEFIRE, tallers a la universitat i a les escoles, en extraescolars. És fundadora i responsable de la companyia Papallona Teatre, amb seu en Alacant. “La meua línia d’investigació es basa en com poder utilitzar les tècniques escèniques dins de l’educació, junt al tema social i terapèutic“. Ella contempla, al teatre, com es desenvolupen les seues dues grans passions “Els beneficis són ‘la repera’“, assegura amb un somriure.

A la seua veterania a l’EMT, es suma ara un rostre nou. Sandoval, per la seua banda, és professora de Matemàtiques en l’ESO al col·legi Santa Ana. Mentre estudiava Química, es va apuntar al Teatre Universitari, activitat que va portar-la a gires arreu d’Espanya, a monòlegs, a participar a un musical, inclús a un paper en la reconeguda sèrie de ‘El secreto de Puente Viejo’. “És molt satisfactori veure com ells evolucionen, no solament com actors i actrius, a més, com a treball d’equip, assumint les seues responsabilitats“.

Ella té dos grups al seu càrrec, Fraj, quatre. En total, sis: hi ha 67 alumnes matriculats al curs, que començà a l’octubre i que finalitzarà a maig. “Tenim des de xiquets i xiquetes de 3 anys fins tota l’ESO, 16 anys. Però està obert fins els 18, la intenció és abarcar Batxillerat“. Les darreres modificacions en el concurs per qui havia de dur avant l’Escola Municipal de Teatre no han variat, explica Fraj. “El treball i els objectius pedagògics és el mateix: canvia l’equip. En La Dependent, era més nombrós: hi havia tota una companyia de teatre amb trajectòria darrere, ara el formem Ana i jo, amb el recolzament del Departament de Cultura“. No ha repercutit, afegeix: “Tenim llibertat en les classes“. Dependent de l’edat “pels interessos i el punt de maduresa on estan“, s’enfoquen en una o altra matèria, segueix Sandoval.

La idea és “cohesionar”. Als més xicotets, engegar-los en el llenguatge escènic més primari, i la imitació a la vida, amb elements del món de l’escena. “Per tal de preparar una actuació, treballem a partir d’un conte, o ens l’inventem: és allò bàsic d’on parteix el teatre“, reconeix Fraj, que celebra la “continuïtat” per part de molts xiquets i xiquetes “que porten quatre anys“. Ella s’encarrega dels més petits, on treballa molt amb titelles, diu. En la primera part de Primària, l’objectiu és saber “filar” un argument dramàtic. D’ací i fins a quart d’aquest nivell, les classes es desenvolupen al Centre Cervantes Jove. Pel que fa a cinqué i sisé, i tota l’ESO, estan al teatre de la Casa de la Cultura. “Ací ja ensenyem sobre coses més tècniques, com la projecció de la veu; ells van demanant“, assegura la docent responsable en aquest cas, Sandoval.

Els horaris

Els més menuts disposen d’una hora a la setmana per ‘jugar’ a fer teatre, de 17.30 a 18.30 hores. Primer i segon i cinc anys, tenen hora i mitja, fins les 19:00. Pel que fa a tercer, quart, cinqué i sisé, i ESO, ja són dues hores. “Tenim quinze alumnes màxim per grup, o inclús deu; volem crear una cantera però amb criteri, despertar un esperit creatiu: el ‘com’ és important“. Els resultats són uns xiquets i xiquetes es mouen de manera “espontània, no està imposat, hi ha un procés intern”, reconeixen les docents. De fet, els fruits es podran veure a la Mostra de Teatre, pels que fa als alumnes d’ESO de l’Escola.

“També volem innovar amb ells i fer un Café Teatre, amb microescenes, i apropar-ho al públic jove, al CCJ“, avança Sandoval. I fer activitats al voltant, més escèniques; contes per a la Setmana del Llibre, també. Fraj, que ara treballa amb els seus ‘l’Odissea’ d’Ulisses -també ha ‘rescatat’ textos com ara ‘¡The agafat, Caputxeta!’, de Carles Cano, i ‘Joan, el Cendrós’, de Carles Alberola- ho té clar: “Volem fer veure que el teatre existeix en funció de la seua exposició, del seu públic“. El feedback és important, tant, com “l’esforç, dels xiquets”. La màgia, amb pirates o no, pot continuar, per tant.

Font: Marta Gisbert./